Biden ataca Trump i l'acusa de "doblegar-se" a Putin: "És perillós i inacceptable"

WashingtonEl president Joe Biden ha tingut una hora i 30 minuts per demostrar durant el discurs de l'estat de la Unió, el més important de l'any, que als seus 81 anys pot assumir un segon mandat. I no només ha fet això, sinó que ha aconseguit mostrar un president enèrgic i esmolat. "El problema a què la nostra nació s'enfronta no és l'edat que tenim, sinó l'edat de les nostres idees", ha dit aquest dijous a vespres des del Capitoli sota els ulls escrutadors de les dues cambres legislatives, els membres del Tribunal Suprem, l'estat major i nombrosos convidats especials. També ha aprofitat per atacar el seu rival Donald Trump, a qui s'ha referit repetidament com "el meu predecessor" i al que ha acusat de "fracassar en el deure presidencial més bàsic, el deure de cuidar" durant la pandèmia de la covid-19, "i això és imperdonable", ha dit. També l'ha acusat de "doblegar-se" davant de Vladímir Putin i ha recordat que li va dir al president rus que "fes el que volgués" amb els països de l'OTAN. "Això és indignant, és perillós i és inacceptable", ha dit, aixecant l'ovació de la bancada demòcrata.

Només començar, Biden ha invocat els fantasmes de la guerra d'Ucraïna i el 6 de gener per inaugurar la seva intervenció: “No pots només estimar el teu país quan guanyes”. També ha citat Franklin D. Roosevelt i la Segona Guerra Mundial per a avisar que aquest “tampoc és un moment ordinari” i ha fet un paral·lelisme amb la situació d'Europa amb la guerra d'Ucraïna. La comparació li ha permès reforçar la idea dels Estats Units com els salvaguardes de la democràcia i la pau arreu del món.

Amb aquesta responsabilitat (i també poder) Biden ha promès seguir ajudant a Zelesnki: “Ucraïna pot parar Putin si nosaltres estem amb ells i els proveïm armes. Això és tot el que Ucraïna està demanant". "No marxarem", ha promès. Sense necessitat d'esmentar el nom de Donald Trump, ha aprofitat per criticar-lo: “L'ajuda a Ucraïna ha estat bloquejada per aquells que volen que deixem enrere el nostre lideratge mundial”. També ha aprofitat per treure pit de l'OTAN i felicitar el primer ministre suec (que estava entre el públic) per l'oficialització de la seva incorporació a l'aliança atlàntica.

Biden ha parlat més amb un to de míting que no pas de balanç d'any. Malgrat que és el candidat favorit dels demòcrates per anar a les eleccions, té uns índexs de popularitat molt baixos a causa de la seva avançada edat, el suport explícit a Israel i la gestió de l'economia americana. Tots tres temes també han format part del seu discurs que milions de nord-americans han pogut seguir des de casa seva. A vuit mesos de les eleccions, no podria haver tingut millor escenari possible.

La responsabilitat d'Israel

Si Kíiv li ha servit per remarcar la importància de la defensa de la democràcia, Gaza ha estat l'apartat on Biden ha intentat mostrar la seva part més "humanitària", per dir-ho d'alguna manera. El president ha descrit la mort i la fam severa que pateixen milers de persones a la Franja com "angoixant" (heartbreaking), fent servir exactament el mateix terme que va emprar la vicepresidenta Kamala Harris el cap de setmana passat per demanar un alto el foc. "Israel ha de protegir els civils de Gaza", ha exigit Biden a Tel-Aviv, conscient que la seva sort a les urnes està lligada a la gestió del conflicte palestí. A les primàries de Michigan i Minnesota, el vot protesta dels joves i la comunitat àrab es va fer sentir i va arribar a un 13% i 20%, respectivament, en forma de vot "no compromès".

Conscient del malestar, i en forma de missatge als seus votants, el president ha volgut remarcar el lideratge dels Estats Units en la creació d'un port provisional a la costa de la Franja per poder enviar més ajuda humanitària. La mesura, que comptarà amb l'ajuda de diversos països de la regió, ja havia estat anunciada hores abans que comences la seva intervenció.

