Biden defensa un pla de despesa social retallat a la meitat

WashingtonA Joe Biden la presidència dels Estats Units li està donant molts maldecaps, molts més dels que esperava. Amb les dues cambres del Congrés sota control demòcrata esperava que tots els seus plans i projectes poguessin tirar endavant, però la realitat és més tossuda i no li està posant les coses fàcils.

El paquet de despesa social que ha presentat aquest dijous n'és un exemple evident. Les pressions de l'ànima més moderada del partit l'han obligat a retallar a la meitat la inversió que volia, dels 3,5 bilions de dòlars als 1,75 bilions de dòlars. La negativa de dos senadors demòcrates centristes l'ha forçat a desistir de promeses electorals cabdals com, per exemple, l'impuls perquè els Estats Units deixin de ser l'únic país de l'OCDE sense baixa maternal i paternal pagada.

"Ningú ha aconseguit tot el que volia, i m'hi incloc", ha confessat des de la Casa Blanca, des d'on ha intentat fer pressió per convèncer els legisladors demòcrates perquè donin suport a una proposta que considera de màxims, i que és el fruit d'hores i dies de negociació per superar tots els entrebancs i obstacles que s'ha trobat pel camí per intentar acontentar a tothom i fer gala del "consens" i la "unitat" que tant pregona el president.

No tot són males notícies per a Biden. El projecte, considerat la inversió en el teixit de benestar social més important de l'últim mig segle, suposa una injecció històrica a la lluita contra la crisi climàtica i en favor de les energies verdes, a banda de proposar millores en temes de salut pública i, especialment, d'educació infantil.

"Tenim un acord econòmic històric. És una proposta que crearà milions de llocs de treball, farà créixer l'economia, invertirà en la nostra nació, i la nostra gent podrà convertir la crisi climàtica en una oportunitat", va dir Biden.

Reticències dels progressistes

Les idees que han hagut de quedar fora són massa rellevants per dir que tot està totalment lligat. Els sectors més progressistes del partit demòcrata no volen parlar encara d'acord: acceptar totes les concessions imposades pel sector més moderat no és cosa fàcil, i no donaran el sí definitiu fins que tinguin el text complet de la proposta i hagin llegit tota la lletra petita.

De fet, l'enroc progressista deixa en dubte l'aprovació final d'un dels altres pilars del que hauria de ser el llegat de Biden: el pla d'infraestructures de més d'un bilió de dòlars que encara s'ha de votar a la Cambra de Representants.

Els progressistes han lligat l'aprovació d'un paquet a l'altre, i davant les minories mínimes a les dues cambres, tot el partit ha d'anar a l'una per poder tirar endavant el programa reformador.

Tot i els dubtes que encara hi ha, el més probable és que, tard o d'hora, s'arribi a bon port. Bàsicament perquè sense cap d'aquestes dues propostes aprovades, promeses electorals fonamentals de Biden per arribar a la Casa Blanca, el mal als demòcrates pot ser espectacular.

"Crec que no és una hipèrbole si dic que les majories a la Cambra de Representants i al Senat, i la meva presidència, estaran determinades per tot el que passi la setmana vinent", hauria dit Biden als congressistes del seu partit, en una trobada a porta tancada.

Pròxim objectiu: arreglar la tensió amb Macron

Com a mínim, Biden dona la cara abans d'aterrar a Europa per participar en la cimera del G-20 a Roma i la conferència del clima COP26 a Glasgow. El president nord-americà tenia entre cella i cella que per tenir una veu líder en aquestes trobades havia de tenir proves tangibles que els Estats Units estan fent la seva feina.

La presentació de la proposta l'ajuda a calmar els ànims en política domèstica, massa centrada en els últims dies en les lluites internes dins el partit per tirar endavant el paquet de despesa social. Amb el tema aparcat, ara ja pot centrar-se una mica més en un dels grans objectius del seu viatge a Europa: arreglar de nou la relació amb els socis europeus, que ell mateix s'ha encarregat de torpedinar amb decisions qüestionables com la sortida de l'Afganistan i, especialment, el pacte militar amb Austràlia que va posar contra les cordes les relacions diplomàtiques amb França.

No és casualitat, doncs, que una de les primeres trobades que tindrà a Roma, on aterrarà aquest divendres a la matinada, serà amb el president francès, Emmanuel Macron, punt àlgid d'una estratègia intensíssima de la Casa Blanca per refer l'eix Washington-París i que tindrà la prova del nou aquest divendres.