La batalla per Mossul o la partida pel botí que tothom ambiciona

Mossul (iraq)Des d’un vessant de la muntanya es pot veure amb claredat la ciutat daurada de l’autoanomenat califat islàmic, el preuat botí que tothom ambiciona. Al llarg dels mil quilòmetres de trinxeres que han cavat els peixmergues (forces kurdoiraquianes) per defensar les seves posicions i repel·lir els atacs suïcides de l’Estat Islàmic (EI), el front nord de Baixiqa és la posició més avançada, a tot just 20 quilòmetres de Mossul. Baixiqa, sota control dels jihadistes des del juny del 2014, és un punt estratègic: és la porta que condueix a Mossul, bastió dels terroristes.

En aquest front, a més dels peixmergues hi ha posicions de les milícies separatistes kurdoiranianes, tropes de l’exèrcit turc, forces especials canadenques, milícies sunnites (conegudes com a Hashed al-Watani) i cristianoassíries i de les tribus xabak (minoria xiïta kurda). L’únic factor d’unió entre tots és la seva antipatia cap a l’Estat Islàmic. Cada actor armat sospita de l’altre, i tots tenen por que esclati una lluita violenta pel poder després de la conquesta de Mossul.

A uns tres quilòmetres de Baixiqa, al punt més alt de la zigzaguejant carretera coneguda com a Lufa, que condueix al bastió de Daeix (acrònim de l’Estat Islàmic en àrab), hi ha mig centenar de combatents kurdoiranians de l’il·legalitzat Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK).

La seva posició està fortificada amb trinxeres. Els guerrillers iranians posseeixen tres morters: un de 82 mil·límetres i dos de 60, que utilitzen per bombardejar Baixiqa. “Fa un any que som aquí”, anuncia el comandant Hazhar, de 24 anys.

Fins a l’agost del 2014, Hazhar i la seva unitat eren just als límits de Mossul, però quan va caure Baixiqa van fugir cap a les muntanyes amb la resta dels peixmergues. Aquest grup d’apàtrides kurdoiranians, que han nascut i crescut als campaments d’entrenament de la guerrilla separatista iraniana, defensa la posició més perillosa de tota la vall. Des d’allà mantenen a ratlla els combatents de l’EI que ataquen cada nit els iranians amb obusos i coets de fabricació casolana.

Defensa de la terra

“Aquesta és la nostra terra i per això la defensem”, assegura Hazhar, que vol l’alliberament de tot el Kurdistan perquè sigui un estat independent”. “No marxarem fins que Mossul sigui alliberat”, adverteix el guerriller del PAK, abans d’afegir: “Ens vam unir a la batalla contra l’EI a petició del ministeri peixmerga del Kurdistan iraquià i només retornarem a les nostres bases a petició seva”. Els combatents del PAK no reben cap ajuda directa dels peixmergues, sinó que ells mateixos han comprat els seus antics rifles Kalàixnikov i les llançadores de morter. “Som voluntaris, no necessitem diners per lluitar, ho fem perquè creiem en la nostra causa”, puntualitza el guerriller iranià.

Uns quants quilòmetres més enllà, la presència de militars turcs i dels seus aliats sunnites, les milícies Hashed al-Watani, complica encara més l’espectre de l’ofensiva de Mossul.

Durant més de dos anys, Turquia ha tingut un grup de soldats a Baixiqa que entrena centenars de milícies sunnites a petició de l’exgovernador de Nínive, Athel al-Nujaifi. El desembre del 2015, Ankara va enviar un reforç de 150 uniformats, acompanyats per uns 20 o 25 tancs, a la base de Baixiqa. El moviment va alertar Bagdad, que va qualificar l’acció d’“incursió”.

Les forces turques han estès les seves posicions i ara tenen dos llocs d’avançada a pocs quilòmetres del bastió jihadista per “protegir” el grup de formadors turcs que estan entrenant més de mil combatents de les tribus sunnites.

Els líders kurds han sigut reticents a moure’s cap a Mossul sense abans lligar un acord polític entre Bagdad i Erbil, la capital kurdoiraquiana. Però, d’altra banda, no volen perdre la seva influència i permetre que l’exèrcit iraquià o les milícies àrabs puguin arribar primer.

Pressió per als jihadistes

Per al general Bahram Iassin, de la setena divisió, la principal preocupació és que “puguin esclatar enfrontaments armats” entre les seves unitats i els militars iraquians o les milícies àrabs. El militar i els seus homes creuen que el seu enemic comença a sentir la pressió. “Fa tot just dos mesos ens bombardejaven amb 20, 30 o fins i tot 40 morters diaris. Ara els atacs s’han reduït”, indica.

Però per al comandant iranià del PAK que és a primera línia, Daeix està mostrant pocs signes de derrota. “L’Estat Islàmic té franctiradors qualificats, unitats de morter, han adquirit una gran destresa a plantar IED [artefactes explosius improvisats], que detonen a distància, i cotxes bomba, cosa que els fa encara més difícils de combatre”, assegura Hazhar.

“Els jihadistes han cavat trinxeres i túnels subterranis per evitar els atacs aeris. Tampoc es mouen en totterrenys, sinó que utilitzen motocicletes o tractors petits per no ser identificats i cremen pneumàtics perquè el fum negre impedeixi la visibilitat als avions i drons de reconeixement”, explica el militar.