Biden ha elevat el to contra Israel, sí, però també ha fet equilibris per no incomodar massa al seu soci. Malgrat exigir responsabilitats a Tel-Aviv sobre els seus atacs a la Franja ha matisat que "Hamàs s'amaga entre els civils i als hospitals". També ha reconegut que "Israel té dret a perseguir Hamàs" i ha promès que treballarà per rescatar tots els ostatges segrestats durant l'atac del 7 d'octubre.

Apujar els impostos a les societats

Mirant cap a casa, el gran gruix del discurs l'ha ocupat l'economia del país. Els macroindicadors econòmics del país diuen que va bé, però el ciutadà bufa cada vegada que passa per la caixa del supermercat. Un dels grans reptes que té de cara del novembre és fer arribar les seves polítiques econòmiques als ciutadans i aquest dijous a la nit ja s'ha posat mans a l'obra. Biden ha recordat que “la inflació ha passat d'un 9% a un 3%”, ha remarcat com a sota la seva presidència s'han creat al voltant de 14 milions de llocs de treball i que la taxa d'atur ha baixat per sota del 4%. "Vaig heretar una economia que estava a punt de l'abisme. Ara la nostra economia és l'enveja del món”, ha insistit.

Durant tot el capítol econòmic, l'elefant a l'habitació ha estat Trump. Bastava escoltar la proposta de Biden per saber quin era el seu revers. Un exemple ha estat l'impost de societats, el qual Biden ha promès augmentar-lo més enllà del 21% (percentatge fixat durant l'administració Trump). "Soc un capitalista, si volen fer un milió de dòlars, genial per mi, però han de pagar una quantitat justa d'impostos", ha defensat Biden que ha insistit en el fet que "les classes mitjanes van construir el país". El president s'ha alçat com el defensor de les classes mitjanes i treballadores, mentre deixava que Trump es quedés amb el paper de paladí dels rics.

 L'anunci d'una ajuda mensual de 400 dòlars per a les hipoteques ha estat un dels altres dels missatges llançats als seus votants. "És hora de baixar aquests lloguers", ha reivindicat. Quan ha parlat de la necessitat de combatre la reduflació ha aprofitat per fer una mica la gràcia: "Les empreses de snacks creuen que no t'adonaràs si canvien la mida de la borsa i li posen moltíssimes menys patates fregides".

Els migrants i el somni americà

El control de la frontera és un dels altres grans temes que preocupen als nord-americans i ha estat un mal de cap per l'administració Biden. Sota el seu govern s'han arribat a xifres rècord de gairebé 250.000 persones entrant per la frontera amb Mèxic. Sense gaires dilacions ha posat sobre la taula el bloqueig republicà (instigat per Trump) al projecte de llei de seguretat fronterera. En això, Biden s'ha dirigit específicament a Trump (" no és sobre ell, no és sobre mi") i li ha tornat a estendre la mà. "Podem discutir sobre arreglar la frontera o podem arreglar-la. Estic llest per arreglar-la, envieu-me la llei de la frontera ara", ha dit amb força, mentre rere seu la vicepresidenta Kamala Harris s'aixecava a aplaudir-lo i l'speaker de la Cambra de Representants Mike Johnson es quedava assegut. Durant tota la compareixença de Biden el republicà s'ha quedat enganxat a la cadira.

"No demonitzaré als immigrants dient que enverinen la sang del nostre país", ha reblat Biden marcant una clara diferència amb el discurs d'odi de Trump. El president ha defensat una immigració ordenada i ha invocat el somni americà per tornar a humanitzar els milers de persones que passen la frontera: "Som la llar de la gent que ve de qualsevol part del planeta per perseguir els seus somnis".

Restaurar Roe vs Wade

La presencia al Capitoli de Kate Kox, la dona que va demandar Texas per poder avortar, ja era tota una declaració d'intencions de per on aniria el discurs de Biden pel que fa a l'avortament. Des que el juny del 2022 es va derogar la sentència del cas Roe contra Wade, l'avortament ha deixat de ser un dret i ha esdevingut un delicte en molts estats. Un dels més restrictius és precisament Texas, on el govern estatal va barallar tot el possible per evitar que Kox avortés. Al final Kox va haver d'anar a avortar a un altre estat. Biden ha utilitzat la història de Kox per reivindicar la seva lluita pels drets reproductius i ha promès tornar a "restaurar Roe vs Wade".