Biden proposa un camí per regularitzar onze milions de sensepapers

L'últim intent de reforma va naufragar el 2013. L'última gran llei migratòria aprovada per Washington és del 1986, quan presidia Ronald Reagan. Llavors prop de 3 milions d'indocumentats van rebre una amnistia. Qualsevol intent de reformar les lleis d'immigració als Estats Units ha fracassat des de llavors. El 2021, després dels quatre anys de Donald Trump, del mur amb Mèxic, de la separació de menors o d'una dura retòrica de criminalització, el president Joe Biden promou un nou i ambiciós intent. No ho tindrà fàcil.

Es calcula que als Estats Units hi viuen uns 11 milions de sensepapers. També al voltant de 800.000 dreamers, immigrants arribats de manera irregular quan eren menors d'edat que van quedar protegits de la deportació gràcies a un programa de l'administració Obama que Trump va pretendre anul·lar. A tots ells pretén donar-los Biden l'opció de regularitzar la seva situació i obrir-los les portes de la ciutadania. Els primers podrien convertir-se en nord-americans després d'un període de 8 anys. Els segons, de tres. Els mateixos anys que es demanaria als temporers de camp i a persones que tenen un estatus de protecció temporal (TPS, en anglès), que protegeix de la deportació ciutadans de determinats països que han patit un desastre natural o que viuen un conflicte armat.

Els demòcrates han presentat oficialment aquest projecte de llei que, si s'aprova, beneficiaria aquells immigrants que demostrin haver arribat als Estats Units abans de l'1 de gener del 2021. D'aquesta manera es busca evitar l'efecte crida. En una compareixença virtual davant els mitjans, han explicat alguns detalls de la llei. Per donar-hi simbolisme, la presentació ha anat a càrrec de senador Bob Menéndez i de la congressista Linda Sánchez, tots dos fills d'emigrants de Cuba i Mèxic, respectivament, i principals patrocinadors de la reforma. L'objectiu de la llei és "restaurar la humanitat i els valors nord-americans del nostre sistema migratori", va explicar Menéndez. "És una obligació moral i econòmica aprovar una reforma migratòria que sigui gran, audaç i completa", va afegir. I és que, segons ha defensat, els immigrants vénen als Estats Units "no a demanar almoina, vénen aquí per treballar fort" al camp o a la indústria càrnica, en llocs que molts nord-americans no volen ocupar. Per al senador, són treballadors "essencials, sense els quals la nostra economia no funcionaria". Per això, va concloure, "ha arribat l'hora de treure de l'ombra onze milions d'indocumentats".

Política de trinxeres

Les esperances d'aquests immigrants topen, però, amb la realitat de la política de trinxeres en un Capitoli que sembla difícil que pugui posar-se d'acord sobre una reforma tan ambiciosa. "No som ingenus sobre els reptes que se'ns presenten", va reconèixer la congressista Sánchez. "La llei que presentem és un punt de partida, és la visió del president", ha apuntat abans d'admetre que potser la versió final de la llei no quedarà així. Per aprovar-la, els demòcrates necessiten que almenys deu senadors republicans se sumin a un teòric suport en bloc dels seus per poder-la portar al Despatx Oval i que Joe Biden la firmi. Aquesta dificultat fa que guanyi força l'opció de trossejar la llei per, com a mínim, intentar garantir-ne alguns aspectes. El mateix Joe Biden va indicar dimarts a la CNN que hi estaria disposat, tot i que va definir el projecte de llei com a "raonable".

Les converses amb els republicans ja han començat, ha apuntat Bob Menéndez. Segons el senador, els seus col·legues conservadors han mostrat interès en alguns aspectes de la llei. I això li permet esperar que almenys serveixin per a una negociació que permeti una reforma "consistent" del sistema migratori. Ha anticipat, això sí, que una opció seria aquesta partició, en què els dreamers compten d'inici amb un suport majoritari de la població. Un dels punts de fricció habituals entre demòcrates i republicans sol ser com assegurar la frontera amb Mèxic. Paralitzada la construcció del mur de Trump, els demòcrates defensen que la seva proposta inclou el desenvolupament tecnològic del control a les duanes, on asseguren que entra la major part del contraban.