Biden i Putin mesuren forces a Ginebra

BarcelonaVladímir Putin veu a Donald Trump com “un individu extraordinàriament talentós”, i així ho va dir just divendres a la cadena nord-americana NBC, en una entrevista exclusiva abans de trobar-se amb el nou president nord-americà, Joe Biden. Que afalagui el seu predecessor i rival polític no augura un bon ambient en la cimera que mantindrà avui amb Biden a Ginebra, com tampoc que els dos mandataris hagin admès els últims dies que les relacions entre els EUA i Rússia estan en el seu “moment més baix” en molt de temps. Biden ho atribuïa, de fet, a les proves que les agències d’intel·ligència nord-americanes han trobat sobre la ingerència russa en les eleccions als Estats Units del 2016 i també en les del 2020. Unes proves que precisament l’anterior president va menystenir durant la seva pròpia trobada bilateral amb Putin, celebrada a Hèlsinki el 2018. En la roda de premsa posterior a la trobada, Trump va dir que Putin li havia assegurat que no hi havia hagut ingerència i que ell se’l creia. Una complicitat que no trobarà en Biden aquesta vegada.

“Alguns membres de l’equip de la Casa Blanca es preguntaven quin sentit tenia aquesta reunió amb Putin, que mai es defineix del tot i sempre surt d’alguna manera vencedor, però sembla que ha sigut insistència del mateix Biden, que té una gran experiència en política exterior”, com a senador i després com a vicepresident d’Obama, explica Jose Antonio Gurpegui, investigador de l’Institut Franklin dels EUA. L’objectiu, segons l’expert, és ressaltar el compromís dels Estats Units de Biden amb Europa, com ha quedat clar en els últims dies. “Des de Barack Obama, no només amb Trump, la política exterior europea i nord-americana han seguit vies diferents. Amb la Primavera Àrab es va veure que cadascun anava per la seva banda, i ara Biden vol posar de manifest amb Rússia que ha reprès aquesta aliança”, diu Gurpegui.

I fent pinya amb els socis europeus, Biden es planta davant del que consideren violacions de l’ordre internacional, com són aquestes ingerències en la política nord-americana i també d’altres països, que els serveis secrets dels EUA atribueixen a un exèrcit de bots i trolls d’internet dirigits des del Kremlin, a més dels ciberatacs russos a objectius públics i privats dels EUA i altres països. Uns assumptes que Biden posarà sobre la taula en la seva trobada amb Putin, a més d’altres comportaments antidemocràtics, com l’empresonament de l’opositor rus Alexei Navalni, que acusa el Kremlin d’haver-lo intentat enverinar. El mateix Biden ho creu, i ho va deixar clar en una entrevista televisiva fa unes setmanes quan li van preguntar si pensava que Putin era “un assassí” i ell va dir que sí.

No obstant això, en matèria de drets humans i democràcia, les crítiques de Biden perden força després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener i de situacions com les detencions a la frontera amb Mèxic, fets que Rússia traurà a relluir quan li demanin explicacions pels seus abusos.

L’ambient està certament caldejat i no s’espera que de la trobada en surti cap acord, tot i que Biden hi va amb l’encàrrec dels pares d’un marine empresonat a Rússia, Trevor Reed, perquè intercedeixi davant de Putin per al seu alliberament i el d’un altre marine, Paul Whelan. La situació no sembla propícia per poder arribar a una entesa, però el mateix Putin va dir a l’entrevista a la NBC que estaria disposat a acordar “un intercanvi de presoners”. Però sobre la taula hi ha encara temes molt més espinosos, com són la crisi d’Ucraïna o la intervenció russa en la Guerra de Síria.

Temes espinosos

Un altre assumpte pendent són les acusacions al Kremlin d’haver pagat als talibans a l’Afganistan perquè assassinessin soldats nord-americans. I els socis europeus de Biden li demanen també al president nord-americà que no s’oblidi de Bielorúsia, l’últim reducte de l’espai postsoviètic dins Europa que encara segueix els dictats de Moscou i amb el qual la UE manté obert un conflicte diplomàtic després que el règim d’Aleksandr Lukaixenko segrestés un avió de passatgers per detenir un periodista crític amb el règim. I encara hi ha una altra acusació que Biden portarà a la carpeta: les informacions que diuen que Rússia està venent tecnologia d’espionatge a l’Iran i que el mateix president rus ha descartat ja com a “fake news”.

Però malgrat els múltiples punts de fricció, Biden insisteix que no vol una confrontació i, com a màximes potències nuclears del món, a cap dels dos països els interessa que l’escalada de tensió se’ls escapi de les mans. Prova d’això és l’acord que ja van assolir de seguida que Biden va prendre possessió per reeditar el pacte New Start contra la proliferació nuclear cinc anys més. Les quatre o cinc hores que s’espera que duri aquesta primera trobada cara a cara entre els dos líders haurien d'establir les bases, diuen des de l’administració Biden, per a una relació estable i previsible.