Joe Biden passa de puntetes sobre els bombardejos de Gaza

L’ala progressista del Partit Demòcrata critica el suport incondicional del president a Israel

Un grup de persones observant els danys causats per un bombardeig israelià a Gaza.
3 min

WashingtonConcentrat en posar fi a les conseqüències sanitàries i econòmiques de la pandèmia, la resolució del drama israelianopalestí no formava part dels plans de Joe Biden per als primers mesos de presidència. Probablement tampoc per al que li queda de mandat: el baix perfil de la seva resposta a la massacre de Gaza demostra el seu escàs interès en la qüestió. Després d’haver assegurat dijous passat que no veia excessius els atacs de Tel Aviv sobre la franja de Gaza, Biden s’ha protegit darrere dels comunicats de presidència, mesurats al mil·límetre.

En aquests documents, la Casa Blanca insisteix en la retòrica habitual de suport a Israel en el que Washington considera “dret a defensar-se” davant dels “indiscriminats atacs amb coets” des de Gaza. Això sí, dilluns, després de conversar amb el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, el comunicat recollia alguns nous matisos respecte als anteriors. Per exemple, “animava” Israel a fer “tots els esforços per assegurar la protecció de civils innocents”. També, i això va generar certa confusió, Biden va expressar el seu “suport a un alto el foc”. Per si de cas, la Casa Blanca va aclarir immediatament que “suport” no era sinònim d’“exigència”. Els Estats Units han bloquejat ja fins a tres vegades un comunicat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que condemna la violència i sol·licita una treva.

Biden pretén eludir el risc que implica veure’s arrossegat al fang d’un conflicte enquistat durant més de mig segle. Poc a guanyar-hi, especialment quan, des de la seva administració, s’insisteix en la vella fórmula diplomàtica de la creació de dos estats, inviable des de fa temps sobre el terreny. A més, la guerra ha esclatat en un moment en què la Casa Blanca busca recuperar el pacte nuclear amb l’Iran, la relació del qual amb el grup islamista Hamàs no deixen de citar els seus detractors com a raó per boicotejar-lo. I Biden intenta també protegir-se en clau interna: l’ala progressista del Partit Demòcrata ja no compra el discurs de suport sense fissures a Israel. L’escletxa ideològica s’evidenciarà més com més dies duri l’ofensiva israeliana.

Discursos propalestins

La dissidència propalestina del Partit Demòcrata és potser la principal novetat a Washington. Poques vegades s’han sentit al Congrés missatges tan durs sobre el tracte d’Israel als palestins com en aquesta ocasió. Mai hi havia hagut al Capitoli una congressista d’origen palestí, com Rashida Tlaib, que, en un discurs carregat d’emocions, exigia la setmana passada que es condicioni l’ajuda a Israel al “compliment de la legalitat internacional”. També és insòlit sentir a Washington el concepte “estat d’apartheid” vinculat a Israel, descripció de la novaiorquesa Alexandria Ocasio-Cortez. En un article al New York Times, el senador Bernie Sanders afegia que els Estats Units eviten quasi sempre la següent pregunta: “Quins són els drets dels palestins”.

Runes d'edificis a Gaza després de diverses jornades de bombardejos aeris de l'exèrcit israelià sobre la franja.

Les veus discordants del Partit Demòcrata continuen sent minoria, però són prou perquè del Capitoli no en surti ja el cor unànime de suport a l’aliat israelià; fins al punt que fins i tot congressistes posicionats històricament amb Israel hi aporten matisos. El demòcrata Gregory Meeks, president del comitè d’Afers Exteriors de la Cambra de Representants, i convidat habitual al congrés anual de l’AIPAC (el principal lobi proisraelià dels Estats Units), va assegurar dilluns que demanaria a la Casa Blanca que endarrereixi l’enviament a Israel d’armes de precisió per valor de 735 milions de dòlars (uns 600 milions d’euros) aprovat dies abans del nou esclat de violència a la regió. El bombardeig de civils palestins o l’enderrocament de la torre on hi havia les oficines de l’agència nord-americana Associated Press (AP) a Gaza avalen el retard, encara que sigui per una qüestió estètica. Fins i tot 28 senadors demòcrates, més de la meitat, han signat una carta per demanar l’alto el foc, un gest que va més enllà del llenguatge de Joe Biden.

On les fissures no es veuen és al Partit Republicà. El líder de la minoria conservadora al Senat, Mitch McConnell, va condemnar la descripció que Ocasio-Cortez va fer d’Israel i va reprovar els que, en la seva opinió, “impulsen la falsa narrativa que aquest conflicte és una disputa tràgica entre dos combatents legítims”. 

stats