Biden enviarà 3.000 soldats a l'est d'Europa per les tensions amb Rússia

WashingtonPassen els dies i la situació a la frontera ucraïnesa no millora. La via diplomàtica, que segons els Estats Units és l'única via possible per resoldre la tensió amb Rússia, sembla estancada, sense avenços ni diàleg productiu, i fa que la situació mantingui les alertes en nivells màxims. El context no varia ni avança, i els clams per una desescalada militar no fan efecte, ans al contrari. Davant una Rússia que no redueix la presència de tropes que exigeix Washington, el govern de Joe Biden ha decidit enviar 3.000 soldats a Polònia, Romania i Alemanya, per transmetre un missatge "clar" a Moscou que, per damunt de tot, l'objectiu és protegir els interessos dels seus aliats.

"La situació actual exigeix que reforcem la posició dissuasiva i defensiva del flanc est de l'OTAN", ha dit aquest dimecres el portaveu del Pentàgon, John Kirby, per justificar el primer gran moviment de tropes nord-americanes a conseqüència de la situació a Ucraïna. La major part del destacament, prop de 1.700 soldats d'un equip de combat d'infanteria, sortiran d'una base militar nord-americana en direcció a Polònia, on arribaran d'aquí uns dies. Des de la mateixa base també sortiran uns 300 integrants amb destinació a Alemanya.

Així mateix, es recol·locaran a Romania un miler de soldats que actualment són en territori alemany, esquadrons d'infanteria i cavalleria equipats amb vehicles de combat i entrenats per un desplegament i mobilitat ràpids. En resum, en paraules de Kirby: "[Equips preparats] per a una sèrie de missions per dissuadir de l'agressió i reafirmar el compromís amb els nostres aliats".

Segons l'administració Biden, el desplegament de tropes fa dies que està debatent-se internament i amb els països de l'OTAN involucrats, amb qui s'ha cooperat per decidir què, qui, com i quan ampliar la presència de soldats nord-americans als seus territoris.

Un enviament que podria no ser l'últim, en funció de com evolucioni la situació a l'est d'Europa i les necessitats i sol·licituds dels països que ho demanin. Mentrestant, els EUA encara tenen uns 8.500 soldats en territori domèstic en "alerta elevada", preparats per ser desplegats en pocs dies sobre territori europeu sota el comandament de la Força de Resposta Ràpida de l'OTAN.

Si alguna cosa ha volgut deixar clara el Pentàgon és que els soldats que arribaran a Europa en els pròxims dies, i que rebran ordres directament des dels EUA i no de l'OTAN, ho faran de manera temporal. L'administració Biden insisteix que no hi ha cap pla d'entrar en combat ni establir-se dins de territori ucraïnès.

La decisió ha estat aplaudida, entre d'altres, pel secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. "És un senyal poderós del compromís dels EUA [amb l'aliança]", ha dit en un comunicat, i ha afegit que tots els desplegaments militars "són defensius i proporcionals", ni més ni menys que el que fa falta per "protegir i defensar" els seus membres.

"Un pas destructiu"

No és cap sorpresa que, per a Moscou, l'anunci de l'enviament de tropes nord-americanes a Europa és una prova més que s'acumula al llistat de provocacions que diu que reben des de les potències occidentals, uns aliats que no responen com desitjarien a les seves peticions de garanties de seguretat. Per al viceministre d'Afers Estrangers rus, Alexander Grushko, és "un pas destructiu que incrementa la tensió militar i redueix l'abast de les decisions polítiques".

El que sembla clar és que els EUA volen enviar el missatge que s'estan preparant per a una hipotètica invasió russa, que encara diuen que pot produir-se en qualsevol moment, i que no tenen cap informació sobre si el president rus, Vladímir Putin, ha pres una decisió sobre què fer. "Volem deixar clar que [Putin] sap que qualsevol moviment contra l'OTAN tindrà resistència", ha dit Kirby.

Una futurible invasió a Ucraïna, país que no forma part de l'OTAN, per tant, no desencadenaria automàticament una reacció militar de l'aliança militar a través de l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord.

Tot i que el desplegament de tropes podria ser senyal que els EUA esperen un atac al flanc oriental europeu ben aviat, la Casa Blanca ha decidit moderar el discurs. La portaveu presidencial, Jen Psaki, ha dit que ja no descriuen la possibilitat d'invasió com a "imminent", paraula que havien utilitzat fins fa una setmana i havia despertat crítiques i alertes entre els aliats, especialment Ucraïna, que temia que un mot així despertés el pànic entre la població.

"Crec que [la paraula imminent] enviava un missatge que no teníem intenció d'enviar, que era que sabíem que el president Putin havia pres una decisió", ha confessat la portaveu. Els EUA encara no tenen cap certesa sobre les intencions del Kremlin, i mantenen, però, la retòrica que l'atac es pot produir en qualsevol moment.

Reunions de líders europeus

Aquest dimecres França i Alemanya han anunciat reunions d'alt nivell, a una banda i una altra, per intentar avançar en la desescalada de la tensió. El president francès, Emmanuel Macron, ha afirmat que s'entrevistarà "durant les pròximes hores" amb Joe Biden, i ha dit que no descarta viatjar a Kíev, com han fet diversos líders europeus els últims dies i com farà aquest dijous el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Macron tampoc ha tancat la porta a un possible viatge a Rússia. "No excloc cap escenari, dependrà de com vagi el nostre diàleg les pròximes hores", ha dit.

Qui sí que ha confirmat una visita oficial a Moscou ha sigut el canceller alemany, Olaf Scholz, que ha detallat que té previst reunir-se amb Putin després de fer-ho amb Biden el 7 de febrer a Washington. "He parlat amb el president rus i estem preparant amb cura tot el que és necessari", ha dit el mandatari alemany a la cadena pública ZDF. "Està planejada i tindrà lloc aviat", ha afegit sobre la reunió amb Putin, tot i que no n'ha detallat la data.