Biden i Macron es truquen i rebaixen la tensió per la crisi dels submarins

ParísDesprés d’una setmana de crisi i tensió transatlàntica, la situació es comença a reconduir. El president de França, Emmanuel Macron, i el dels Estats Units, Joe Biden, han mantingut aquest dimecres a la tarda una trucada telefònica per parlar de l’aliança estratègica i militar que van signar la setmana passada els EUA, Austràlia i el Regne Unit per frenar la Xina al Pacífic, coneguda amb el nom d'AUKUS. De la conversa entre els dos mandataris –s’ha produït a iniciativa de Biden, tal com han volgut remarcar– n’ha sortit un comunicat conjunt que rebaixa la tensió entre els dos països i posa fil a l’agulla per superar la disputa que ha provocat una crisi diplomàtica sense precedents. 

L’acord es va gestar d'amagat de la Unió Europea i de França –país que ha demostrat el seu interès en tenir presència al Pacífic–, al marge de l’OTAN, i sense incloure-hi cap país del club europeu. La nova aliança, a més, ha suposat per a França perdre un contracte valorat en 56.000 milions d’euros per equipar Austràlia amb 12 submarins. El mateix dia que es va anunciar l’aliança militar, Austràlia trencava el contracte amb París per fer-ne un de nou amb els Estats Units. Washington proporcionarà a Canberra submarins amb propulsió nuclear. Els francesos eren dièsel.

Trobada personal

L’efecte més immediat de la conversa d’aquest dimecres és que l’ambaixador de França als Estats Units –cridat a consultes la setmana passada per Macron– tornarà a Washington la setmana que ve. Biden i Macron també anuncien que es reuniran a finals d’octubre, aquesta vegada en persona i a Europa. El comunicat no ho especifica, però la trobada serà probablement a Itàlia o a Escòcia: el president nord-americà té previst viatjar al Vell Continent per participar en la cimera del G-20 a Roma el 30 i 31 d’octubre, i a la cimera del clima a Glasgow, que tindrà lloc a principis de novembre. 

Del comunicat conjunt es desprèn que el president nord-americà admet que no va consultar ni amb París ni amb Brussel·les el pacte estratègic i militar al Pacífic ni el trencament dels contractes dels submarins per part d’Austràlia, patrocinat per la Casa Blanca. Era una de les prioritats del president de França. Fonts de l’Elisi havien explicat abans de la reunió que el president francès demanaria a Biden que reconegués que no va haver-hi consultes prèvies. 

La qüestió ha sigut objecte de polèmica: Macron ha sostingut des del primer moment que es va assabentar de tot plegat poca estona abans que es fes públic, però l’Administració nord-americana assegurava fins ara que ho va notificar prèviament. “Això planteja una qüestió de confiança de la qual ens toca extreure ara totes les conseqüències”, advertien aquest dimecres les mateixes fonts de l’Elisi. El comunicat afirma que les dues parts estan d’acord que “la situació s’hauria beneficiat de consultes obertes amb els aliats en qüestions d’interès estratègic per a França i els socis europeus”, una pirueta lingüística per reconèixer implícitament que els EUA van tirar pel dret sense consultar ni avisar França.

El president dels Estats Units també ha reafirmat públicament la “importància estratègica” del compromís de França i de la UE a la regió del Pacífic-Índic, reconeix la importància d’una defensa europea “més forta” i “complementària” a l’OTAN, i es compromet a reforçar el seu suport a les operacions antiterroristes al Sahel liderades pels països europeus. 

Comparació amb Trump

La decisió d’Austràlia de deixar França a l’estacada i el pacte militar han ferit l’orgull de França i han tacat la seva grandeur, però sobretot han provocat una crisi transatlàntica de grans dimensions. El govern d’Emmanuel Macron ha arribat a comparar Biden amb Donald Trump, ha assegurat sentir-se “traït” i ha cridat a consultes –per primera vegada a la història– els seus ambaixadors a Washington i Canberra. La trucada entre el president dels Estats Units i el seu homòleg francès sembla haver rebaixat la tensió, però és poc probable que París doni la crisi per tancada. 

Segons l’Elisi, Macron ha reclamat al president dels Estats Units “actes i mesures concretes i no només paraules” per crear les condicions que permetin restablir la confiança amb Washington. El que busca l’executiu francès és que els EUA no deixin de banda ni França ni la Unió Europea al Pacífic-Índic, una zona estratègica on la Xina vol guanyar influència. París desitja tenir un paper destacat a la regió perquè és on hi ha els seus territoris d’ultramar, com la Polinèsia francesa, on viuen un milió i mig de francesos i hi ha desplegats 8.000 militars.

Tot i la reacció de França, els Estats Units no tenen cap intenció de fer marxa enrere. Biden, durant la cimera que s’ha celebrat aquesta setmana a l’ONU, només s’ha reunit amb dos mandataris en privat: primer a Nova York amb el primer ministre australià, Scott Morrison, i després a la Casa Blanca amb el primer ministre britànic, Boris Johnson.