WashingtonNo podia continuar callant davant l’acusació, i l’exvicepresident Joe Biden, de 77 anys, va trencar ahir el silenci amb un comunicat i una entrevista televisiva. El probable candidat demòcrata a la Casa Blanca va negar rotundament haver abusat sexualment el 1993 de Tara Reade, que aleshores tenia 29 anys i treballava a la seva oficina al Capitoli de Washington. Biden era senador per l’estat de Delaware. “No va passar de cap manera”, va assegurar en l’entrevista. El demòcrata no va voler especular per què aquesta dona ha denunciat uns fets que ell nega. “No qüestionaré els seus motius -va dir Biden-. No ho entenc”.
Tara Reade va ser una de les vuit dones que fa un any van fer el pas d’explicar que el segon d’Obama les havia incomodat diverses vegades. Una d’elles va detallar que, sense el seu consentiment li havia posat la mà a la cuixa. Una altra, que mentre es feien una foto el polític li va anar deixant caure la mà per l’esquena. També hi va haver qui va dir que li va fer un petó al clatell. Reade va explicar que almenys tres cops el llavors senador li va posar les mans a les espatlles i al coll. Joe Biden va afrontar aquelles queixes públiques sense demanar disculpes. “Ho entenc, ho entenc. Escolto el que diuen i ho entenc”, deia en un vídeo publicat a les seves xarxes socials. Va explicar que aquells gestos eren “de suport i ànim”, la seva manera de “connectar amb la gent”, però es va comprometre a ser “més conscient i respectuós amb l’espai personal”.
Contra la paret
Un any més tard, a finals de març, Tara Reade va concedir una entrevista a un podcast en què per primera vegada es va referir als suposats fets del 1993. Va explicar que Joe Biden la va empènyer contra una paret, li va ficar la mà sota la faldilla i li va introduir els dits a la vagina. Temps després dels presumptes fets, va deixar de treballar per al senador.
Reade ha anat oferint diferents raons de per què va deixar la feina. L’any passat va explicar que va plegar perquè es va negar a servir copes en un esdeveniment en el qual participava Biden. Després va dir que la van acomiadar quan va posar una denúncia a l’oficina de personal del Senat. Un document de què de moment no hi ha constància. Cap dels seus superiors ni companys en aquella època ha corroborat ni reconegut l’existència d’aquesta denúncia.
Arxius secrets
En un comunicat, Joe Biden demana que els Arxius Nacionals facin públic el document en cas que existeixi. “És on es guarden els registres del que llavors es deia Oficina de Pràctiques d’Ocupació Justes -escriu-. Si va arribar a existir aquesta queixa, el registre serà allà”. Reade assegura que no té cap còpia de la seva pròpia denúncia i diu que podria ser a la Universitat de Delaware, on es guarden els arxius de l’etapa de Biden com a senador.
A propòsit de la possibilitat que s’explori l’arxiu, l’aspirant presidencial va defensar que conté “converses confidencials” amb el president i altres dirigents estrangers que no vol que es facin públiques mentre continuï en actiu. Aquesta setmana una antiga veïna de Reade ha assegurat que ella li va explicar els presumptes fets un parell d’anys després que deixés de treballar per a Biden.