Alemanya - Estats Units

Biden posa la catifa vermella de la Casa Blanca per acomiadar Merkel

Alemanya i els EUA subratllen la seva aliança malgrat les diferències sobre Rússia i la Xina

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president dels Estats Units, Joe Biden, reunits aquest dijous al Despatx Oval de la Casa Blanca
3 min

WashingtonEls presidents dels Estats Units passen, però Angela Merkel roman. Com a mínim fins d’aquí uns mesos, quan la cancellera alemanya cedirà el testimoni del seu càrrec. Quatre inquilins ha tingut la Casa Blanca durant el seu mandat: George W. Bush, Barack Obama, Donald Trump i Joe Biden. L’últim l’ha rebut aquest dijous a Washington amb categoria d’“amiga personal” per acomiadar-la amb honors i continuar recuperant la confiança dels socis europeus després de quatre anys de serioses desavinences amb Trump. També ha intentat empènyer-la en l’últim minut cap a la seva posició davant dels dos països que són avui la seva gran obsessió: Rússia i la Xina.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Casa Blanca de Joe Biden buscava amb el cara a cara un improbable canvi de rumb de Berlín davant de Moscou i Pequín, un compromís que anés més enllà de la retòrica compartida sobre la necessitat de respectar els drets humans i la llei internacional. En aquest sentit, el president nord-americà ha anunciat en roda de premsa que els dos països han signat la que ha anomenat Declaració de Washington, un document que "afirma el nostre compromís amb els principis democràtics" davant de la Xina i altres països. La Xina és la gran fixació de Biden, mentre que per a Angela Merkel és, avui dia, el seu principal soci comercial. Pragmatisme germànic que la cancellera aplica igualment a la seva relació amb Rússia, d’on procedirà el gas que arribarà a Alemanya a través del gasoducte Nord Stream 2, que està en l’última fase de construcció i contra els possibles riscos geopolítics del qual han advertit els Estats Units des de fa anys.

Segons Washington, el gasoducte podria situar Moscou en una posició de força davant d’Europa i, alhora, perjudicar Ucraïna, amb la qual el Kremlin manté obert un conflicte a l’est del país i a la península de Crimea, ocupada fa set anys per l’exèrcit rus. La por de la Casa Blanca i del govern de Kíev és que Moscou pugui inhabilitar el gasoducte que transporta gas a Europa a través d’Ucraïna, que genera a l’exrepública soviètica uns ingressos entorn dels mil milions de dòlars anuals. En una reunió dilluns passat amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, Merkel va prometre que Europa farà tot el possible per evitar aquest escenari. Aquesta nit a la Casa Blanca ha renovat el seu compromís de "no permetre que [Rússia] utilitzi l'energia com una arma per coaccionar o amenaçar els seus veïns". Davant del risc de perjudicar la relació amb Berlín, Joe Biden va eliminar al maig les sancions imposades als responsables russos del projecte del Nord Stream 2.

Doctorat honorífic

La d’aquest dijous ha sigut una jornada agredolça per a Merkel. Les greus inundacions a Alemanya l’han obligat a obrir un forat a la seva agenda per fer una declaració en què ha lamentat les pèrdues humanes al seu país. Ho ha fet després de compartir un esmorzar de treball amb la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, i abans de rebre un doctorat honorífic de la Universitat John Hopkins, el tercer que li entrega un centre nord-americà després dels de Harvard i Stanford. A més, el 2011 Obama li va concedir la Medalla de la Llibertat.

Durant la cerimònia, Merkel ha reconegut l’“excel·lent feina” d’aquesta universitat amb seu a Baltimore i referència mundial en la gestió de les dades d’una pandèmia que, en opinió de la líder alemanya, ha demostrat que “hem d’estar preparats per a fets inesperats”. Quan ha arribat a l’acte, un petit grup de manifestants l’han rebut amb crits d’“allibera la vacuna”. I és que, al contrari que Joe Biden, la cancellera s’ha oposat a alliberar la patent de les vacunes contra el covid-19. Més enllà del gest, la mateixa Casa Blanca ha reconegut que només amb les patents no n’hi hauria prou per accelerar la vacunació mundial contra el coronavirus.

stats