Benet XVI demana perdó a les víctimes d'abusos però nega haver encobert capellans pederastes
"Només puc expressar la meva vergonya profunda, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó", diu en una carta
RomaEl papa emèrit Benet XVI ha demanat perdó pels abusos sexuals comesos durant dècades per membres de l'Església catòlica a Alemanya, però ha insistit en negar que hagi encobert mai els abusadors quan era arquebisbe de la diòcesi de Munic. "Només puc expressar a totes les víctimes d'abusos sexuals la meva vergonya profunda, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó", afirma en una carta difosa per l'oficina de premsa del Vaticà aquest dimarts, després de la divulgació, fa tres setmanes, d'un informe sobre abusos sexuals a menors per part del clergat alemany, en què s'afirmava que Ratzinger va estar al corrent d'almenys quatre casos de capellans pederastes i no va actuar.
Benet XVI, que va ser arquebisbe de Munic entre 1977 i 1982, reconeix estar “consternat” i sentir “dolor” pels “abusos i errors” produïts durant el temps en què va actuar com a màxim responsable d'aquesta diòcesi. “En totes les meves trobades amb víctimes d'abusos sexuals per part de sacerdots (…) he percebut als seus ulls les conseqüències d'una grandíssima culpa i he après a entendre que nosaltres mateixos caiem dins aquesta culpa tan gran quan ens descuidem o quan no l'afrontem amb la necessària decisió i responsabilitat, com ha passat i passa massa vegades”, assegurava a la missiva, que va ser llegida en un vídeo pel seu secretari personal, Georg Gänswein.
El mea culpa arriba després que una comissió d'experts independents elaborés un informe encarregat per l'arquebisbat de Munic i Freising on es documenten els casos d'abusos sexuals patits per 497 persones, la majoria homes joves i menors d'edat, a mans d'almenys 235 membres del clergat entre els anys 1945 i 2019. Al document, de gairebé 1.700 pàgines, es responsabilitza les diferents jerarquies catòliques de no haver actuat contra els responsables o fins i tot haver-los encobert. En concret, l'informe afirma que Benet XVI va tenir coneixement d'almenys quatre casos de sacerdots pederastes quan era arquebisbe de Munic. En dos dels casos atribuïts al període en què Ratzinger estava al capdavant de l'arquebisbat, els abusos van ser comesos per dos clergues que prestaven assistència espiritual i contra els quals no es van prendre mesures.
Després de la publicació de l'informe al gener, Benet XVI va rebutjar la seva responsabilitat en aquests casos i va assegurar que mai no va participar en la reunió celebrada el 1980 en què suposadament es va debatre sobre un dels abusadors, el sacerdot Peter Hullermann. Pocs dies més tard, però, Ratzinger va haver de rectificar la seva declaració inicial i reconèixer que sí que va ser present en aquesta trobada, celebrada fa més de quatre dècades, però va desmentir haver estat al corrent dels abusos comesos pel sacerdot alemany. En un comunicat difós llavors, el secretari del papa emèrit va defensar que la declaració inexacta del pontífex "no es va produir per mala fe, sinó com a resultat d'una distracció en l'edició del seu testimoni". Una versió que va ser defensada novament aquest dimarts pel papa emèrit, que va assegurar “estar sorprès” que aquest error hagi fet dubtar de la seva veracitat i l'hagin presentat “com un mentider”.
Segons la versió de Ratzinger, en aquesta reunió es va tractar el trasllat a Munic del sacerdot mentre se sotmetia a un tractament psicològic a la ciutat alemanya, però assegura que mai no li van revelar els veritables motius del trasllat ni la possible implicació en diversos casos d'abusos. Després d'aquesta reunió, Peter Hullermann va ser traslladat del bisbat d'Essen al de Munic. A la nova destinació va tornar a cometre abusos i va ser enviat a Baviera, segons recull l'informe. Amb la carta del papa emèrit, l'oficina de premsa del Vaticà va publicar ahir un document elaborat per diversos col·laboradors de Benet XVI especialistes en dret canònic, que analitzen detalladament l'informe alemany i rebutgen les acusacions contra Ratzinger. Els experts asseguren que el document conté informacions “inexactes” i defensen que el papa emèrit no va estar mai implicat en l'encobriment de casos d'abusos quan era arquebisbe.