A quins estats es decidiran les eleccions presidencials nord-americanes?
Aquest 2016 hi ha una desena d'estats clau, especialment concentrats a la costa est, entre els quals hi ha Florida, Carolina del Nord, Virgínia, Pennsilvània i Nou Hampshire
WashingtonLa batalla per la Casa Blanca és una batalla pels anomenats estats clau o estat frontissa, allà on –històricament– cap dels candidats tenen un suport majoritari. I, de moment, la demòcrata Hillary Clinton, segons les enquestes més recents, l'està guanyant. La campanya del seu rival, el republicà Donald Trump, continua immersa en una crisi des de la publicació d'una gravació del 2005 amb comentaris seus sexistes i per les acusacions dels últims dies d'assetjament sexual contra ell de diverses dones.
Clinton aconsegueix un avantatge en intenció de vot d'entre un i set punts en la majoria d'aquests estats indecisos. Només Iowa es decanta pel magnat novaiorquès. Les presidencials nord-americanes són unes eleccions indirectes, és a dir, el guanyador no és qui obté més vots sinó qui té la majoria en el col·legi electoral, l'òrgan que escull el president. Per això, les campanyes presidencials giren al voltant d'una estratègia per obtenir triomfs en tants estats clau com sigui possible. I els aspirants presidencials només fan mítings en aquests estats.
Quan es mira el tauler de joc, s'observa que la demòcrata té molts més 'camins' per aconseguir la victòria. Trump parteix del mapa electoral de les últimes dues eleccions presidencials en què Barack Obama va guanyar amb majories confortables al col·legi electoral de més de 330 vots (la majoria és 270). Si les enquestes són correctes, la exsecretària d'Estat dels EUA té uns 201 vots segurs, mentre que el seu rival en té 191. A simple vista, és una cursa renyida, però Clinton només necessita revalidar les victòries en estats com Colorado, Virgínia, Nou Mèxic o Pennsilvània per fer gairebé impossible un triomf de Trump.
Tot i així, les enquestes són volàtils i les actuals eleccions han demostrat que no segueixen els patrons d'anys anteriors. Al principi del procés electoral, per exemple, ningú donava ni un duro per la candidatura de Trump. I, al setembre, Clinton va perdre l'avantatge clar sobre el seu rival que havia aconseguit després de l'èxit de la convenció del seu partit i les crítiques del candidat republicà contra una família d'un soldat musulmà que va morir a l'Iraq. El retorn de l'escàndol per l'ús d'un e-mail privat quan era secretària d'Estat i el seu intent d'amagar una pneumònia van estrènyer de nou la cursa a la Casa Blanca.
Aquest cop, però, una recuperació de Trump es fa més difícil, explica Amy Walter, de la web Centre Polític Cook. Queden poc més de tres setmanes per l'elecció i en alguns estats "ja han començat a votar". Per a ella, la victòria de Clinton és gairebé segura i la qüestió és si Trump "pot evitar una derrota contundent" que no afecti les legislatives, que se celebren el mateix dia. Els republicans s'hi juguen mantenir el control a les dues cambres del Congrés.
Florida
Pot tornar a ser la clau de la Casa Blanca
En les eleccions presidencials del 2000, el llavors candidat demòcrata, Al Gore, va perdre per 537 vots en aquest estat i, tot i guanyar més vots a escala nacional que George W. Bush, no va aconseguir arribar a la Casa Blanca. Els 29 vots de Florida en el col·legi electoral que elegeix el president van ser decisius.
Tant Clinton com Trump necessiten guanyar en aquest estat. Si el republicà perd aquí, pot dir adéu a la presidència. Per a la seva rival, en canvi, no és tan vital, però sense Florida tindria menys possibilitats de guanyar. La candidata demòcrata té al seu favor els votants llatins, que segons les enquestes es decanten majoritàriament per ella. En el passat, els cubanoamericans han votat sempre pels republicans per la seva política dura contra el règim de Fidel Castro. Les noves generacions, però, són diferents. A més, l'estat té ara més llatins d'origen mexicà i porto-riqueny.
