La batalla per la memòria de la revolució i la guerra de Síria

BarcelonaLa ciutat de Daraya, a la perifèria de Damasc, es va convertir entre el 2012 i el 2016 en un infern de bombardejos, amb barrils explosius llançats des d'helicòpters, atacs amb armes químiques i fam pel bloqueig de l'ajuda humanitària. Així castigava el règim de Baixar al-Assad la població civil que el 15 de març del 2011 havia gosat alçar-se contra el seu poder. Enmig de tota aquesta violència, una quarantena de joves revolucionaris es va proposar una missió molt especial: recuperar d'entre la runa de les cases tots els llibres que haguessin sobreviscut a les bombes per reunir una biblioteca clandestina, que estaria protegida sota terra. De cada llibre se'n documentava l'origen per si mai el seu propietari el volgués recuperar. És una de les històries que s'han conegut gràcies al portal Qistena:Talking Syria, un arxiu d'història oral de sirians que des de fa vuit anys recull històries a peu de carrer que demostren que a Síria hi passen moltes més coses que les atrocitats del règim de Baixar al-Assad i de l'Estat Islàmic.

"Són històries de la gent corrent que necessitem que es preservin. Perquè a Síria no només hi ha una guerra, també hi ha resiliència. Quan vam començar, ni sabíem que estàvem creant un arxiu, només intentaven rescatar la memòria i l'experiència", explica a l'ARA des de Londres Juan Delgado, director de cinema que va impulsar el projecte, en què a més de sirians participen voluntaris de moltes altres nacionalitats.

Els relats personals són escrits normalment pels mateixos protagonistes –des de l'anonimat si ells o les seves famílies podrien patir represàlies a Síria– i s'editen respectant les expressions lingüístiques pròpies de cada ciutat. Un equip de sirians s'encarrega de traduir les històries a l'anglès i el portal, que ara té el suport de la Unesco, s'ha convertit en una finestra al món per crear "una narrativa sense agenda política, però que ens humanitza, que parla del cor i que parla de supervivència". Delgado –que recorda com els seus pares i avis, derrotats a la Guerra Civil Espanyola, no van voler parlar-n'hi mai, però en canvi vivien consumits per la violència posttraumàtica i l'alcoholisme– no amaga que el procés és dolorós per als protagonistes i per als qui recullen les seves experiències: "Hem plorat molt i hem reobert ferides, però el trauma no s'esborra mai, i la narrativa ajuda a entendre'l i a aprendre a conviure-hi". També té l'esperança que el projecte contribueixi a facilitar la vida de la diàspora siriana a Europa: "Si un refugiat sirià que viu a Suècia arriba cansat a la feina perquè s'ha passat tota la nit amb malsons l'hem de poder entendre per empatitzar".

Per als impulsors de Syrian Archive, la prioritat és evitar que els milions d'imatges abocades a les xarxes socials durant aquests deu anys es perdin, sobretot des que plataformes com YouTube o Facebook utilitzen eines d'intel·ligència artificial per censurar continguts violents o que violen les seves polítiques de privacitat.

"La de Síria és la revolució i la guerra més documentada de la història, però centenars de vídeos, de canals d'activistes, de posts de Facebook o de tuits s'estan esborrant", explica des de Bèlgica Artino van Damas, un fotògraf sirià que va sobreviure a la massacre química de l'agost del 2013 que ara treballa en aquest projecte. La seva és una cursa contra el temps: han aconseguit recopilar 1,5 milions de vídeos de YouTube entre el 2011 i el 2020, dels quals 406.923 havien estat esborrats per la plataforma (que en total n'ha esborrat 1,8 milions). "Tenim un acord Facebook, Twitter i YouTube perquè ens passin els vídeos abans d'esborrar-los, però anem més lents que les màquines d'intel·ligència artificial i, com que les polítiques de privacitat i continguts són canviants, de vegades hi ha activistes que les vulneren sense saber-ho", afegeix. També han conservat 1,5 milions de posts a Facebook, tuits i altres continguts.

Un forat negre informatiu

Amb aquest material, disponible online i accessible per a investigadors o periodistes que facin consultes, s'ha elaborat, per exemple, una demanda presentada a Alemanya per la massacre química o un informe sobre els atacs sistemàtics contra hospitals i instal·lacions mèdiques en aquests deu anys. Els vídeos s'analitzen amb eines informàtiques que verifiquen on i quan han estat gravats, i permeten analitzar les imatges. A més, s'estudien les restes de la munició utilitzada i es busquen testimonis sobre el terreny o de soldats desertors que corroboren els detalls. Tot plegat per crear proves prou sòlides per ser utilitzades en un judici per crims de guerra. "Per nosaltres es tracta tant de preservar la memòria per a les futures generacions com també de tenir proves dels crims de guerra comesos a Síria. I no són coses fàcils de demostrar davant d'un tribunal", recorda.

Altres iniciatives, com Creative Memory of The Syrian Revolution o Syria Untold, han volgut recollir des del 2011 tota mena d'expressions de la societat civil, des de literatura fins a cinema, grafitis, il·lustracions, música o el relat de les experiències locals de l'organització de les ciutats alliberades del règim. Com explica des de Madrid la periodista i activista Leyla Nachawati: "Des del principi, vam tenir clara la importància de preservar la memòria, perquè als sirians i les sirianes se'ls havia negat el dret a expressar-se durant dècades. Síria era un forat negre informatiu, on tot estava filtrat pel règim, on no hi havia cap mena d'expressió social ni creativa lliure. Calia preservar tota l'obra cultural i artística popular que no sorgia de les elits".