Biden apadrina a Israel l'acostament a l'Aràbia Saudita

JerusalemLes aliances internacionals al Pròxim Orient estan canviant, però els Estats Units són (i volen continuar sent) una peça clau. Així ho ha demostrat aquest dimecres la visita a Israel del president nord-americà, Joe Biden, que ha arribat a Tel-Aviv amb la finalitat de fomentar la seva "profunda" relació amb Israel –en paraules del mandatari– i d'apadrinar i potenciar una nova aliança regional amb l'Aràbia Saudita davant l'Iran. I de passada garantir-se el subministrament de petroli del golf Pèrsic en plena crisi energètica.

Israel és la primera parada d'un viatge que el portarà a Jiddah, on es trobarà amb el rei saudita, Salman bin Abdulaziz, i el príncep hereu, Mohamed bin Salman. Els equips de protocol de la Casa Blanca han anunciat que, amb l'excusa del covid-19, el president s'estalviarà la incòmoda imatge d'una encaixada de mans amb el jove líder de facto saudita, que segons la CIA va instigar l'assassinat del periodista i dissident Jamal Khashoggi.

"Aquesta històrica visita expressa el vincle irrompible entre els nostres països i el nostre compromís amb valors compartits com la democràcia, la llibertat i el dret del poble jueu a un estat propi", ha dit el primer ministre en funcions, Yair Lapid, que ha detallat que durant l'estada de Biden a Israel discutiran sobre "la construcció d'una nova arquitectura de seguretat i economia amb les nacions de l'Orient Mitjà", així com sobre "la necessitat de renovar una forta coalició global per aturar el programa nuclear iranià".

Un pont entre Riad i Tel-Aviv

Israel confia que el viatge de Biden serveixi per facilitar l'espinós acostament econòmic i militar amb Riad, pel qual fa anys que saudites i israelians treballen en públic i en privat. Biden ha visitat la Cúpula de Ferro, el conegut sistema antimíssils d'Israel, i la Biga de Ferro, el nou sistema de defensa amb làser –que compta amb finançament americà– que Riad vol comprar. Israel buscaria l'aprovació de Biden per efectuar la venda, segons expliquen mitjans locals.

Aquesta transacció s'emmarca en l'objectiu del govern israelià de crear un sistema de defensa aèria regional que inclogui Israel i els aliats àrabs dels Estats Units. Israel ja ha arribat a acords armamentístics amb els Emirats Àrabs Units i ha acordat vendre a Bahrain un sistema de defensa antidrons.

D'altra banda, el sol fet que Biden viatgi divendres en vol directe entre Israel i l'Aràbia Saudita també suposa un "petit símbol" de l'acostament entre els dos països i un exemple dels "passos cap a la normalització" en les seves relacions, segons ha reconegut el mateix president. Un altre cas de la diplomàcia dels avions, que en el cas de la normalització de relacions entre Israel i el Marroc, l'any passat, va portar al restabliment dels vols comercials directes. Els governs israelià i saudita negocien des de fa mesos l'obertura d'espais aeris i de línies directes entre els seus territoris. Dimarts passat, un alt funcionari israelià va assegurar que aviat s'anunciarà la "materialització immediata" del procés de normalització entre Israel i l'Aràbia Saudita. Tot i que no va proporcionar detalls i s'espera que el procés sigui llarg.

Un dels acords més importants que s'esperen d'aquest viatge serà la signatura dijous de la Declaració de Jerusalem, amb la qual Israel i els Estats Units renovaran la seva aliança contra el seu enemic comú: l'Iran. Els dos països es comprometran a utilitzar "tots els elements del poder nacional" per evitar que Teheran disposi d'armes nuclears. La Declaració també emfatitzarà el compromís dels Estats Units amb la seguretat d'Israel i garantirà el seu suport econòmic i tàctic a l'exèrcit israelià. Amb tot, el conseller de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha indicat als periodistes a bord de l'Air Force One que Israel té una visió diferent de la dels Estats Units sobre l'acord amb l'Iran i que l'administració de Biden creu que la diplomàcia és la millor manera d'evitar que l'Iran desenvolupi armes nuclears. "Hi ha un acord [nuclear] sobre la taula i el president creu que l'Iran l'ha d'acceptar", ha dit Sullivan.

La qüestió palestina

A diferència d'altres visites, s'espera que en aquesta ocasió la qüestió palestina tingui un pes menor en l'agenda, tot i que estarà sobre la taula i Biden es reunirà divendres amb el líder de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. "Durant aquest viatge discutirem el meu continu suport a la solució, que no és a prop, dels dos estats. Aquesta segueix sent, al meu entendre, la millor solució per assegurar, a parts iguals, la llibertat, la prosperitat i la democràcia per a israelians i palestins", ha dit Biden a l'arribar a Tel-Aviv. El nord-americà no sembla disposat a revertir la decisió del seu predecessor, Donald Trump, d'establir l'ambaixada nord-americana a Jerusalem, que segons el dret internacional no es pot considerar la capital d'Israel. Sullivan ha indicat que el seu govern no canviarà de política respecte al consolat de Jerusalem Est, que estava destinat als palestins i va ser clausurat per l'administració Trump. Sullivan ha dit, però, que el president està interessat en obrir-lo i que debatrà aquesta possibilitat amb Abbas. La Casa Blanca no presentarà cap iniciativa per reprendre les converses de pau entre israelians i palestins, sinó que instarà les parts a prendre mesures per millorar la situació i permetre converses en el futur.

Per la seva banda, Israel va anunciar dimarts una sèrie de mesures civils a favor de la població palestina de Gaza i Cisjordània, coincidint amb la visita de Biden. Entre altres coses, l'executiu israelià ha aprovat la construcció de 1.000 noves cases a Palestina i s'ha compromès a avançar en l'establiment de xarxes mòbils 4G als territoris ocupats. També ha anunciat que paralitza temporalment la construcció de 2.000 nous habitatges a la Jerusalem Est, ocupada.