Biden, els primers cent dies d'un president que "no és Trump"
Aconsegueix una aprovació majoritària però no ensorra les trinxeres partidistes
Cent dies de mandat de Joe Biden han tingut un efecte balsàmic a Washington. Després de quatre anys d'infart informatiu, la capital nord-americana ha recuperat els caps de setmana. Ja no hi ha tuits presidencials que sobresalten a tothora, no hi ha declaracions provocadores ni alarmants. La població gaudeix de l'efecte sedant del quasi octogenari president fins i tot quan només han passat quatre mesos de l'assalt al Capitoli, moment culminant de la huracanada presidència de Donald Trump.
Però Washington no són els Estats Units i cent dies a la Casa Blanca no han servit perquè Biden hagi pogut fer realitat un dels seus objectius: "Guarir l'ànima del país". Una enquesta recent de Reuters/Ipsos recull que el 55% dels nord-americans aproven la seva feina i el 40% la suspenen. El seu antecessor no va aconseguir mai el 50% d'aprovació però la veritat és que la valoració positiva de Biden està per sota de la que van obtenir abans Barack Obama o George W. Bush en aquest mateix període. I és que tres mesos de presidència no han aconseguit enderrocar les trinxeres ideològiques. Els votants republicans suspenen el president, que només sembla haver guanyat terreny entre els votants independents. Esclar que és difícil valorar positivament un mandatari si hi ha la convicció que va arribar al càrrec robant les eleccions.
La principal virtut de Joe Biden per als que li donen suport és que "no és Trump". És l'expressió més repetida segons un núvol de paraules compartit per NBC el cap de setmana. "Té problemes cognitius" és, per contra, la més repetida pels detractors. Significatiu, perquè el comentari reflecteix els problemes que els republicans estan tenint per deslegitimar políticament Biden. La seva oposició en bloc als projectes legislatius demòcrates no sembla tan unànime entre els seus votants, la meitat dels quals aproven el paquet d'estímul econòmic d'1,9 bilions de dòlars per combatre l'efecte de la pandèmia, el primer i ara per ara únic gran èxit legislatiu de Biden.
A falta de vots republicans, la Casa Blanca es remet a les enquestes per defensar la seva vocació bipartidista, una de les promeses de Biden durant el seu discurs d'investidura. La millor valoració, un 65% d'aprovació, l'obté per la gestió de la pandèmia. Després de la desastrosa gestió del seu antecessor, que va obviar les mesures de salut pública i va fiar la sort del país a les vacunes, Biden ha aconseguit posar en ordre la distribució i ha delegat en els experts mèdics i científics el missatge governamental. Gat vell de la política, el mandatari va prometre tirant avall 100 milions de dosis en els cent primers dies de mandat i ha acabat celebrant que el 22 d'abril ja s'havia arribat als 200 milions d'injeccions. Prop de 100 milions de persones ja estan completament vacunades i la vida comença a recuperar una certa sensació prepandèmica.
Per contra, la immigració ha ocasionat a Biden els principals maldecaps. Va aturar la construcció del mur ordenada per Trump, però ha mantingut l'expulsió en calent de les persones detingudes a la frontera amb Mèxic, amb l'excepció dels menors d'edat. Una excepció que ha fet que desenes de milers de nens i adolescents hagin entrat els primers mesos de l'any als EUA enviats en molts casos per uns pares que es queden a l'altra banda. Tot i que no activament com en el cas de l'administració Trump, les polítiques de la Casa Blanca també han resultat en la separació familiar.
Joe Biden, que ha mirat de recuperar per al seu país un lideratge mundial malmès per Trump, també ha reivindicat el paper intervencionista del govern federal, encara que necessitarà l'improbable suport republicà, o dreceres procedimentals, per convertir en llei les seves propostes. El seu pla d'inversió en infraestructures, per valor de 2,3 bilions de dòlars, ja fa els primers passos en la tempestuosa negociació política de Washington. Una inversió astronòmica que se sumaria als 1,9 bilions de dòlars del paquet d'estímul ja aprovats i als 1,8 bilions que aquesta matinada tenia previst sol·licitar al Congrés durant la primera intervenció com a president davant les dues cambres. Aquest últim seria el pressupost per a noves inversions en educació i atenció infantil amb què enfortir els febles sistemes de protecció social dels Estats Units. El finançaria amb una pujada d'impostos als més rics i a les grans corporacions.