Biden recupera el 'mur blau' exindustrial i canta victòria gràcies a la seva Pennsilvània natal

Enviada especial a DelawareNo era una tasca fàcil, però Joe Biden ha aconseguit finalment recuperar el mur blau: els tres estats del cinturó d'òxid (rust belt) que fa quatre anys van girar l'esquena al Partit Demòcrata per primer cop en dècades. Wisconsin, Michigan i Pennsilvània s'han tornat a pintar de blau en aquestes eleccions, tot i que per marges tan ajustats com els que li van donar la victòria a Donald Trump el 2016. Una prova més de la profunda fractura social i política que el pròxim president, ara sí ja segur, Joe Biden, haurà d'afrontar.

L'exvicepresident pot respirar tranquil finalment perquè el seu estat de naixement, del qual va marxar quan tenia 10 anys però on ha tornat més d'una quinzena de vegades durant aquesta campanya, ha sigut el que li ha donat els 20 vots electorals que necessitava per arribar als 270 presidencials. Quan encara faltava escrutar un 2% dels vots en aquell estat, Biden li treia un avantatge de 35.000 vots a Trump: fa quatre anys l'encara president es va endur aquest estat només per 44.000 vots de diferència.

La victòria de Biden a Pennsilvània, però, no li va arribar de les regions rurals on ell va néixer (tot i que la seva ciutat, Scranton, sí que es va pintar de blau), sinó més aviat de les grans ciutats, com Filadèlfia, Pittsburg i Harrisburg, i del vot per correu que es va recomptar allà després de la jornada electoral. Diu la dita que Pennsilvània és en realitat "Filadèlfia i Pittsburg amb Alabama al mig", ja que les zones rurals al centre del país són molt més conservadores que les metròpolis i són les que van brindar la victòria a Trump fa quatre anys. Aquest any la massiva mobilització a les ciutats ho ha impedit, però Trump ha tornat a guanyar en comtats com el de Luzerne, molt a prop d'on va néixer Biden fa prop de 78 anys.

Als altres dos estats del mur blau Biden ha guanyat també per un marge escàs: portava només aproximadament 40.000 vots a Michigan (16 vots electorals), però ja són més que els 11.000 vots de més amb què va guanyar Trump fa quatre anys; i a Wisconsin (10) el seu avantatge no arribava a un sol punt percentual, una distància igual que la que va tenir allà Trump el 2016.

Tot i que no hapogut recuperar altres estats d’aquest cinturó exindustrial, com Ohio i Indiana, els tres que s’han tornat a pintar de blau eren just els que necessitava per poder seure al despatx Oval.

Pendents d'Arizona i Georgia

A última hora d'aquest dissabte encara quedaven per decidir tres estats, perquè Nevada (6 vots electorals) ja s'havia decantat també –després de Pennsilvània– per Joe Biden. Una victòria a l'estat de Las Vegas que ha fet patir molt els demòcrates, perquè hauria suposat donar-li a Trump un estat que no va aconseguir fa quatre anys. El fet que Biden hagi tingut una victòria tan ajustada i tan difícil en aquest estat és una mostra més de la força de Trump a les urnes, una força que no es pot negar que ha afavorit el Partit Republicà en molts estats i especialment en moltes curses al Senat i a la Cambra de Representants, on els republicans han aconseguit guanys importants.

Quedaven per decidir encara Arizona (11 vots electorals), que la nit electoral semblava clar que aniria a Biden però que ha trigat molt a comptar tots els vots. El ja president electe s'encaminava també a guanyar en aquest estat, que no havia donat la victòria a un demòcrata des del 1952, amb l'única excepció de Bill Clinton el 1996. Les polítiques i la dura retòrica antiimmigració de l'administració Trump pot ser un dels factors que han fet perdre a Trump a Arizona, on el 32% de la població és llatina, però també la seva mala gestió del covid-19, per la gran quantitat de gent gran que viu en aquest estat del sud-oest del país.

Biden ho tenia més difícil, en canvi, per aconseguir Carolina del Nord, amb 15 vots electorals, que a última hora d'aquesta nit semblava encara decantar-se cap a Donald Trump, tot i que algunes enquestes havien pronosticat allà una victòria demòcrata. Només Barack Obama va aconseguir pintar de blau aquest estat el 2008, per primer cop des del 1968, però Carolina del Nord va tornar a mans republicanes el 2012 i va seguir així el 2016 amb Trump. Sembla que seguirà la tradició aquest any també, però de nou, com en les últimes tres eleccions, ho farà per marges molt i molt ajustats.

Geòrgia, un altre dels estats dels sud que ha estat vermell republicà des de principis dels 70, amb les excepcions del seu paisà de Geòrgia Jimmy Carter el 1976 i el 1980, i de Bill Clinton el 1992, estava encara pendent d'assignar-se a un candidat o l'altre mentre s'hi escrutaven els últims vots per correu. Biden hi tenia un avantatge de només 20.000 vots quan es duia el 98% escrutat.

Si Biden arriba a guanyar en aquest estat del sud, on Obama no ho va aconseguir, seria un dels seus guanys més importats de la nit, juntament amb el d'haver arrabassat Arizona als republicans i haver recuperat el mur blau del centre exindustrial del país. El mapa electoral dels Estats Units estaria de nou pintat de blau en les costes i de vermell al centre, però amb algunes excepcions notables com Arizona i Geòrgia, que s'unirien a Nou Mèxic i Colorado, els dos estats que els demòcrates han guanyat al centre del país en l'última dècada.