L'Azerbaidjan i Armènia acorden un alto el foc a Nagorno-Karabakh

BarcelonaL’Azerbaidjan i Armènia han acordat un alto el foc a partir d'aquest dissabte a migdia a la regió de Nagorno-Karabakh, després de dues setmanes de combats que han causat desenes de víctimes civils i militars. De moment, l’alto el foc no s'estaria respectant.

El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha explicat que l'acord s'ha aconseguit després de deu hores de negociacions a Moscou amb els seus homòlegs de l'Azerbaidjan i d'Armènia, Jeihun Bairàmov i Zohrab Mnatsakanian, respectivament. Els detalls de l'alto el foc encara no s'han pactat.

"Es declara un alto el foc a partir de les 12.00 hores del 10 d'octubre per raons humanitàries per poder intercanviar-se presoners de guerra i altres persones detingudes, a més dels cossos dels morts, sota la mediació i els criteris del Comitè Internacional de la Creu Roja", ha declarat Lavrov, que també ha assegurat que els dos països s'han mostrat disposats a engegar com més aviat millor un procés de negociació per buscar una sortida al conflicte. En aquestes negociacions els copresidents de l’anomenat grup de Minsk de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) –els EUA, Rússia i França– actuarien com a mediadors internacionals.

Però malgrat l'anunci i les suposades bones intencions, els combats continuen aquest dissabte a Nagorno-Karabakh. Azerbaidjanesos i armenis s'han acusat mútuament de violar-lo. Sí que és cert, amb tot, que a primera hora del matí la capital de la regió autònoma, Stepanakert, s'ha llevat més tranquil·la que en jornades anteriors, tot i que les sirenes que avisen de bombardejos no han parat de sonar. Però al migdia, quan havia d'entrar en vigor l'alto el foc, els combats han continuat a la regió.

Atacs en unes quantes ciutats

"Terter i Agdam són sota foc enemic", ha informat l'oficina de premsa del ministeri de Defensa de l’Azerbaidjan. Aquestes dues ciutats han estat objecte d'atacs armenis des del principi dels combats el 27 de setembre. L'exèrcit armeni també estaria atacant els pobles que envolten les ciutats estratègiques de Dzhabrail i Fuzūlī, al sud de la regió, prop de la frontera amb l'Iran.

Per la seva banda, Erevan ha denunciat atacs contra objectius civils en territori armeni. "Ignorant la treva humanitària anunciada el 10 d'octubre a partir de les 12, unitats militars de l’Azerbaidjan han protagonitzat a les 12.05 un atac contra el sector de Karakhambeili", ha escrit Shushan Stepanian, el portaveu de Defensa, a través de Facebook.

Catàstrofe humanitària

Els combats que tenen lloc a Nagorno-Karabakh són els més greus en aquesta regió des de la dissolució de la Unió Soviètica. Nagorno-Karabakh és una regió reconeguda internacionalment com a part de l’Azerbaidjan, però la majoria de la seva població és armènia i de religió cristiana. Té un gran interès estratègic perquè pel seu territori passen oleoductes i gasoductes que connecten el mar Caspi amb el mercat internacional. Amb la descomposició de l'URSS, Nagorno-Karabakh va demanar incorporar-se a la veïna Armènia, cosa que aleshores ja va desencadenar una guerra que es va acabar el 1994 i va causar 25.000 morts. Des de llavors Nagorno-Karabakh s’ha governat de manera autònoma i forces armènies van ocupar la regió i també un ampli territori de l’Azerbaidjan, que és de religió musulmana i cultura turca.

Nagorno-Karabakh "està al límit d'una catàstrofe humanitària", ha avisat el primer ministre armeni, Nikol Pashiian. La regió autònoma reconeix una vintena de morts civils. Per la seva banda, Bakú parla de 31 morts, mentre que l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans eleva la xifra a 53, inclosos nens. De fet, l'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va advertir divendres del patiment de la població civil i del bombardeig d'un gran nombre de cases i escoles, i va denunciar l'ús d'armament prohibit com bombes de dispersió.