Biden imposa sancions a Cuba per la repressió a les protestes

BarcelonaEl govern dels Estats Units ha imposat aquest dijous sancions al ministre de Defensa de Cuba, Álvaro López Miera, i a la Brigada Nacional Especial del ministeri de l'Interior, coneguts com els boinas negras, com a represàlia per la repressió policial contra les protestes socials que en els últims dies han desafiat el règim cubà, en el moviment més massiu que es viu a l'illa des del 1994. "Condemnem les detencions massives, els falsos judicis i les desaparicions que intenten amenaçar la població cubana perquè guardi silenci", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, que ha reclamat "l'alliberament dels manifestants pacífics detinguts injustament" a Cuba, uns fets que ha qualificat de "prioritat per a l'administració de Joe Biden".

Poc després, el departament del Tresor i d'Estat dels EUA detallava les sancions contra Miera i la unitat d'elit de les forces especials cubanes, com a responsables directes de la repressió a les manifestacions, en què van "detenir i fer desaparèixer fins a 100 manifestants pacífics". "Aquest no seran totes les nostres accions", ha advertit en roda de premsa el portaveu del departament d'Estat dels EUA, Ned Price, que ha explicat que s'estan estudiant més sancions, a més de mesures per facilitar l'accés a internet dels cubans i fins i tot decisions sobre el personal diplomàtic nord-americà a l'Havana, entre altres opcions.

Segons diversos mitjans nord-americans, Biden va parlar dimecres a la nit per telèfon amb diversos representants de l'exili cubà a Miami, i es va comprometre amb ells a prendre mesures contra el règim comunista cubà en resposta a la repressió contra les protestes a l'illa. La decisió de Biden s'emmarca en la llei Magnitsky, que va permetre castigar la repressió del govern rus a les protestes de l'oposició, així com el govern de Veneçuela. "Hi ha un missatge important en això: amb la llei global Magnitsky sobre responsabilitats en els drets humans hi ha diverses implicacions", ha assegurat el portaveu del departament d'Estat, que ha recordat que és una norma per perseguir estrangers acusats de corrupció o violació de drets humans i que les sancions en aquest marc signifiquen que els sancionats no podran accedir a "actius, béns o serveis nord-americans".

La comunitat cubana als EUA i diversos legisladors republicans feia dies que reclamaven a Biden que reaccionés als esdeveniments de l'illa. La Casa Blanca ja havia expressat el seu suport als cubans que es van manifestar als carrers de l'illa, però no havia pres cap mesura, cosa que li havia valgut els atacs de membres del Partit Republicà pròxims a l'exili cubà, com el senador de Miami Marco Rubio. Psaki ha explicat que Biden havia demanat al seu equip que li presentés "opcions" d'actuació "per ajudar el poble cubà, com facilitar-los l'accés a internet", que el règim va bloquejar durant les protestes, i que "les sancions formen part d'aquestes opcions".

Milers de cubans es van aixecar la setmana passada contra el règim, en un insòlit moviment que no es recordava tan massiu des del 1994, amb la crisi dels balseros. La crisi generada per la pandèmia de covid-19, amb escassetat de productes bàsics i electricitat arreu de l'illa, ha agreujat encara més la situació socioeconòmica insostenible en què viu la immensa majoria del poble cubà, i que el mateix règim atribueix als efectes de l'embargament impulsat pels Estats Units a l'illa. Però els manifestants també es queixaven de la gestió de la pandèmia, que havia portat el règim a retallar encara més les llibertats de la població a través del confinament i el control.

La contundent reacció del govern de Miguel Diaz-Canel contra les protestes, amb desenes de detencions, ha complicat l'agenda de Joe Biden, que en campanya es va comprometre a aixecar algunes de les restriccions imposades pel seu predecessor, el republicà Donald Trump, i que semblava disposat a retornar almenys parcialment a l'etapa de distensió amb el règim comunista que havia iniciat el president Barack Obama, del qual Biden era el vicepresident. Les sancions anunciades compliquen ara aquest nou desgel, esperat per molts cubans dins de l'illa però que les comunitats de cubanoamericans de Miami sempre havien criticat.