Bèlgica: l'epicentre europeu de les vacunes

Brussel·les / PuursDes de Brussel·les, en direcció a Anvers, una carretera ampla, recta, de circulació fluïda arriba en poc més de mitja hora a Puurs, un poble enmig de Flandes. A mesura que una s'hi acosta, cada cop hi ha més camions. Van a carregar a les múltiples fàbriques que omplen els vorals de la via abans que apareguin sòbries cases flamenques. Una d'aquestes fàbriques està especialment enfeinada des del desembre. Produeix massivament per a tot el continent la primera vacuna contra el coronavirus que es va començar a distribuir a Europa: la de Pfizer-BionTech.

Puurs no apareix a cap guia de Bèlgica per a turistes, però els últims mesos ha omplert pàgines de diaris i telenotícies de tot el món. "M'agrada dir que som la petita vila farmacèutica", diu orgullós a l'ARA l'alcalde, Koen Van den Heuvel. Des del desembre, quan van començar a sortir els primers camions de vacunes, Van den Heuvel s'ha acostumat a atendre periodistes d'arreu i ha après a deixar caure titulars: "Estem orgullosos de poder contribuir des del nostre petit poble a la recuperació de la normalitat a tot el món". La fàbrica de Pfizer està als afores, és immensa i són visibles les renovacions recents de part de la seva infraestructura. Només el 2020, va contractar 400 persones més.

Una portaveu de la companyia explica que la història de Pfizer a Puurs es remunta al 1963, quan hi va adquirir una sucursal d'una altra farmacèutica nord-americana. Estava al lloc adequat en el moment adequat. Després de la Segona Guerra Mundial, diu l'alcalde, les autoritats van construir una xarxa d'infraestructures que deixen Puurs a una mitja hora de Brussel·les, amb un aeroport que a la llarga s'ha especialitzat en el transport de medicaments, i també d'Anvers, amb un dels ports més importants d'Europa. Al mateix temps, el govern federal va saber fer el país atractiu per a les inversions estrangeres amb un seguit de lleis que, adobades amb el Pla Marshall, van convertir la regió en terreny fèrtil per a empreses estrangeres com Upjohn (que després va comprar Pfizer a Puurs).

L'idil·li entre Bèlgica i el sector farmacèutic

Però la història de Puurs és la miniatura perfecta per explicar la idíl·lica relació entre Bèlgica i el sector farmacèutic. No és només Pfizer qui té una important presència a Puurs (dona feina a unes 3.000 persones). Al costat de la seva planta n'hi ha una de la multinacional sueca Novartis, que sumada a altres petites start-ups del sector, eleva a 5.000 les persones del poble que es guanyen el sou amb la farmacèutica. Però aquesta corresponsal podria haver viatjat també fins a Seneffe, un municipi més petit que Puurs, a 40 minuts de Brussel·les, on AstraZeneca hi té una de les plantes que fabriquen la vacuna d'Oxford. O podria haver triat Wavre, la ciutat belga on GSK Vaccine produirà la vacuna de CureVac una vegada aprovada.

Bèlgica és ara mateix, doncs, l'epicentre de la producció i distribució de vacunes al continent, perquè ja era una potència farmacèutica abans, tant en producció com en recerca. Representa només el 2,5% de la població de la UE, però ja el 2019 significava el 13% de les exportacions biofarmacèutiques del bloc. No és casualitat que l'assessor de la Comissió Europea en coronavirus, Peter Piot; el director científic de Johnson & Johnson, Paul Stoffels; el president de CureVac, Jean Stéphenne, i un dels caps pensants de l'equip d'Oxford que ha desenvolupat la vacuna, Bruno Holthof, comparteixin a més de la lluita contra la pandèmia, el passaport belga.

Comencem per la història: "Tres famílies riques van fundar tres gegants del sector fa dècades. L'empresa més coneguda és Janssen, ara en mans de Johnson & Johnson, fundada per Paul Janssen després de la Segona Guerra Mundial. Abans, però, Emmanuel Janssen va fundar UCB, ara una multinacional amb més de 7.500 treballadors. La tercera és Recherche et Industrie Thérapeutiques (RIT), de la mateixa època i que després va esdevenir, a través de diverses adquisicions, el gegant GSK", explica el baró Jean Stéphenne, expresident de GSK i ara president de CureVac. I com explica un excompany de Stéphenne, el doctor i ex conseller delegat de la puixant biotech Imcyse, Pierre Vandepapeliere, aquests van ser els fonaments que després van permetre anar construint el valuós sector belga.

"El més complicat és tenir el coneixement i expertesa base que atrau les grans empreses perquè troben treballadors qualificats. Després alguns vam poder sortir d'aquestes grans companyies amb una experiència que no s'adquireix a la universitat i fer créixer el sector", diu Vandepapeliere, que també assessora els investigadors de la Universitat de Lovaina en la recerca d'una vacuna contra el coronavirus. Com l'alcalde de Puurs, coincideixen en ressaltar la importància d'uns polítics amb una visió clara per al sector a l'hora d'incentivar-lo: "Per exemple, quan crees una empresa o una nova divisió, les cotitzacions a la Seguretat Social del primer investigador que contractis estan exemptes", diu Vanderpapeliere que elogia en particular el govern de Valònia per haver posat a disposició de les empreses emergents caríssims laboratoris per facilitar-los el creixement. Segons Eurostat, Bèlgica inverteix 1.079 euros per habitant en R+D, tres vegades més que Espanya i una xifra semblant a Finlàndia o Alemanya.

Però no és només la inversió pública o els incentius fiscals. "A Bèlgica hi ha molts fons especialitzats, si es compara amb la mida del país", diu Vanderpapelier apuntant que a Espanya només en coneix dos, els barcelonins Ysios i Asabys. "Els diners públics serveixen per començar però després cal capital privat i expert", conclou. I totes les veus consultades recalquen també la importància de l'acadèmia. Bèlgica té experts de primer nivell en immunologia i epidemiologia a les Universitats de Lovaina i Gant.

I, per últim, la geografia: "Per ser un país tan petit, Bèlgica està al centre d'Europa, ben connectada per carretera, tren, avió i vaixell", diu David Gering, portaveu de la patronal farmacèutica belga, Pharma.be. Però també és clau haver condicionat les infraestructures al sector. "No pots exportar medicaments des de qualsevol aeroport, cal que estiguin preparats amb les correctes instal·lacions de refrigeració, per exemple, i Bèlgica té dos aeroports preparats (Lieja i Brussel·les)", apunta.