Biden respira alleujat per l’aprovació del pla d’infraestructura

WashingtonQuan un president dels Estats Units es dirigeix a la nació amb un somriure immens i disposat a fer bromes és que té un bon dia. Aquest dissabte, Joe Biden no ha amagat com estava de cofoi: després de molta incertesa i dubtes, i després d'una setmana d'autèntic infern, la Cambra de Representants ha aprovat el seu pla d'infraestructures d'1,2 bilions de dòlars (poc més d'1 bilió d'euros), que ha de significar un punt i a part en la seva presidència: per fi ha aconseguit entregar de manera clara i contundent una de les grans promeses electorals.

Era la cirereta a un divendres majestuós, que havia començat amb dades molt positives d'atur i aconseguia ocultar el desastre electoral de dimarts, quan els demòcrates van perdre la governació de Virgínia i van patir de valent per mantenir la de Nova Jersey.

Arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil. Han passat tres mesos des que el Senat va aprovar el mateix pla, un temps que ha estat ple de batalles fratricides, pugnes internes, malentesos, discrepàncies i disfunció dins dels demòcrates. Un còctel explosiu que va provocar que la derrota a les urnes de dimarts fos tan preocupant, tot i que els demòcrates es neguen rotundament a autoculpar-se de la desfeta. "Crec que el missatge que ens va arribar (dels resultats electorals) va ser: «Feu la feina. És hora que feu alguna cosa. Pareu de parlar d'una vegada. Feu alguna cosa»", ha dit Biden. L'aprovació del pla d'infraestructures arriba una mica tard per als interessos demòcrates, però estan convençuts que pot ser l'inici de la consolidació de les propostes presidencials per reformar i modernitzar el país.

I és que el pla promet llocs de treball qualificats i ben pagats; inversions en ponts, carreteres, ports, aeroports i sistema ferroviari; l'ampliació de l'abast de la banda ampla en zones rurals i remotes; millor tractament i accés a aigua de qualitat; una aposta ferma per a energies netes i transport elèctric. En resum, posar els Estats Units "en el camí per guanyar la competició econòmica del segle XXI", que, no és cap secret, té un rival molt concret: la Xina.

"Reconstruir els EUA"

Biden sempre s'ha emmirallat en la gran revolució que va significar el New Deal de Franklin D. Roosevelt. El seu pla d'infraestructura, la inversió més important en dècades, vol que sigui una mena de segona part. Un pla pensat "per a la classe obrera" i amb un objectiu concret de "reconstruir els EUA".

"No crec que sigui una exageració dir que hem fet un pas endavant monumental com a nació", ha dit des de la Casa Blanca. La hipèrbole presidencial és tan enorme com el pes que s'ha tret de sobre.

S'acaba als Estats Units, per fi, la broma constant que cada setmana era "la setmana de la infraestructura", com si fos un període especial d'uns grans magatzems. La frase, utilitzada fins a l'avorriment per l'administració Trump, mai va arribar a complir-se en quatre anys de mandat del republicà, erigint-se en símbol de la incapacitat per dur a terme cap acció en concret.

Camí a una nova batalla

No obstant això, encara no es pot cantar victòria completa. L'aprovació del pla d'infraestructura –després d'una altra jornada maratoniana, plena de dubtes i que es va allargar fins dissabte a la matinada– només és la meitat de la feina que tenen els demòcrates i la Casa Blanca d'ara endavant. Un cop es giri full, quan Biden estampi la seva signatura al text amb una gran parafernàlia en un acte a la Casa Blanca, tocarà tornar-se a arremangar per tirar endavant l'altra pota de la revolució reformadora: el pla de despesa social i agenda climàtica. Si arribar a bon port amb les infraestructures ha sigut un drama, no s'espera un camí gaire planer per al nou repte.

Tot i les promeses i compromisos, tornaran a aparèixer les diferències entre moderats i progressistes, les desconfiances i les exigències de cada bàndol. El pla de despesa social encara no té un text definit: les partides entren i surten del document en funció de com bufi el vent, de la capacitat de pressió i dels interessos d'uns i altres.

Però mentrestant ningú pot treure Biden del somriure i la tranquil·litat de què gaudirà aquest cap de setmana. Com a mínim s'ha guanyat un respir necessari en un moment en què el seu capital polític està tocat i la seva popularitat, sota mínims.