Biden promet retallar a la meitat les emissions el 2030 i dona un impuls a la lluita climàtica global

Barcelona"Aquesta és la dècada decisiva per poder evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic", ha dit aquest dijous el president dels Estats Units, Joe Biden, en la inauguració de la cimera climàtica de líders que ell mateix ha convocat de forma virtual el Dia de la Terra. Una cimera en què ha aprofitat per anunciar formalment el seu objectiu de reduir a la meitat les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units d'aquí al 2030. És just el que li demanaven 1.500 científics nord-americans en una carta oberta aquests dies, i un gir de 180 graus respecte a l'estratègia negacionista de l'anterior administració nord-americana, la liderada per Donald Trump.

Biden ha volgut recuperar el lideratge perdut en aquests últims anys en la lluita climàtica global. I ho ha fet en gran, amb una cimera que ha comptat virtualment amb una quarantena de líders mundials, que s'han compromès, un rere l'altre, amb la lluita multilateral contra la crisi climàtica i amb la descarbonització de les seves economies. "És un imperatiu moral, un imperatiu econòmic, un moment de perill, però també d'extraordinàries oportunitats", ha dit Biden, que ha insistit en l'enorme potencial que té la transició energètica per "crear milions de nous llocs de treball".

El president nord-americà ha cridat els seus homòlegs a afrontar "tots junts" el que ha definit com "la crisi existencial més gran del nostre temps". "Cap nació ho pot fer sola, tots i sobretot els que representem les economies més grans del món hem de fer un pas endavant", ha dit, en un missatge que semblava dirigit especialment a la Xina, primer emissor mundial. "No tenim cap altra opció", ha dit, i ha volgut presentar el renovat lideratge del seu país en aquesta lluita com "una declaració a totes les nacions del món i especialment als més joves", conscient de l'important moviment global impulsat per les noves generacions que urgeix a l'acció climàtica.

Per remarcar la urgència de la tasca, Biden ha volgut arrencar la seva cimera amb l'anunci oficial del seu nou objectiu de retallar entre un 50% i un 52% les seves emissions el 2030, respecte al 2005, un compromís que havia de formalitzar davant de l'ONU abans de la cimera climàtica de Glasgow, la COP26 del novembre vinent. Ho fa tot just l'endemà que la Unió Europea també aprovés finalment una reducció del 55% per al 2030, tot i que en el seu cas la reducció serà més gran que la de Biden perquè agafa com a any de referència el 1990, quan les emissions eren força més baixes que el 2005.

Els nou anys vinents són crucials, segons els científics climàtics, i per això els objectius a curt termini són indispensables si es vol assolir la neutralitat climàtica que molts estats ja han promès per al 2050, començant també pels EUA i la UE. També el Canadà ha aprofitat la cimera per presentar el seu nou objectiu per al 2030 (un 40%-45% menys d'emissions respecte al 2005), com també ho ha fet el Japó (un 46% menys respecte al 2013), mentre que l'amfitrió de la pròxima cimera de l'ONU, el premier britànic Boris Johnson, fixa el seu compromís una mica més tard, el 2035, però amb una xifra més alta: un 78% de reducció. La cimera de Glasgow haurà de segellar tots aquests compromisos, i d'altres, per garantir el compliment de l'Acord de París.

França i Alemanya demanen una taxa al carboni

"És tan bo tenir de nou els Estats Units al nostre costat en aquesta lluita", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una felicitació que també ha fet a Biden la cancellera alemanya, Angela Merkel. La cancellera i el francès Emmanuel Macron han aprofitat els seus discursos per demanar que s'imposi "un preu al carboni" a escala internacional, una taxa que ja ha aprovat el Canadà a escala estatal, per exemple, i que té el suport del secretari general de l'ONU, però a la qual no s'han referit els altres líders.

El país que més emet avui dia, la Xina, ha reiterat el seu objectiu d'arribar al "pic d'emissions abans del 2030" per assolir la "neutralitat d'emissions el 2060", una mica més tard que els EUA o la UE, que porten molts més anys emetent gasos d'efecte hivernacle. Xi Jinping, de fet, ha volgut insistir aquest dijous en "el principi de responsabilitat comuna però diferenciada", és a dir, que tothom ha de reduir emissions però els països rics tenen una responsabilitat més gran. Amb tot, el president xinès ha recordat la seva aliança amb Barack Obama abans de la Cimera de París, que va ser crucial per poder aprovar aquell acord històric, i ha assegurat que està "desitjant treballar amb els Estats Units i altres països en una aliança global" pel clima.

Putin i Bolsonaro treuen pit

També Vladímir Putin s'ha volgut presentar com un líder de la causa mediambiental i ha assegurat que el seu país pot arribar a la neutralitat d'emissions el 2025, molt abans que cap altre, gràcies a la gran extensió de boscos que té al seu territori, que capturen 620 milions de tones de CO2 cada any. I és que la neutralitat climàtica no vol dir deixar d'emetre, sinó emetre el mateix que es captura, i aquí els estats amb grans extensions verdes hi tenen avantatge, com Rússia o el Brasil.

Fins i tot l'ultradretà president del Brasil, Jair Bolsonaro, s'ha compromès a reduir un 50% les emissions el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050, i també ha promès "eliminar tota la desforestació il·legal el 2030". El que no ha dit és que aquesta última estratègia passa per aprovar una reforma legislativa –que ja està en el congrés brasiler– que legalitzarà la desforestació. Bolsonaro ha tornat a demanar també "un pagament just per serveis mediambientals": diners que demana a la comunitat internacional a canvi de protegir l'Amazònia.

Escoltant els grans discursos mediambientals de tots els líders mundials convocats per Biden el món sembla encaminat a una “recuperació verda” de la crisi del covid-19, però un informe internacional d'aquesta mateixa setmana alerta que els plans d'estímul econòmic postpandèmia faran créixer un 5% les emissions globals aquest 2021, quan els governs s'estan comprometent a reduir-les. Unes contradiccions entre paraules i fets que es va encarregar de posar sobre la taula l'última de les intervencions en la sessió inaugural de la cimera, la de la líder de Fridays for Future a Mèxic, Xiye Bastida: "No podem seguir tenint cimeres i conversacions –va dir–, cal fer canvis ja".