La batalla de la Casa Blanca contra les ciutats santuari

Nova YorkEl concepte de ciutat santuari està arrelat en la tradició occidental. En els temps bíblics, la casa s’oferia fins i tot als que als ulls del president Trump són considerats “ bad hombres ”. Homicides, per exemple. Si el delicte no era premeditat, podrien fugir a refugis designats específicament en el Deuteronomi i el Llibre de Josuè. Passats 3.500 anys el refugi és una preocupació tan forta com ho va ser per als antics. Les ciutats santuari amoïnen Trump, que pretén accelerar la deportació d’immigrants indocumentats.

El present ha fet rememorar l’anomenat moviment santuari de la dècada dels 80, que va enfrontar l’Església i l’estat pel destí dels centreamericans que fugien de guerres civils i demanaven asil als Estats Units. Aquests refugiats es van trobar el president Ronald Reagan, igual de poc entusiasta que Trump per obrir els seus braços als sirians que busquen refugi. L’administració Reagan va donar suport als governs militars del Salvador i Guatemala, considerats baluards contra la insurgència procomunista. Quan els salvadorencs i guatemalencs van tractar d’entrar als Estats Units, justificant la por de ser perseguits als països d’origen, generalment van ser marcats com a “migrants econòmics”, no refugiats polítics. Menys del 3% van rebre asil el 1984, deu vegades menys que els polonesos fugint del comunisme o 20 menys que els iranians contraris als aiatol·làs que van trobar asil.

La porta del darrere

Amb la porta principal als Estats Units tancada, els centreamericans es van dirigir a la del darrere. Als 80, centenars d’esglésies i sinagogues, així com campus universitaris i ciutats en més de 30 estats, van obrir portes. “Eren gent de classe mitjana que fugien per salvar la vida”, recorda el reverend John M. Fife. “Ens arribaven persones amb senyals de tortura i el jutge d’immigració els deportava”, continua. Vuit activistes van ser condemnats per conspiració, però cap va anar a la presó.

La preocupació d’avui per als hereus del moviment no és tant la manera de portar els immigrants cap als Estats Units com la manera de mantenir milions de persones a dins. Desenes de ciutats es declaren santuaris. En alguns llocs, la policia té ordre de no preguntar sobre l’estatus migratori dels detinguts o s’evita retenir els immigrants indocumentats amb ordre d’expulsió. L’alcalde de Nova York, el demòcrata Bill de Blasio, va prometre cooperar-hi, però va advertir que no faria de la policia “agents d’immigració”. Alguns funcionaris locals diuen que la seva tasca no és fer complir la llei federal.

Rècord amb Obama

Al principi de la presidència d’Obama, el govern va mantenir una línia dura. Els immigrants sense papers s’enfrontaven a la deportació i es van expulsar 400.000 persones cada any, una xifra rècord. Les crítiques per l’agressivitat van fer que hi hagués un canvi i l’administració es va centrar principalment en les persones que es consideraven amenaces per a la seguretat nacional o les que estaven condemnades per delictes greus. Tot i així, el 2016 hi va haver més de 240.000 expulsats.

Trump ha proposat tornar a un enfocament més agressiu: expulsar milions de persones, inclosos els no condemnats ni acusats. Per fer això, el president necessitaria la cooperació dels estats, comtats i funcionaris locals. ¿I si no ho aconsegueix? Trump està disposat a tallar els fons federals. No és una amenaça que es pugui prendre a la lleugera. Nova York depèn de l’ajuda de Washington en un 10% aproximadament del seu pressupost anual de 85.000 milions de dòlars. Al febrer el governador de Texas va cancel·lar 1,5 milions en subvencions per al comtat de Travis després que el xèrif renunciés a detenir migrants per ser deportats. No està clar si Trump complirà la seva paraula però qualsevol retallada de fons acabaria als tribunals.

Elizabeth M. McCormick, que imparteix sobre la llei d’immigració i asil a la Universitat de Tulsa, i és una activista del moviment santuari, ho té clar. “Actualment som en un moment de la història que pot ser similar al de la dècada dels 80, quan les persones sentien que havien de lluitar pel que és correcte”.