Biden diu que els EUA defensaran Taiwan si la Xina ataca l'illa
La Casa Blanca assegura que la política oficial d'ambigüitat no ha canviat, però Pequín ja ha criticat l'anunci
BarcelonaEl president dels Estats Units, Joe Biden, ha aixecat polseguera amb unes declaracions en què assegura que el seu país defensarà Taiwan d'un possible atac de la Xina. En un moment de màxima tensió entre Pequín i Taipei –l'illa va denunciar moltes incursions d'avions de combat xinesos al seu espai de defensa aèria fa només una setmana–, les paraules de Biden han desencadenat la reacció immediata del govern de Xi Jinping, que l'ha avisat que "eviti enviar senyals contradictoris".
I és que les paraules de Biden en defensa de Taiwan, tot i no ser la primera vegada que diu una cosa similar, semblen entrar en contradicció amb la política oficial dels Estats Units respecte a l'illa. Per això la Casa Blanca ha hagut de desmentir que la nova administració hagi aprovat cap viratge en el seu posicionament polític, basat en la Llei de Relacions amb Taiwan, que fins ara havia mantingut una "ambigüitat estratègica". Però tot i aquesta oficialitat, el mateix Biden ja va dir a l'agost que els Estats Units defensarien Taiwan si la Xina l'atacava. I aquest dijous a la nit, en un programa a la CNN, va tornar a deixar-ho clar: "Tenim un compromís per a fer-ho, sí", va respondre quan se li va preguntar si els EUA intervindrien en cas d’un atac militar xinès.
Tampoc no és el primer president nord-americà a fer una afirmació similar. El republicà George W. Bush ja va dir el 2001 que el seu govern faria "tot el que calgui per ajudar Taiwan a defensar-se". Però el moment en què arriben les seves paraules, en plena escalada de tensió entre Taiwan i la Xina, que encara reclama l'illa com a part del seu territori nacional, fan que es mirin molt més amb lupa.
"Malmetre greument les relacions"
"Exigim als Estats Units cautela tant en les seves paraules com en els seus actes respecte a la qüestió taiwanesa. S'han d'abstenir d'enviar senyals equivocats als secessionistes taiwanesos, així com de malmetre greument les relacions entre la Xina i els Estats Units", ha dit el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers de la Xina, Wang Wenbin, en roda de premsa. I ha advertit que ningú ha de "subestimar la determinació i la capacitat del poble xinès de salvaguardar la seva sobirania i la seva integritat territorial". "No hi ha cap concessió possible en aquest tema", ha reblat.
Des de Taiwan han agraït el suport nord-americà davant la "posició amenaçant i bel·ligerant" de la Xina, en paraules de la portaveu d'Exteriors taiwanesa, Joanne Ou, que assegura que el seu govern farà tot el possible per "salvaguardar el sistema democràtic i lliure" que impera a Taiwan. Els Estats Units són un dels principals subministradors d'armes al govern taiwanès, cosa que sempre ha estat motiu clau de fricció amb el gran rival xinès.
La política nord-americana va quedar definida en la Llei de Relacions amb Taiwan del 1979, quan Washington va reconèixer Pequín com a únic govern xinès amb l'acord que Taiwan podria tenir un futur en pau. El govern dels nacionalistes del Kuomitang s'havia refugiat a l'illa el 1949 quan van perdre la guerra civil contra els comunistes, però després de la seva democratització, ja els anys 90, van renunciar a l'aspiració històrica de ser reconeguts com la República de la Xina. La llei nord-americana del 1979 no garanteix una intervenció militar dels Estats Units si la República Popular de la Xina ataca l'illa, però tampoc la descarta.