Berlusconi ara vol ser president d'Itàlia
Pretén substituir Sergio Mattarella, que finalitza el seu mandat al febrer
RomaEl president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, va tancar fa uns dies la porta a una extensió del seu mandat –que conclou al febrer– i va obrir així la batalla entre els partits per triar el seu successor. El primer ministre, Mario Draghi, té totes les cartes per convertir-se en el pròxim inquilí del Palau del Quirinal. Amb tot, durant les últimes setmanes, a l'exbanquer li ha sortit un competidor inesperat que podria canviar la partida: Silvio Berlusconi.
L'ex-Cavaliere fa gairebé 30 anys que és a la primera línia política i amb 85 anys acabats de complir es resisteix a abandonar el lideratge de Forza Italia, el partit que va fundar a principis dels anys 90 i amb el qual va passar de ser un empresari d'èxit a primer ministre del país. Després de superar el coronavirus, diverses operacions a cor obert, una condemna per frau fiscal i una llista interminable d'escàndols sexuals, Berlusconi aspira a culminar la seva carrera política al capdavant de la institució més alta de l'estat. Un somni menys inassolible del que pot semblar.
Després de més d'un any apartat de la vida pública, Silvio Berlusconi va tornar a Roma a finals d'octubre i va convocar a la seva mansió de la Via Àpia els seus aliats del centredreta, Matteo Salvini i Giorgia Meloni. Tots dos van fer pinya al voltant de l'ex-Cavaliere, encara que cap rebutja a priori la hipòtesi de Draghi al Quirinal, sempre que immediatament després s'obrin les urnes.
La seva elecció, però, obriria una etapa d'incertesa just quan el país està recuperant la credibilitat internacional, perquè caldria nomenar un tècnic al capdavant de l'executiu fins a les eleccions del 2023 que fos capaç d'implementar les reformes exigides per la UE per accedir als 200.000 milions d'euros del pla de recuperació i, sobretot, bregar amb l'heterogènia majoria parlamentària que sosté el govern d'unitat. “Draghi seria un president òptim de la República, però és més útil com a primer ministre”, va defensar Berlusconi.
La carrera fins al Quirinal està plena d'obstacles per a l'ex-Cavaliere, però qui va ser tres vegades primer ministre ja ha començat a jugar les seves cartes. L'estratègia passa per rebre el vistiplau de la Unió Europea. Tot i la seva caiguda en els sondejos, Forza Italia continua sent soci preferent de la coalició conservadora, que podria governar si ara se celebressin eleccions generals. Per això Berlusconi no desaprofita cap ocasió per marcar distàncies amb els seus aliats i erigir-se com a dic de contenció de la ultradreta.
Mentre Salvini es prepara per llançar una aliança ultra amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiechi, el líder de Forza Italia va participar aquesta setmana a la convenció del Partit Popular Europeu (PPE) per intentar reforçar la seva imatge institucional. “A Itàlia cal un centredreta liberal, cristià, europeista i garantista. Depèn de nosaltres construir-ho i enfortir-ho. Els aliats –va subratllar– fan legítimament la seva part, que és diferent de la nostra”. De moment, la seva campanya europea per al Quirinal compta amb el suport del president del grup PPE al Parlament Europeu, l'alemany Manfred Weber, que va considerar “raonable” la seva candidatura.
Vots necessaris
Més enllà dels suports externs, Berlusconi ja està fent els seus comptes. Tot i que encara té pendents diversos processos judicials per les seves festes bunga bunga, l'aritmètica juga a favor seu. Entre els 1.008 grans electors que decidiran a partir del gener el pròxim president de la República –parlamentaris, senadors vitalicis i representants de les regions–, ni el centreesquerra ni el centredreta compta amb prou vots per superar el quòrum. Els analistes calculen que a Berlusconi li falten al voltant de seixanta vots per resultar elegit al quart escrutini, quan només cal majoria absoluta.
El nom del futur cap d'estat és a les mans d'un centenar de membres del grup mixt o electors no adscrits, alguns dels quals ja han començat a visitar la mansió romana del magnat. A qui no s'hi ha vist –encara– és Matteo Renzi, que amb només 40 parlamentaris podria acabar acudint en auxili de Berlusconi.
