Bèlgica detecta fuites de gas mostassa i TNT en un cementiri d'armes de la Primera Guerra Mundial de la costa de Flandes

Brussel·lesLa Primera Guerra Mundial va implicar per primera vegada l'ús massiu d'armes químiques com el conegut com a gas mostassa (Iperita), clor, bromacetat d'etil o fosgen. Per això es diu que amb la Primera Guerra Mundial va néixer la guerra química moderna, que ha tingut un dels seus últims capítols en la Guerra de Síria, en què l'ONU va confirmar l'ús d'armes químiques. A Bèlgica en la Gran Guerra els gasos nocius van tenir una incidència especial perquè va ser on es van utilitzar per primera vegada de manera massiva, concretament a la Segona Batalla d'Ypres (Flandes). De fet, el nom tècnic (Yperite) del gas mostassa prové precisament del d’aquesta localitat. Aquest país que fa frontera amb Alemanya i França va convertir-se en un escenari important de les batalles d'aquest conflicte internacional i encara li passa factura. Les autoritats belgues han detectat fuites de gas mostassa i TNT provinents d'un cementiri d'armes de la Primera Guerra Mundial del Mar del Nord, davant la costa de Flandes.

A principis de març, després que el mitjà flamenc 'Het Laatste Nieuws' ho fes públic, el Real Institut Belga de Ciències Naturals (RBINS) va confirmar que hi ha fuites de TNT (el compost químic gasós que es fa servir per fer explosius), segons explicava el mitjà online finançat per les autoritats belgues 'Flanders Today'. Les fuites provenen d'un cementiri d'armes i municions de fins a 35.000 tones situat en un banc de sorra conegut com a Paardenmarkt, a un quilòmetre de la costa de Knokke (Flandes). Allà és on Bèlgica va decidir aïllar les armes químiques en contenidors de ciment sota el mar, com van fer diversos països després de les dues guerres mundials.

Aquesta setmana, a més, les autoritats belgues van confirmar que també hi ha fuites de gas mostassa, conegut amb aquest nom per la seva olor característica i que també va ser utilitzat per primera vegada a Bèlgica pels alemanys. En contacte amb els ulls o amb la pell provoca una irritació intensa, a més de butllofes molt visibles. Ho va confirmar el ministre d'Agenda Digital, però també del Mar del Nord, Philippe de Backer, en una resposta parlamentària a la diputada de l'N-VA An Capoen, que reclama investigar la situació en profunditat perquè no hi ha prou coneixement sobre les conseqüències que poden tenir aquests dos gasos mesclats sota l'aigua. A més, s'haurien detectat els gasos mostassa en dos llocs diferents i no només a les aigües que envolten més immediatament el cementiri d'armes.

Anualment es fan estudis de la concentració de gasos o materials nocius que puguin contenir les aigües on es troba aquest cementiri, i les autoritats belgues insisteixen que les concentracions són baixes i que no hi ha risc per a la seguretat. Tot i això, després que s'hagi confirmat que a més de TNT s'hi ha detectat gas mostassa, el governador de Flandes Occidental, Carl Decaluwé, va explicar a , 'Het Laatse Nieuws', que la seva voluntat seria que es retirin les armes d'aquella localització i se situïn en un lloc més segur "abans que les fuites empitjorin". Però l'alcalde de Knokke, Leopold Lippens, creu que una decisió com aquesta no s'ha de fer de manera precipitada i recorda que hi ha desenes d'aquests cementiris al Mar del Nord, també a la costa de França.

L'eurodiputat flamenc Mark Demesmaker ja va presentar una proposta a la Comissió Europea per dur a terme un projecte pilot per investigar aquests cementiris que hi ha al mar i aconseguir informació detallada sobre les fuites o les conseqüències que poden provocar. Al març, Demesmaker ja va explicar a la cadena VRT: "No només hi ha TNT. Sabem que també hi ha gas mostassa. Necessitem saber urgentment amb quines condicions estan les municions i recopilar informació per saber si es poden treure d'una manera segura".