La lluita per 10 milions de dosis evidencia la tensió a la UE pel caos de les vacunes
Brussel·les reivindica que ha exportat més dosis de les que ha administrat davant les crítiques de proteccionisme
Brussel·lesLa tensió per l'escassetat de vacunes ha escalat en la videocimera europea d'aquest dijous. Pfizer/BioNTech va anunciar fa unes setmanes que l'entrega de 10 milions de dosis previstes per a la segona meitat de l'any l'avançaria al segon trimestre, i el repartiment d'aquestes vacunes extres ha desencadenat una baralla pels criteris de distribució, símptoma de la pressió global que viu la Unió per accelerar la immunització de la seva ciutadania.
El país que ha liderat l'oposició és Àustria, juntament amb els més pobres del bloc, com Bulgària, Eslovènia, Letònia, la República Txeca i Croàcia, que s'han vist més perjudicats pels incompliments d'AstraZeneca perquè van dissenyar una estratègia de vacunació altament dependent d'aquesta farmacèutica.
Feia una setmana que els representants dels governs a la Unió discutien sobre els criteris del repartiment sota la pressió d'Àustria, que reclama una porció més alta d'aquests 10 milions de dosis addicionals, i la discussió s'ha repetit a la videocimera. Brussel·les insisteix per activa i per passiva que ja s'està tenint en compte que certs països tenen més dependència d'AstraZeneca a l'hora de repartir les vacunes, però Kurz no cedeix. I això que Àustria ha vacunat un 13,8% de la seva població amb la primera dosi, per sobre de la mitjana europea i per sobre també d'Eslovènia, la República Txeca i Croàcia.
Diverses fonts diplomàtiques i també des de la Comissió han recordat al llarg de la setmana que va ser decisió del govern austríac posar tots els ous a la cistella d'AstraZeneca. Quan es van signar els contractes de les vacunes, cada govern tenia dret a un sistema de repartiment basat en els percentatges de població respecte al conjunt de la Unió Europea. Al mateix temps, però, podien decidir si volien comprar menys o més dosis de certes vacunes i Àustria va optar per prioritzar AstraZeneca.
"Kurz podria reconèixer que s'ha equivocat en comptes de dir que la Unió Europea és dolenta. No ha creat un ambient propici per a l'empatia", deia dijous una font diplomàtica. Els líders no havien de posar-se d'acord aquest dijous sobre aquesta qüestió, perquè és competència del comitè d'experts i representants dels governs que gestionen les vacunes, però la tensió ha escalat perquè, segons el Financial Times, alguns líders, com Angela Merkel, han plantat cara a les amenaces de Kurz. Finalment, el canceller austríac ha piulat satisfet perquè s'ha decidit que el debat passi a mans dels ambaixadors i no del comitè d'experts.
Més dosis exportades que administrades
Tot aquest embolic és símptoma de la urgència dels governs europeus per avançar en la immunització de la seva ciutadania. Segons les xifres que ha presentat aquest dijous als líders la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la UE ha exportat més dosis des del desembre que les que ha administrat. Concretament, ha enviat a l'exterior de la UE 77 milions de vacunes, mentre que n'ha administrat 62 milions. Les farmacèutiques, però, n'han entregat 88 milions i, per tant, hi ha 26 milions de dosis que no s'han administrat.
Dels 77 milions de dosis exportats, ha dit Von der Leyen, 31 milions s'han donat a 54 països a través de Covax, la iniciativa de l'OMS per distribuir vacunes als països més pobres. La resta s'han exportat a 33 països i un gran gruix, un total de 21 milions, s'han enviat al Regne Unit. Von der Leyen no ha posat sobre la taula aquestes xifres de manera gratuïta. La Comissió Europea està en una guerra oberta amb AstraZeneca (origen últim també del conflicte intern de la UE pel repartiment de les dosis addicionals de Pfizer), i per fer complir la farmacèutica anglosueca, ha aprovat l'enduriment del mecanisme de control d'exportacions de vacunes per poder vetar els enviaments als països que no en venen a la UE o que han avançat més en la immunització. Amb aquestes xifres, la UE vol demostrar que no és proteccionista, sinó tot el contrari, i que ja n'hi ha prou de fer el passarell. "Europa sempre donarà suport fervent a la cooperació global. Convidem la resta a coincidir amb la nostra obertura", ha dit Von der Leyen.
Malgrat les reticències d'alguns països nòrdics i liberals pel proteccionisme que implica aquest mecanisme, els líders europeus hi han donat suport aquest dijous, més amb l'objectiu de donar un cop sobre la taula en un context global de guerra de vacunes que de fer-lo servir. Brussel·les, però, demana tranquil·litat i paciència. Promet que a partir del segon trimestre arribaran 360 milions de vacunes i que la UE podrà complir l'objectiu de vacunar el 70% de la població adulta abans de l'estiu.