La renda bàsica a Finlàndia no fomenta l’ocupació dels aturats

Malmö (Suècia)Què passaria si els ciutadans rebessin cada mes una quantitat fixa de diners sense condicions? S’animarien a acceptar més feines esporàdiques? Correrien més riscos i engegarien projectes empresarials propis? O bé optarien simplement per quedar-se a casa o al bar sense fer res? Aquestes són algunes de les preguntes que el govern de Finlàndia es proposava respondre quan fa dos anys va començar un experiment pioner per testar una versió beta d’una renda bàsica universal. En la seva definició clàssica, la renda bàsica universal és una paga periòdica per a tots els ciutadans, sense requisits de nivell de renda ni de treball.

L’experiment de Finlàndia, però, no complia amb alguns d’aquests punts, ja que només es va destinar a persones en atur. Entre el 2017 i el 2018, un grup de 2.000 ciutadans triats aleatòriament entre les 175.000 persones desocupades del país van cobrar 560 euros mensuals -una xifra molt per sota de l’índex oficial de pobresa de Finlàndia, de 1.190 euros-, una paga que van mantenir independentment de si tenien altres vies d’ingressos o si aconseguien feina.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social de Finlàndia -conegut com a Kela per les seves sigles en finès- pretenia determinar si la renda bàsica universal serveix d’incentiu perquè els aturats busquin feina, si ajuda a reduir la pobresa i, alhora, si és una manera efectiva de simplificar la burocràcia de la Seguretat Social, que en moltes ocasions actua com a fre a l’hora d’acceptar segons quines feines si ofereixen remuneracions inferiors a les prestacions d’atur. La idea de la implementació d’una renda bàsica és que això ja no passaria perquè els ciutadans la seguirien cobrant tot i trobar feina.

Segons una primera anàlisi dels resultats, l’experiment -que ha tingut un cost d’uns 20 milions d’euros- no ha suposat un impuls de l’ocupació, però sí que ha comportat una millora de la qualitat de vida dels participants.

La ministra finlandesa de Salut i Afers Socials, Pirkko Mattila, va presentar ahir el primer informe del projecte, que analitza el primer any d’implementació de la renda bàsica, mentre que l’informe final es farà públic a principis del 2020.

Va destacar que els beneficiaris de la prestació mostren una percepció del seu benestar clarament millor que el grup de control, cosa que es tradueix en menys problemes d’estrès i de salut i en una confiança més gran respecte al seu futur i les seves oportunitats. “Les persones que van rebre la renda bàsica van patir clarament menys símptomes d’estrès, trastorns de salut i problemes de memòria i concentració”, va subratllar.

En canvi, l’impacte sobre l’ocupació “sembla modest”, segons Mattila. Durant el primer any d’experiment, els beneficiaris de la renda van treballar 49,64 dies de mitjana, només mig dia més que el grup de control que no cobrava la renda (49,25 dies). Pel que fa a l’autoocupació, tampoc hi ha grans diferències: un 43,7% dels beneficiaris van rebre ingressos procedents de feines per compte propi, mentre que entre el grup de control va ser un 42,85%.

No obstant això, la ministra finlandesa va considerar que l’experiment ha estat “molt exitós”, ja que ha permès explorar formes més flexibles d’acceptar una feina i veure com afecta el fet de tenir incentius financers, tot i que va admetre que “no és probable que s’adopti per a un ús extensiu”.

De fet, l’Institut Nacional de Seguretat Social va demanar al govern més fons (entre 40 i 70 milions d’euros) per poder ampliar la prova pilot a un grup de 10.000 persones d’altres grups de població -no només aturats, perquè fos realment universal-, però l’Executiu finlandès de centredreta de Juha Sipilä ha descartat seguir endavant amb la prova i ha optat per explorar altres models alternatius per modernitzar el sistema de Seguretat Social.