Ban Ki-moon se’n va demanant més poder per a l’ONU
Nova YorkEnfocant ja el camí de sortida, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, que deixa el càrrec a finals d’any, se sent més lliure que mai i ahir en el seu comiat davant l’Assemblea General va ser directe, contundent i agosarat. Ho va ser referint-se a la guerra de Síria, assenyalant-ne els culpables amb noms i cognoms, i també a l’hora de reclamar la urgència de reformar el procés de presa de decisions de les Nacions Unides.
Respecte a Síria no es va estar de culpar alguns dels que l’escoltaven des de l’immens auditori que ocupa l’Assemblea General. “En aquesta sala -va afirmar- hi ha representants de governs que han ignorat, facilitat i fins i tot participat en les atrocitats perpetrades per totes les parts del conflicte de Síria contra els civils. Hi ha patrons poderosos que continuen alimentant la maquinària de la guerra que també tenen sang a les mans”. I després de l’acusació general va citar el més culpable dels culpables: “No hi ha una solució militar, molts grups han matat molta gent innocent, però ningú ho ha fet més que el govern de Síria, el que bombardeja amb barrils de pólvora i tortura sistemàticament milers de detinguts”.
Feminisme
Ban Ki-moon també es va declarar orgullós d’haver creat durant el seu mandat l’ONU Dones, l’organització encarregada de treballar per la igualtat de gènere. Es va atribuir el mèrit d’haver nomenat més dones que mai per als càrrecs d’alta responsabilitat de l’ONU. “Estic orgullós d’anomenar-me a mi mateix un feminista”, va dir, i va rebre una gran ovació.
Després de 10 anys al capdavant de l’organització, en un càrrec sovint anomenat impossible, Ban Ki-moon ha pogut treure alguns dels dimonis que ha acumulat durant aquest període. En aquest sentit, va reclamar una reforma del funcionament de les Nacions Unides, especialment del procés de presa de decisions, i va apuntar directament a la limitació o supressió del dret de veto.
El secretari general va denunciar el sistema de consens, que acaba suposant que alguns països -sigui en solitari o formant petits grups d’aliances- acabin assumint un poder desproporcionat i “agafin el món com a ostatge“. “Consens no es pot confondre amb unanimitat”, va dir, i després va deixar un encàrrec a qui ocupi el seu despatx a partir del gener. “Proposo -va dir- que exploreu amb els meus successors solucions pràctiques per millorar el procés de decisió de l’ONU”. Es referia també al Consell de Seguretat, en el qual cinc països tenen dret de veto, així com a agilitzar la presa de decisions en tots els àmbits de l’organització.
Més independència
Ban Ki-moon també va reclamar més independència per a l’organització. En concret, va demanar “respecte a la independència del secretariat”, en una crítica dirigida a les pressions que de manera habitual els estats membres exerceixen sobre el secretari general, i contra les quals té una capacitat de resistència limitada .
A Ban Ki-moon li agrada recordar la pobresa que va patir de petit, i les seves primeres experiències amb les Nacions Unides quan estava lluny d’imaginar-se que acabaria dirigint l’organisme. “Vaig créixer en una guerra -recorda a la biografia oficial- i vaig veure com l’ONU ajudava el meu país a recuperar-se i reconstruir-se”. Aquesta experiència, diu, és la que el va portar a buscar una carrera en el servei púbic i el que l’ha acabat portant a Nova York.
Sense carisma
Sovint criticat per falta de carisma mediàtic i sotmès, com qualsevol secretari general, a les pressions descarnades dels estats membres, Ban Ki-moon defensa amb energia el que ha aconseguit. Està orgullós de l’acord sobre el canvi climàtic signat a París el desembre del 2015 i ara està pressionant per accelerar-ne l’aplicació perquè pugui entrar en vigor abans d’acabar l’any. Amb 28 països més que suposin un 16% de les emissions de gas l’acord ja podria entrar en vigor, un objectiu factible d’aconseguir els pròxims mesos.
Ban també va destacar l’establiment dels objectius de desenvolupament sostenible: 17 objectius per acabar amb la pobresa, protegir el planeta i assegurar prosperitat que s’han de complir en els pròxims 15 anys.
A més de valorar les seves fites, el secretari general també va entonar el seu mea culpa particular, assumint la part de culpa que li correspon pels abusos sexuals dels Cascos Blaus i la responsabilitat que van tenir a portar la terrible epidèmia de còlera a Haití.
“Els protectors no s’han de convertir mai en depredadors”, va sentenciar amb contundència Ban Ki-moon, referint-se als actes d’explotació i violència sexual comesos per soldats de la pau i altre personal de les Nacions Unides. El secretari general va reclamar una política de tolerància zero, ja que aquests abusos han perjudicat la reputació de l’ONU i “traumatizat” la població que hauria d’haver protegit.