Biden: "Una guerra nuclear no es pot guanyar i mai s'ha de lluitar"

BarcelonaContundent, directe i categòric. El president dels Estats Units, Joe Biden, no se n'ha anat en raons durant la seva intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides, i ha començat el seu discurs culpant directament el president rus, Vladímir Putin, de la guerra a Ucraïna i acusant-lo de ser un total irresponsable. "Una guerra nuclear no es pot guanyar i no s'ha de lluitar mai", ha afirmat Biden, que ha respost així al seu homòleg rus, que aquest dimecres ha agitat el fantasma de l'amenaça nuclear en un discurs televisat en què ha anunciat la mobilització de 300.000 reservistes russos per mantenir la invasió d'Ucraïna.

"Putin assegura que ell havia d'actuar, perquè Rússia estava sent amenaçada. Ningú va amenaçar Rússia. Ningú més que Rússia va ser qui va buscar el conflicte", ha dit Biden esmentant directament al seu discurs el nom del president rus, a qui ha acusat també de voler “esborrar” del mapa Ucraïna. "Aquesta guerra busca acabar amb el dret a Ucraïna d'existir, dit de manera simple", ha insistit el president nord-americà sense embuts.

“Un no pot prendre el territori d'una nació per la força. Per això, cadascun dels que estem aquí presents en aquest recinte ha d’actuar de manera clara i decidida. Ucraïna té els mateixos drets que qualsevol nació sobirana”, ha continuat, apel·lant d’aquesta manera a l'acció dels països membres de les Nacions Unides. De fet, ha afirmat que amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia “està en risc tot el que aquesta institució representa”.

Precisament per això, Biden ha advocat per impulsar d’una vegada una reforma del Consell de Seguretat de l'ONU, cosa que fa dècades que està a l'agenda però que mai no s'ha dut a terme malgrat que s'han fet diverses propostes. En concret, el president nord-americà ha dit que caldria ampliar els membres permanents i no permanents del Consell de Seguretat, després que aquest òrgan s'hagi vist bloquejat pel veto rus durant la guerra a Ucraïna. Segons ha dit, els membres permanents, entre ells els Estats Units, han d'"evitar l'ús del veto excepte en situacions poc habituals i extraordinàries" per assegurar que el Consell de Seguretat és "creïble i efectiu".

Segons l’inquilí de la Casa Blanca, caldria donar plaça fixa dins del Consell a països de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina i el Carib, cosa que canviaria totalment l'actual tauler internacional. "Crec que ha arribat el moment de fer aquesta institució més inclusiva", ha argumentat, tot i que no ha precisat quins països haurien de ser els escollits. El principal òrgan de decisió de les Nacions Unides compta amb cinc membres permanents i amb poder de veto (els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) i amb deu més que són elegits per períodes de dos anys.

Pel que fa a la proliferació nuclear, Biden no només ha apuntat Rússia com l'única amenaça actual i ha destacat que hi ha altres “tendències preocupants” de països com la Xina, Corea del Nord i l'Iran. En el cas de l'Iran, el president nord-americà s'ha mostrat disposat a recuperar el pacte nuclear del 2015, que Washington va abandonar durant l'administració de Donald Trump, sempre que Teheran compleixi les obligacions en aquest sentit. "Els Estats Units són clars: mai no permetrem a l'Iran aconseguir una arma nuclear. Continuo pensant que la diplomàcia és la millor manera d'obtenir aquest resultat", ha declarat.

Biden també ha tingut paraules per a la Xina: "No busquem el conflicte, no busquem una guerra freda. No volem que cap nació hagi de triar entre els Estats Units i un altre aliat. Però els Estats Units promouran un Indopacífic lliure, obert, segur i un món pròsper", ha afirmat, deixant clar que Washington no donarà suport a un canvi unilateral de l'statu quo amb Taiwan, la sobirania de la qual reclama Pequín. D'aquesta manera el president nord-americà intentava també calmar els ànims després que diumenge afirmés en una entrevista a la cadena CBS que enviaria forces militars nord-americanes a defensar Taiwan en cas que la Xina envaís l'illa.

Biden també ha parlat durant el seu discurs de la crisi alimentària, agreujada per la crisi a Ucraïna i que amenaça sobretot la població dels països empobrits o en vies de desenvolupament. En aquest sentit, el mandatari ha anunciat 2.900 milions de dòlars d'ajuda, una quantitat que se suma als 6.900 milions que la Casa Blanca ja ha destinat aquest any a projectes de seguretat alimentària a tot el món.