Carolina del Nord
Obama hi va guanyar el 2008 però va perdre el 2012
El 2008, Barack Obama es va convertir en el primer demòcrata a guanyar a Carolina del Nord des del 1976. Però el president nord-americà va perdre en aquest estat del sud el 2012 davant Mitt Romney. Així, doncs, l'estat s'ha tornat una mica impredictible, i un dels estats clau més importants d'aquestes eleccions presidencials.
El setembre passat, les enquestes mostraven un avantatge d'entre un i tres punts per a Donald Trump. Però des de la seva mala actuació en els debats, Clinton manté ara un lideratge de tres punts, segons la pàgina web RealClearPolitics, que fa una mitjana de tots els sondejos. Si l'ex primera dama guanya aquí, ho farà gràcies a les minories afroamericana i llatina, i als votants blancs amb títol universitari. La seva victòria seria letal per al magnat novaiorquès, que necessita guanyar en tots els estats on ho va fer Romney.
Ohio
Cap republicà ha guanyat la presidència sense fer-ho en aquest estat
Ohio és el millor baròmetre per saber el resultat de les eleccions presidencials. Cap candidat republicà ha guanyat sense triomfar en aquest estat des d'Abraham Lincoln, el 1860. I només dos demòcrates en els últims 100 anys (Franklin D. Roosevelt el 1944 i John F. Kennedy el 1960). Tot i així, Hillary Clinton es podria convertir en la tercera aspirant demòcrata que perd Ohio però obté la presidència.
La exsecretària d'Estat es pot permetre perdre en aquest estat de l'Oest Mitjà, ja que una majoria dels estats frontissa es decanten per ella. Si perd a Ohio, té altres camins per aconseguir un triomf. Donald Trump, en canvi, no tindria cap opció. De moment, els sondejos mostren un duel molt renyit amb un avantatge petit per a Clinton. Ohio, però, és un estat amb una majoria de votants blancs i homes treballadors sense títol universitari, més favorables a Trump.
Nou Hampshire
Quatre vots que poden desencallar la cursa presidencial
Els experts electorals, com Nate Silver de la pàgina FiveThirtyEight, o Scott Bomboy, del Centre de la Constitució Nacional, observen que hi ha tres possibles escenaris d'empat. Amb un empat a 269, Donald Trump guanyaria, ja que la decisió final recauria en la cambra baixa –que està sota control del Partit Republicà i totes les enquestes indiquen que seguirà així després de les eleccions del 8 de novembre.
Els quatre vots al col·legi electoral de Nou Hampshire o els quatre de Maine –un estat que com Nebraska reparteix els vots segons el candidat que guanyi als comtats– podrien desempatar. Si Clinton perd a Florida i Ohio, o guanya a Florida però perd en la majoria dels altres estats clau, o perd a Florida però només obté victòries als estats clau del nord-est, necessitarà Nou Hampshire. Aquest petit estat forma part del seu tallafoc per impedir un triomf de Trump.
Pennsilvània
L'estat demòcrata que Trump vol guanyar
Durant les primàries, un dels arguments de Donald Trump per ser el candidat del Partit Republicà era que ell era capaç d'obtenir el suport de votants de classe treballadora que durant anys han votat per presidents demòcrates. I, per tant, que si era elegit podria guanyar estats de l'anomenat 'cinturó industrial' com Pennsilvània, Ohio o Michigan que l'ajudarien arribar al Despatx Oval.
Si bé les enquestes mostren que el republicà aconsegueix els vots de treballadors blancs d'aquests estats, també revelen que perd adeptes entre els que tenen títols universitaris i entre les dones blanques. En principi, l'elecció a Pennsilvània semblava renyida, però els debats presidencials i l'escàndol del vídeo amb comentaris sexistes del republicà han fet que molts votants, especialment dones dels afores de les ciutats, afirmin en els sondejos que votaran per Clinton.