Biden avisa la Xina que defensarà militarment Taiwan en cas d'atac

WashingtonLa gira asiàtica del president dels Estats Units, Joe Biden, ja es preveia que seria un toc d'atenció i de renovació de la tensió geopolítica amb la Xina, abraçant aliats i reorganitzant la presència dels EUA a la regió. El que potser no quedava tan clar era que fos tan confrontada, amb amenaces tan directes i sense embuts, i que posaria damunt la taula fins i tot una possible intervenció militar nord-americana si Pequín es passa de frenada en un afer tan espinós com el de Taiwan.

Des de fa dècades els EUA viuen en la denominada "ambigüitat estratègica", una indefinició sobre què farien si la Xina envaís Taiwan sota la premissa que forma part indissociable del seu territori. Biden, amb les seves paraules, ha fet miques aquesta posició històrica quan ha respost que "el compromís" nord-americà era defensar Taipei d'un hipotètic atac. No és la primera vegada que Biden promet una resposta a una agressió contra països com el Japó, Corea del Sud i Taiwan, però sí que és nova la contundència i la claredat a l'hora de no descartar una implicació sense intermediaris de l'exèrcit nord-americà.

Segons The New York Times, les declaracions han sorprès fins i tot els funcionaris de l'administració Biden, que no s'esperaven que el president fes una promesa tan contundent i directa. A correcuita, per intentar no inflamar la tensió permanent amb la Xina, la Casa Blanca ha hagut de sortir al pas per matisar el president, una reacció cada vegada més habitual. Els funcionaris nord-americans han intentat apagar el foc assegurant que no havia canviat res, que els EUA mantenien inalterable el respecte a la política d'una Xina i el reconeixement que només hi ha un govern xinès, una idea que té diverses interpretacions segons l'interlocutor: per a Pequín inclou Taiwan, per a Washington no és tan clar. A més, la promesa de defensar l'illa asiàtica es remunta al 1979, amb el compromís d'entregar-li tota l'ajuda militar necessària en cas d'atac xinès.

No obstant això, la resposta de Biden i especialment el context actual porten a una anàlisi una mica diferent. El president nord-americà responia a una pregunta directa sobre la intervenció militar dels EUA, "Estaria disposat a implicar-se militarment per defensar Taiwan si calgués?", que ha rebut un breu "sí" com a resposta i, a continuació, no l'ha intentat matisar gaire.

Paral·lelisme amb Ucraïna

Demostrar contundència davant un possible atac és també la manera que té Biden de dir a les autocràcies mundials que s'esperin un contraatac militar ferm nord-americà. I, com a principal exemple, hi ha la implicació dels EUA en el conflicte ucraïnès. Biden veu una hipotètica invasió xinesa a Taiwan com una agressió injustificada com la que ha iniciat Rússia a Ucraïna. "La idea que es pot ocupar Taiwan per la força no és correcta –ha dit–, capgiraria tota la regió i seria un acte semblant al que ha passat a Ucraïna". La invasió xinesa no és una acció que el govern nord-americà vegi possible a curt termini, però Biden ha advertit que Pequín "està flirtejant amb el perill".

El concepte és compartit al 100% pel primer ministre japonès, Fumio Kishida, amb qui ha protagonitzat una roda de premsa a Tòquio. "Qualsevol intent unilateral de canviar l'statu quo, com l'agressió de Rússia contra Ucraïna, no s'hauria de tolerar a la zona de l'Indo-Pacífic", ha dit. Les reaccions han estat les esperades: el govern taiwanès ha donat una "benvinguda sincera" als comentaris de Biden i el portaveu xinès, Wang Wenbin, ha expressat el "fort descontentament" i la "ferma oposició" a les seves paraules.

Els senyals de l'intent dels EUA de tornar a influir a la regió asiàtica s'han completat amb l'anunci oficial de la creació del Marc Econòmic de l'Indo-Pacífic, una aliança per augmentar la cooperació econòmica i comercial a la regió amb Washington, en un pas més per mirar de reduir la influència xinesa en aquest àmbit.