“Els barrils de dinamita del règim no han parat”

BarcelonaEl règim de Baixar al-Assad sap que els bombardejos que els Estats Units, amb cinc aliats àrabs, van començar dimarts sobre Síria no van contra ell. En tres anys de guerra civil la seva prioritat no ha sigut combatre l’Estat Islàmic sinó l’oposició sorgida de la revolta que va esclatar el març del 2011, en el marc de l’onada revolucionària al món àrab. I el seu objectiu continua sent el mateix. “Amb l’atenció internacional fixada en els atacs nord-americans i l’Estat Islàmic, el règim de Baixar al-Assad continuarà aprofitant la situació per prendre més zones de Síria i atacar més civils”, escrivia fa uns dies Bassam al-Hamad, del Centre de Documentació de les Violacions a Síria (www.vdc-sy.info).

Testimonis de diverses poblacions ho corroboren. El Sami, un filòleg de la Universitat de Damasc del comitè local d’Erbin, explicava divendres en una conversa per Skype: “Cada dia sentim combats i míssils que cauen aquí i allà. Aquest matí hi ha hagut una forta explosió a Jubar que es deu haver sentit a tot Damasc”. El filòleg, que encara viu en aquesta localitat de la perifèria de Damasc que va patir fa un any l’atac amb armes químiques del règim, diu que els bombardejos de l’aviació siriana només s’aturen a la nit. “El règim no vol fer res que es pugui interpretar com un atac a la coalició internacional: per això, des de dilluns només ens bombardegen de dia. Però mai ha parat de llançar barrils de dinamita”, denuncia.

Centenars d’imatges i vídeos continuen arribant diàriament a les redaccions de tot el món amb les conseqüències dels atacs del règim sobre les zones controlades pels rebels. “Ens ataquen amb barrils i amb tota mena d’armes, ens bombardegen amb caces, amb artilleria pesant i també amb clor”, relata Sami. Els sirians ja han batejat els míssils de curt abast (uns cinc quilòmetres) de fabricació iraniana com a elefants.

Dos fronts a Alep

La situació encara és més complicada a Alep, on des de fa sis setmanes els rebels estan atrapats entre l’ofensiva de l’Estat Islàmic al nord i els atacs del règim pel sud, l’est i l’oest. “És una guerra amb dos fronts, i quan l’Estat Islàmic retrocedeix, el règim ocupa l’espai”, explica Mousab Alhamadee, un opositor de Hama que fa uns mesos es va refugiar a Turquia. L’aviació siriana ha bombardejat Marea i altres ciutats: “Els comandants rebels confirmen que el règim no ha tocat l’Estat Islàmic en cap punt dels 35 quilòmetres del front, només ataca les brigades rebels”, apunta Alhamadee. Ghassan Yassin, un periodista d’Alep també refugiat a Turquia, ha documentat que el règim va bombardejar un comboi rebel prop de Marea que s’adreçava cap a les posicions de l’Estat Islàmic.

Al sud i al centre de Síria no ha canviat res. “Des que van començar els bombardejos de la coalició, el règim sirià ha augmentat la pressió sobre els pobles rebels del centre del país, que havien quedat més desprotegits quan els combatents es van desplaçar al front d’Alep: Saraqeb, Alhabeet i Haas van ser bombardejats el mateix dimarts, i a Kafr Zeita and Latamena van atacar amb barrils de dinamita. Almenys hi va haver 60 atacs de l’aviació siriana al nord de la província de Hama en un sol dia”, alerta Alhamadee.