Biden: "Els EUA no han de morir en una guerra que les forces afganeses no volen lluitar"

BarcelonaEl president dels Estats Units, Joe Biden, ha comparegut aquesta nit des de la Casa Blanca, en el primer dia de control talibà total a l'Afganistan, i s'ha refermat en la seva decisió de retirar les tropes nord-americanes del país. "Em mantinc totalment en la meva decisió", ha afirmat, decidit a ser el president que posi "fi a la guerra més llarga dels Estats Units", que ha durat vint anys. Els esdeveniments de l'última setmana, amb un avenç tan meteòric dels talibans que –ha admès Biden– ni el mateix govern nord-americà s'ho esperava, han servit al president, segons ha dit, per confirmar aquesta decisió, atesa la gran rapidesa amb què les forces de seguretat afganeses i el mateix govern del país s'han retirat i han fugit: "Els Estats Units no poden ni han d'estar lluitant i morint en una guerra que les mateixes forces afganeses no volen lluitar per elles mateixes", ha dit Biden.

Tot i això, ha confirmat l'enviament de 5.000 soldats a Kabul per protegir l'evacuació del personal nord-americà i dels afganesos que han treballat amb ells i ha advertit als talibans que, si ataquen les forces nord-americanes "o interrompen l'evacuació" que estan duent a terme, s'hauran d'enfrontar a "una força devastadora". "La resposta serà ràpida i contundent", els ha avisat.

"Quantes generacions de nord-americans més hem d'enviar a lluitar en una guerra civil afganesa?", ha preguntat a la càmera, per justificar la decisió de retirar completament les tropes del país, una decisió que ja havia pres el president anterior, Donald Trump, i que Biden ha modificat en els temps allargant quatre mesos més la retirada.

"Construir una democràcia mai va ser la missió"

Segons el president nord-americà, el resultat que veiem aquests dies a Kabul hauria sigut el mateix si la retirada de tropes nord-americanes s'hagués fet fa dos o tres anys o si es fes d'aquí a cinc. "Cap força militar sobre el terreny aconseguirà mai crear un Afganistan estable i segur", ha dit. De fet, ha deixat clar que la missió dels Estats Units al país "no va ser mai crear una nació o una democràcia centralitzada" a l'Afganistan, sinó que "va ser una operació de contraterrorisme" pensada només per assegurar que Al-Qaida no utilitzaria el país com a refugi per atacar els Estats Units des d'allà, i tot i que no s'ha atrevit a dir que la missió hagués estat un èxit, sí que ha destacat que avui l'amenaça terrorista té altres fronts, com Somàlia, Nigèria, Síria o Iraq. "Hem mermat Al Qaida a l'Afganistan; mai ens vam rendir en la recerca de Bin Laden, i el vam agafar", ha afegit.

El president nord-americà ha tingut també alguns retrets per al president afganès, Aixraf Ghani, i ha explicat que en les seves converses dels últims mesos ell ja li havia advertit que es preparés per lluitar una guerra civil després de la retirada nord-americana, i que li havia aconsellat fins i tot que intentés negociar amb els talibans algun acord. "Però el meu consell va ser rebutjat, Ghani va dir 'lluitaré'", li ha retret al president del país, que diumenge va abandonar Kabul.

Biden, que en els últims dies ha rebut moltes crítiques per la situació a l'Afganistan, ha recordat que els Estats Units s'han gastat en aquests anys més de dos bilions de dòlars en aquell país, en quatre administracions diferents, des de que la de George W. Bush va ordenar la invasió l'any 2001, després dels atemptats de l'11-S d'Al Qaida. "No ho passaré a un cinquè president", ha dit.

El 70% de la població nord-americana, de fet, està d'acord amb la retirada de les tropes de l'Afganistan, i el mateix Donald Trump, que ara critica l'administració Biden pel caos a Kabul, és qui va ordenar la retirada, després d'arribar a un acord amb els talibans en unes negociacions que no van comptar amb la participació del govern afganès.