Estats Units - Rússia

Ginebra acollirà el 16 de juny la primera cimera entre Biden i Putin

El líder nord-americà busca una relació “estable” i “previsible” amb Moscou

Joe Biden i Vladímir Putin durant la trobada que van mantenir a Moscou el 2011, quan el primer era vicepresident dels Estats Units i el segon el primer ministre de la Federació Russa
3 min

WashingtonGairebé tres anys després de la controvertida cimera a Hèlsinki entre Donald Trump i Vladímir Putin, els presidents dels Estats Units i de Rússia es tornaran a trobar. En aquesta ocasió serà a Ginebra, Suïssa, i amb Joe Biden com a líder nord-americà. La data, el 16 de juny. Prèviament, Biden haurà assistit a la cimera del G-7 al Regne Unit i a la de l’OTAN a Brussel·les, en el que serà el primer viatge a l’estranger de la seva presidència. Així ho ha anunciat aquest dimarts la Casa Blanca en un comunicat confirmat posteriorment per Moscou.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Breu, la nota oficial de Washington apunta que tots dos líders “discutiran un ampli rang de qüestions urgents”. L’objectiu de la reunió, segons es llegeix al text, és “restaurar la previsibilitat i estabilitat de les relacions” entre els dos països. El Kremlin, per la seva banda, ha anunciat que Putin i Biden discutiran “l’estat actual i les perspectives de les relacions entre Rússia i els Estats Units”, així com “afers d’estabilitat estratègica” o la “resolució de conflictes regionals”. Els detalls es van concretar en una trobada aquest cap de setmana a Ginebra entre l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, i el seu homòleg rus, Nikolai Petruixev.

Joe Biden va fer a l’abril el primer pas per fer realitat la reunió amb Vladímir Putin. A més de proposar la trobada, en la segona trucada telefònica entre tots dos mandataris des que el demòcrata va accedir a la presidència dels EUA, Biden va mostrar la seva preocupació pel desplegament militar rus a la frontera amb Ucraïna, el més gran des de l’ocupació de Crimea el 2014, segons l’OTAN, que va fer témer una escalada de les accions russes a l’est d’aquest país. Una setmana més tard de la trucada, Putin va anunciar el final del desplegament militar.

Relacions tenses

Malgrat que només porta quatre mesos en marxa, l’administració Biden ha anunciat ja en diverses ocasions sancions contra empreses i funcionaris de Moscou, especialment pel seu paper en el hackeig de la companyia de software SolarWinds, que hauria permès, segons els EUA, que el Kremlin accedís durant mesos a la xarxa informàtica de diverses agències del govern, inclòs el Pentàgon, i també d’importants empreses nord-americanes.

Com a resposta al hackeig, així com a la suposada interferència russa en les eleccions del 2020, Washington va anunciar l’expulsió de deu diplomàtics russos. La Casa Blanca ha sigut igualment crítica amb Moscou per l’enverinament i posterior empresonament de l’opositor Aleksei Navalni, un cas pel qual els Estats Units van imposar sancions en coordinació amb la Unió Europea.  

Encara que sigui sense la controvèrsia de la trobada entre Trump i Putin, la pròxima reunió entre els presidents dels dos països arriba precedida de diverses declaracions polèmiques. Especialment per la resposta afirmativa de Biden a la pregunta de si creia que el dirigent rus és un “assassí”. I, fa deu anys, sent vicepresident de Barack Obama, va dir a l’aleshores primer ministre rus: “No crec que tinguis ànima”. No ho va explicar al seu moment, sinó temps després. El comentari de l’actual president n’evocava un altre pronunciat el 2001 per George W. Bush, que va assegurar que, després de mirar Putin als ulls, havia pogut “sentir la seva ànima”.

La trobada entre Trump i Putin del 2018 va estar envoltada per la polèmica per la suposada interferència russa en les eleccions nord-americanes del 2016, segons la qual Moscou hauria buscat ajudar el candidat republicà i perjudicar les opcions de la seva rival demòcrata, Hillary Clinton. En la roda de premsa posterior a la reunió d’Hèlsinki, el mandatari nord-americà va donar més credibilitat a les explicacions del seu homòleg rus, que va negar qualsevol interferència, que a les dels seus serveis d’intel·ligència. 

stats