Biden aterra a Europa amb la urgència de ser "el líder de la pau"
El president dels EUA estudiarà amb els aliats respostes efectives que aturin la invasió
WashingtonFa una setmana, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va llençar un repte a Joe Biden: "Vull que siguis el líder del món. I ser el líder del món significa ser el líder de la pau". Des de la seva arribada al poder, el mandatari nord-americà va prometre el retorn dels EUA al capdavant de la geopolítica mundial (en contraposició a l'"America first" del seu predecessor), però el context històric ha fet que hagi de demostrar la seva capacitat per aconseguir-ho en un moment clau, en una situació d'inflexió global. La situació a Ucraïna i el conflicte frontal amb Rússia, que recorda el xoc de blocs que va dominar la Guerra Freda, deixa Biden davant un repte urgent que té el potencial d'un canvi en l'equilibri de forces, de modificar el context internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Ja ho va dir Biden a finals de la setmana passada: "Estem en un moment en què les coses estan canviant. D'aquí sortirà un ordre mundial nou, i l'hem de liderar".
Aquest dijous fa exactament un mes de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, un fet que els EUA havien alertat durant mesos. Una guerra que des de la Casa Blanca confessen que no acabarà de manera "fàcil ni ràpida", i que és per a Biden una prova de foc en el panorama internacional. "Estem en un d'aquests moments decisius per a un líder nord-americà que defineix el seu llegat internacional", diu Timothy Naftali, expert en història presidencial de la Universitat de Nova York (NYU). El president nord-americà aterra a Europa per participar en una triple cimera de líders mundials, amb objectius en tres fronts: l'ajuda a la defensa d'Ucraïna, la insistència en el càstig a Rússia i el reforç de l'aliança occidental. Per als EUA, el viatge ha de servir per insuflar confiança als aliats europeus (i de la resta del món) en la capacitat nord-americana de liderar la resposta a l'agressió russa, de donar solucions a les democràcies occidentals davant les amenaces de Moscou, de tenir recursos per minimitzar els efectes que té el conflicte a escala global.
El repte del viatge és que no es quedi només amb l'enorme simbolisme que significa l'abraçada de Washington als seus aliats. Fins ara, Biden i el seu govern han aconseguit un front comú gairebé indestructible i han actuat gairebé sempre a l'uníson en la resposta a l'agressió russa. No obstant això, i tot i que les accions s'han acumulat durant les últimes setmanes amb sancions, vetos, prohibicions i amenaces, la realitat és més tossuda i no ha provocat el resultat desitjat: un diàleg fructífer o una dissuasió suficient perquè el president rus, Vladímir Putin, faci marxa enrere i deixi de bombardejar Ucraïna, abandoni el setge a les ciutats i retiri els soldats.
"En el passat, l'ús de sancions rarament ha provocat un canvi de règim o ha acabat guerres", recorda Shannon O'Neil, vicepresidenta del Council on Foreign Affairs, una dels expertes que creuen que les "sancions massives" imposades a oligarques, a líders polítics, fins i tot al mateix Putin, "no han donat victòries reconeixibles".
¿Reafirmar el domini dels EUA?
Ha arribat un punt en el qual Washington necessita certeses i presentar nous recursos, demostrar que segueix amb el compromís inqüestionable. Les sancions a més russos són segures, després que es filtrés que seran castigats més de 300 legisladors pro Putin de la Duma. El govern Biden ha acceptat enviar encara més tropes als aliats del flanc oriental de l'OTAN, i es treballa en nous paquets d'equipament militar milmilionaris per enviar a Ucraïna. Sobre la taula també hi ha un dels elements més cabdals de tota la situació: com resoldre la seguretat energètica europea, encara molt depenent del subministrament rus. Si aquesta tàctica de seguir la pressió, l'ofec econòmic i la dissuasió militar funciona, "fonamentalment reformularà l'estratègia, la natura de les aliances i la jerarquia de les grans potències més enllà del segle XXI", segons O'Neill.
"Reafirmarà el domini nord-americà amb una nova manera d'hegemonia. Dissuadirà altres agressors que tenen poques maneres de protegir-se de les devastadores conseqüències de la guerra econòmica i financera (contra els EUA i els seus aliats). Presagiarà un nou tipus de carrera armamentista no militar, en la qual les nacions competeixen per establir sistemes i blocs comercials regionals [...]", continua l'experta.
A ningú se li escapa que aquí és quan entra en joc la Xina, un dels actors fonamentals que els EUA estan arrossegant perquè es posicionin. El contacte entre líders de la setmana passada, davant el temor de la proximitat entre Moscou i Pequín, va ser el primer pas: el viatge de Biden a Europa ha de servir per fer front comú també davant els xinesos, que fan malabars per sortir d'aquesta crisi amb el paper de potència mundial intacte.