La família liberal europea tanca la porta al partit de Beppe Grillo
El Moviment 5 Estrelles vol refer la seva imatge de formació euroescèptica
RomaToca dir adéu a l’euroescepticisme a canvi d’intentar arribar al govern d’Itàlia. El líder del moviment antisistema 5 Estrelles (M5S), el còmic genovès Beppe Grillo, acaba de donar un cop de porta al grup dels euroescèptics que compartia amb els britànics de Nigel Farage al Parlament Europeu, i ha trucat dilluns –infructuosament– a la porta de l’europeista Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE).
El gir va ser inesperat: Grillo l’anunciava per sorpresa diumenge al vespre i afirmava que, amb la sortida dels britànics de la UE, al moviment li cal buscar un nou grup per ser més influents a l’Eurocambra. Alguns dels dirigents del M5S van expressar contrarietat pel canvi de rumb. Però dilluns mateix el 78,5% dels inscrits al moviment van ratificar l’estratègia proposada pel seu líder en una votació 'online'.
Dit i fet, dimarts mateix l’ALDE havia de votar si acceptava integrar el moviment de Grillo. El líder del grup, Guy Verhofstadt, es va avenir a negociar-hi. Però dilluns li va tancar la porta, després de comprovar com diversos dels seus eurodiputats, sobretot francesos però també nòrdics o alemanys, s'hi revoltaven. Aquests eurodiputats es negaven a compartir bancs amb Grillo encara que això els hauria permès tornar a ser el tercer grup polític a l’Eurocambra i esdevenir grup frontissa, decisiu, entre els dos principals grups europeus, el dels socialistes i populars. Verhofstadt ho veia com una oportunitat de reconduir els italians i els volia fer firmar un manifest en què es plasmés com no pretenen abandonar la UE, sinó reformar-la des de dins. Però ahir va tirar la tovallola. “No hi ha prou garanties per tirar endavant una agenda comuna per reformar Europa”, va assegurar Verhofstadt en un comunicat.
A Grillo aquest canvi li servia per donar a entendre als italians que haver demanat un referèndum sobre la sortida de l’euro no vol dir necessàriament ser antieuropeu, sinó criticar el que no funciona de la UE. Deixava, per tant, de fer por a l’electorat menys procliu a acceptar sotracs en la tradicional política europea del país.
El gir de Grillo arriba després de la dimissió com a primer ministre del líder del Partit Demòcrata (PD) italià, Matteo Renzi, el mes passat i quan es dóna per descomptat que el govern del seu successor, Paolo Gentiloni, durarà el temps just per pactar una reforma electoral que doni pas a la convocatòria de noves eleccions.
Els problemes de Grillo
La cita electoral, prevista presumptament per a la primavera, enxampa el M5S en crisi: el suport popular havia anat creixent –tot i que de manera irregular– en les últimes convocatòries, i fa mig any havia conquerit la simbòlica alcaldia de Roma. Però la nova alcaldessa romana, Virginia Raggi, ha donat una imatge d’ineficàcia en ser incapaç de formar un equip estable i potent que pogués redreçar els eterns problemes de la capital i, a més, ha defensat la inclusió d’alguns col·laboradors que han acabat imputats per corrupció. Encara més: aquesta setmana Raggi ha de ser interrogada per la justícia i no s’exclou que sigui imputada sobre dos presumptes abusos de poder comesos en el breu temps que fa que és alcaldessa. Aquests problemes amb la justícia han indisposat un moviment que naixia, en bona part, per acabar amb la corrupció i el clientelisme del sistema polític italià.
L’anunci de Grillo d’adhesió a l’ALDE precisament aquesta setmana li permet distreure, almenys en part, l’atenció mediàtica dels problemes amb la justícia de Raggi. I pot rellançar el moviment de cara a les possibles eleccions de primavera. És ara o mai: el moviment ha de poder guanyar les eleccions generals aprofitant la relliscada de Renzi al referèndum sobre la reforma de la Constitució que va acabar perdent.
El líder de l’antieuropea Lliga Nord, Matteo Salvini, ara es frega les mans: espera recollir els vots dels electors antieuropeistes de Grillo. El M5S, ha dit, “passa de les barricades a les poltrones del poder”. També la vicesecretària del Partit Demòcrata de Renzi, Debora Serrachiani, ha atacat Grillo en considerar que “mobilitza les masses de la web com feia el dictador Mussolini a la plaça Venècia de Roma”.
