Bars clandestins a Pequín per veure amics sense mascareta

PequínDes de finals de gener té el mateix aspecte d’estar clausurat, com la majoria de locals d’oci de Pequín. La terrassa està deserta, les portes continuen tancades i les finestres s’han tapat amb denses cortines que impedeixen veure’n l’interior. Si empenys la porta accedeixes a un bar que normalment s’omple d’occidentals per seguir esports a les pantalles gegants. Però, després de més de quatre setmanes d’aïllament, més que el futbol ara el que hi busques i hi trobes són persones... sense mascareta! Parlant pels descosits i fins i tot tocant-se.

A Pequín quedar amb els amics per prendre una cervesa tranquil·lament s’ha convertit en un acte clandestí. I han començat a obrir discretament alguns bars i restaurants que al seu interior et permeten transgredir les normatives municipals. És com si visquessis sota la llei seca. Però a Pequín el que es troba a faltar no és l’alcohol, és el contacte físic, parlar tranquil·lament amb un altre ésser humà sense mascareta i a la mateixa taula.

Pot semblar exagerat, però la normalitat, després d’un mes d’aïllament parlant bàsicament per l’aplicació Wechat, queda molt lluny. I això que la vida a Pequín és molt més fàcil que la dels residents de Wuhan, el focus del contagi, o els de tota la província de Hubei. Ells estan confinats, i en moltes ciutats només es permet sortir de casa una persona per família, cada dos o tres dies, per comprar el més bàsic. El transport privat està prohibit.

A la capital s’han registrat només 410 contagis i set morts, una xifra baixa en comparació amb altres regions, però, malgrat això, s’hi mantenen les mesures de prevenció. La quarantena és obligatòria per a totes les persones que arriben d’altres províncies. La resta poden sortir al carrer sense restriccions, però és obligatori portar mascareta. Si te la treus per respirar una mica d’aire en carrers semibuits, acaba apareixent un dels nombrosos vigilants que controlen els accessos als edificis o botigues per recriminar-t’ho.

Des de l’última setmana de gener les indicacions són clares: estar-se a casa i sortir-ne només quan sigui imprescindible per evitar les aglomeracions, que a hores d’ara ja comences a no recordar.

Carrers i places deserts

Pequín manté un aspecte desèrtic. El tancament de barris i carrers als no residents ha anat en augment. Fins i tot s’ha ampliat a les zones turístiques. Fins ara estaven buides, però fins la setmana passada s’hi podia entrar. És el cas dels llacs de Houhai, un lloc per passejar a l’aire lliure, o la zona per a vianants de Qianmen, al sud de la plaça Tiananmen. La Ciutat Prohibida i altres monuments continuen tancats.

Les petites carpes que s’han estès per tota la ciutat a l’entrada dels habitatges o centres comercials per acollir el personal que fa controls de temperatura als accessos no fan pensar que s’hagi de relaxar la vigilància sobre la població.

En moltes comunitats de veïns ja no permeten l’entrada de no residents, cosa que limita la vida social: amics i familiars estan prohibits. I s’han estès per tota la ciutat unes noves targetes que has de portar i que indiquen el lloc on vius.

Amb el temps, mesures que semblaven exagerades es normalitzen. Alguns taxis han aïllat amb plàstic rígid la zona del conductor perquè no tinguis por de contagis. Als ascensors una circular et recorda que no han de pujar-hi més de quatre persones alhora, i a terra hi ha una quadrícula dibuixada per marcar clarament on t’has de situar.

Encara que des de fa una setmana el govern insisteix en la necessitat de reprendre l’activitat, moltes empreses seguiran amb els plans de fer teletreball. Evitaran anar a l’oficina fins que es normalitzi la situació. Zhong Nanshan, el principal expert en malalties respiratòries de la Xina, confia que el brot estigui totalment controlat a finals d’abril.

Dinar en taules separades

En canvi, algunes cadenes de restaurants han començat a obrir sota normes estrictes, que no permeten disfrutar gaire de l’experiència. Et controlen la temperatura a l’entrar, t’obliguen a seure en taules separades encara que vagis acompanyat, i un rètol t’avisa que “si no consumeixes has de portar mascareta”. Si te n’oblides una cambrera emmascarada t’ho recorda. Starbucks ha anunciat que reobre almenys el 85% dels més de 4.000 locals que té a la Xina.

Els cinemes també es preparen per reobrir sota una normativa especial: estaran obligats a desinfectar el local després de cada sessió i a mantenir un seient i una fila buits entre espectadors. A més, exigiran que els que entrin es registrin amb totes les seves dades personals. Això inclou el telèfon, el domicili i el número d’identificació o passaport. El coronavirus serà l’excusa perfecta perquè el govern pugui recollir un gran nombre de dades personals sobre els moviments de la població.

L’objectiu és intentar que a partir de la setmana vinent es torni gradualment a la normalitat. Per aconseguir-ho el govern central ha anunciat una bateria d’ajudes econòmiques complementades per als governs locals. És prioritari que els més de 200 milions de treballadors procedents del món rural que encara són a les poblacions d’origen tornin a les ciutats. Per això s’han organitzat transports especials.

Algunes empreses, com la taiwanesa Foxconn, el principal fabricant mundial d’electrònica i responsable del muntatge de la majoria d’iPhones, ofereix pagues extres perquè els treballadors es reincorporin a les seves fàbriques de la província de Guangdong, al sud de la Xina.

A la televisió es mostren de manera didàctica les mesures higièniques a què estan obligats els petits negocis, com les perruqueries. Pintes, raspalls i tovalloles s’han d’esterilitzar, el personal ha de portar màscara, el local s’ha de desinfectar nombroses vegades al dia i el mobiliari s’ha de forrar amb plàstic, que es va canviant. És una manera de convèncer el públic que no tingui por d’utilitzar aquests serveis, que donen feina a molts treballadors no qualificats. Alhora, és un advertiment als propietaris perquè segueixin les normes sanitàries.