Biden davant l’ONU: “No busquem una nova Guerra Freda”

BarcelonaFa temps que analistes, experts i fins i tot alguns mandataris coincideixen en fer una afirmació: les Nacions Unides estan ferides. En els últims anys, l'organisme –que, en paraules del suec Dag Hammarskjöld, va ser creat el 1945 per "salvar la humanitat de l'infern" després de la foscor de dues guerres mundials– ha vist com la seva capacitat d'influència en el tauler global minvava mentre es feia cada cop més dependent dels grans governs del món. A més, en l'última dècada, l'onada de polítiques populistes, que criden al replegament i clamen contra el multilateralisme, ha evidenciat el gir d'unes potències cada cop menys disposades a pensar i actuar conjuntament. L’America first [Amèrica primer] de Donald Trump, el Brasil acima de tudo [Brasil per sobre de tot] de Jair Bolsonaro o el Brexit al Regne Unit en són exemples recents. En aquest context de pessimisme sobre la salut de la institució, aquest dimarts ha començat a Nova York l'Assemblea General de l'ONU, la cita diplomàtica més important de l'any, la primera semipresencial des de l'inici de la pandèmia, i la primera amb Joe Biden com a president dels Estats Units, que ha volgut deixar clar que "no estem buscant una nova Guerra Freda", en referència a les tensions creixents amb la Xina.

La crisi climàtica i la pandèmia havien de ser els punts marcats en vermell a la cita. Però ni el món ni la geopolítica entenen de previsions. La caòtica retirada de les tropes internacionals a l'Afganistan –amb el consegüent retorn al poder dels talibans– i les inèdites tensions diplomàtiques entre els Estats Units i França per la crisi dels submarins es van afegir a última hora al llistat de temes rellevants.

En aquest sentit, i per protagonista en tots dos episodis, la compareixença de Joe Biden era de les més esperades. El demòcrata ha optat pel seu to més diplomàtic per pronunciar el seu primer discurs davant l'Assemblea General. Pel que fa a la crisi desencadenada arran de l'aliança anunciada la setmana passada entre els EUA, Austràlia i el Regne Unit per protegir els seus interessos als mars del Pacífic i l'Índic, no ha fet referència a la seva relació amb la França d'Emmanuel Macron, visiblement molest per la unió, que va provocar la suspensió d'un acord multimilionari de venda de submarins que París tenia pactat amb Canberra.

En canvi, sí que ha parlat de la Xina, l'altra gran part afectada per aquesta aliança estratègica: els tres països volen intensificar la seva presència en aquesta zona marítima per frenar l'expansió xinesa, que fa anys que preocupa la Casa Blanca. El president nord-americà ha assegurat que no està intentant iniciar un conflicte amb Pequín, tot i que la relació entre les dues potències fa temps que és tensa. "No estem buscant una nova Guerra Freda, ni un món dividit en blocs rígids", ha afirmat en la seva declaració més potent del parlament. També ha fet un cant a favor del multilateralisme que tant ha promès des que va iniciar la cursa cap a la Casa Blanca: "Els Estats Units recorreran a institucions multilaterals per gestionar desafiaments com els de la regió de l'Indopacífic, i no utilitzaran la força si no és com a últim recurs".

Minuts més tard, i per vídeo des de Pequín, s'ha pronunciat el president xinès, Xi Jinping. El to ha sigut similar al de Joe Biden: a favor del multilateralisme, del diàleg, la cooperació i "el respecte mutu". I aquest últim punt és interessant. La Xina ha reiterat el seu missatge habitual contra les intervencions estrangeres en els seus assumptes interns. Concretament, ha clamat contra "les intervencions militars i els intents d'imposar la democràcia a altres països", una clara referència a Washington.

A tot això, i seguint la línia de les últimes setmanes, Biden també ha volgut defensat la decisió de culminar la retirada de les tropes nord-americanes de l'Afganistan, malgrat el rapidíssim retorn dels extremistes als poders de Kabul. "El poder militar dels EUA ha de ser l'últim recurs", ha dit el mandatari. Una sentència, si més no, polèmica tenint en compte les diverses intervencions militars nord-americanes de les últimes dècades, sobretot a l'Iraq i al mateix Afganistan. Biden ha reiterat que la retirada del país asiàtic busca posar fi a "un període de guerra imparable" i obrir "una nova era de la diplomàcia".

Tant Biden com Xi Jinping han aprofitat per fer dos anuncis concrets relacionats amb la crisi climàtica. El nord-americà ha afirmat que multiplicarà per dos la quantitat econòmica que Washington utilitza per frenar els efectes del canvi climàtic al món. El xinès ha assegurat que deixarà de construir plantes de carbó a l’estranger per afavorir l’ús d’energies més netes. 

La contundència de Guterres

Però el discurs més potent de la jornada l'ha fet António Guterres, actual secretari general de l'ONU, que, com marca el protocol, ha obert la sessió. El polític portuguès ha fet un resum prou desolador del món en què vivim. "Som a la vora de l'abisme i movent-nos en la direcció equivocada. El nostre món mai ha estat més amenaçat o dividit. Fem front, de fet, a la cascada de crisis més gran de les nostres vides". Guterres n'ha posat alguns exemples: des de la crisi sanitària i també econòmica per la pandèmia de covid-19, que "ha intensificat enormes desigualtats que ja existien", o l'emergència climàtica "que colpeja el planeta", fins a "l'agitació a l'Afganistan, a Etiòpia, al Iemen i més enllà, on s'ha desbaratat la pau".

També ha volgut subratllar una imatge: la de milers de vacunes contra el covid-19 caducades i llançades a la brossa en alguns països rics mentre que a la majoria de països pobres encara estan arribant les primeres dosis. "Hem aprovat en ciència, sí, però hem suspès en ètica", ha afegit. I amb la mateixa duresa s'ha referit a la falta de voluntat política per intentar frenar les conseqüències devastadores del canvi climàtic. Guterres ha recordat que es necessita una retallada del 45% de les emissions per al 2030, però amb els compromisos nacionals actuals les emissions podrien incrementar fins a un 16% de cara al 2030. "Això ens condemnaria a un escenari infernal. En lloc de trobar-nos en un camí de solidaritat, som en un carreró sense sortida que ens porta a la destrucció". Entre el públic, suposadament escoltant les seves paraules, hi havia part de les personalitats més poderoses del món.