Biden anuncia sancions contra els líders del cop a Birmània
Congela l’accés dels militars als mil milions de dòlars que té el govern birmà en bancs nord-americans
BarcelonaL’administració de Joe Biden s’ha posicionat des del primer dia en la condemna ferma contra els militars que van perpetrar el cop d’estat de Birmània. Dimecres va fer el primer pas concret per castigar l’atac al govern escollit democràticament anunciant que imposarà sancions contra els líders de la junta militar i les seves famílies, tot i que sense especificar noms concrets, que identificarà al llarg d’aquesta setmana. “El govern dels Estats Units està fent passos per prevenir que els generals tinguin accés indegut als mil milions de dòlars de fons del govern birmà dipositats a la nació nord-americana”, va dir, i va afegir que imposarà també “forts controls d’exportació”. El president ha insistit en la seva demanda que s’alliberin els dirigents detinguts, inclosa la popular líder Aung San Suu Kyi, i ha demanat que s’acabi la repressió dels que es manifesten contra la imposició militar encapçalada pel general Min Aung Hlaing. També ha alertat de noves sancions al llarg dels pròxims dies si continua la vulneració de drets fonamentals.
La resposta de la població birmana ha sigut consistent des del cop de l'1 de febrer, amb àmplies protestes arreu del país per demanar que es respecti la voluntat popular expressada a les eleccions del 8 de novembre. Ni la llei marcial imposada per la junta militar a les grans ciutats, ni el toc de queda nocturn, ni la prohibició de reunir-se més de cinc persones, no han acovardit l’oposició democràtica, que segueix sortint als carrers en un desafiament pacífic. La policia i els militars estan dispersant les protestes amb contundència: canons d’aigua, bales de goma i, segons afirmen alguns manifestants i ONGs, munició real. Una noia de 20 anys, Mya Thwe Thwe Khaing, segueix en estat crític després de rebre un tret de bala dimarts. Malgrat les dificultats que està posant la junta militar per accedir a la informació, amb continus talls a internet, s’han pogut denunciar altres damnificats, però de moment cap mort a mans de les forces de seguretat.
“La gent de Birmània s’està fent escoltar i el món està observant”, va dir Biden dimecres, en suport als manifestants. “Mentre les protestes creixen, la violència contra aquells que exerceixen els seus drets democràtics és inacceptable i la seguirem denunciant”, va afegir el mandatari, després d'anunciar les sancions. Tot i que aquesta setmana identificarà els líders militars que entren en la llista negra dels EUA, alguns ja hi són des que l’administració de Donald Trump va imposar el 2019 sancions contra els que van participar en les atrocitats comeses contra la minoria ètnica musulmana rohingya, incloent-hi assassinats, incendis i violacions en massa. Entre ells hi ha el general Min Aung Hlaing, que va prendre el poder de facto de Birmània després de perpetrar el cop d’estat, juntament amb altres tres alts comandaments militars, acusats de neteja ètnica i genocidi per l'ONU, el Tribunal Penal Internacional i nombroses organitzacions de drets humans. Un genocidi que Suu Kyi, la dirigent escapçada amb el cop d’estat i premi Nobel de la pau, ha negat tot i l’evidència de més de 700.000 rohingyes forçats a fugir del país cap a Bangladesh, on viuen actualment amuntegats en camps de refugiats.
Prova de foc per a Biden
Aquesta és la primera crisi internacional que afronta la nova administració de Joe Biden, que s’ha compromès a defensar els valors democràtics i els drets humans al món. Desmarcant-se de l’aïllacionisme de Trump, el seu successor vol fer que els EUA tornin a tenir un paper actiu en la política internacional, seguint el llegat de Barack Obama, que el 2012 va iniciar l’estratègia pivot to Asia. El sud-est asiàtic és una àrea d’influència primordial per al seu principal rival geopolític, la Xina, que no s’ha posicionat contra el cop d’estat més enllà d’expressar la seva “preocupació” per la situació. Els EUA volen contenir el poder creixent de la Xina en aquesta regió, que forma part de l'anomenada Belt and Road Initiative, la nova Ruta de la Seda amb què Xi Jinping vol connectar la Xina amb el món. De fet, Birmània té molt poques relacions comercials amb el país nord-americà en comparació amb la Xina, que està invertint en la construcció d'infraestructures al país, com una xarxa de telecomunicacions de 5G. Per això s'espera que les restriccions a les exportacions birmanes anunciades per Biden tinguin un efecte més simbòlic que no pas econòmic.
Biden ha fet una crida a la comunitat internacional perquè s’actuï amb una sola veu contra el cop antidemocràtic, però el veto de Rússsia i la Xina al Consell de Seguretat de l’ONU per condemnar de manera conjunta el cop no ha fet més que evidenciar la divisió dels principals blocs geopolítics del món. L’economia de Birmània és altament dependent de la Xina (creditora del 40% del deute acumulat pel govern birmà), com ho és la dels altres països de la regió, que han seguit els passos del gegant asiàtic i han qualificat la situació d’un “assumpte intern” del país birmà. Els EUA tindran més complicat exercir una influència efectiva sobre l’ASEAN –el club econòmic dels països del sud-est asiàtic– si s’imposen dictadures militars com a Birmània, fet que pot suposar una derrota per a l’ambició de Biden d’enlluernar el món amb els valors democràtics nord-americans. “Continuarem treballant amb els nostres aliats internacionals per instar altres nacions a unir-se a nosaltres” en les sancions de condemna al cop d’estat i la repressió militar, va dir el president dels EUA, però els analistes són escèptics sobre l’impacte real d’aquest càstig perquè els líders de l’exèrcit birmà es facin enrere. “Les sancions sempre les acaba notant més el poble”, va avisar al diari ARA Yun Sun, la directora del programa sobre la Xina al Stimson Center de Washington.