Avions de combat, míssils i 30.000 soldats russos: comencen els entrenaments militars a Bielorússia
Les maniobres conjuntes a prop de la frontera amb Ucraïna són el desplegament exsoviètic més gran des de la Guerra Freda, segons l'OTAN
MoscouRússia i Bielorússia comencen aquest dijous entrenaments militars conjunts en territori bielorús. Han de durar deu dies i eleven la presència de tropes russes a l'est d'Europa. El moviment ja ha aixecat indignació entre els aliats occidentals i ha sigut qualificat d'"escalada" pels Estats Units. Segons l'OTAN, les maniobres militars conjuntes que inicien avui Moscou i Minsk suposen el desplegament més gran de forces exsoviètiques des de la Guerra Freda. S'espera que uns 30.000 soldats russos hi participin, a més d'avions de combat i míssils enviats per Moscou. Imatges de satèl·lit mostren que el desplegament de tropes es concentra en la zona pròxima a la frontera amb Ucraïna, segons Reuters.
Un portaveu del Kremlin va definir aquestes maniobres com un entrenament important de dos països que "s'enfronten a amenaces sense precedents". El líder bielorús, Aleksandr Lukaixenko, és un fort aliat del president rus, Vladímir Putin, que li va donar suport durant el seu conflicte amb la Unió Europea per la repressió exercida en el país contra l'oposició. En la mateixa línia responia el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov. “Nosaltres no volem amenaçar a ningú. Nosaltres estem sent amenaçats! De quina agressió parleu? Estic segur que no teniu cap exemple”. Un discurs similar ha expressat l’ambaixador rus a la UE Vladímir Txirizhov a la BBC. Afirma que “Moscou no té cap intenció d’envair a ningú”, però també adverteix que és important “no provocar Rússia a canviar d’opinió”.
El nou signe de tensió arribava just el dia que hi ha hagut diverses trobades per intentar desescalar el conflicte d'Ucraïna. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, s'ha reunit amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, que també viatjarà a Polònia, mentre que la ministra d'Exteriors britànica, Liz Truss, viatjarà a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov. Per la seva banda, el canceller alemany, Olaf Scholz, s'ha trobat amb els líders de les repúbliques bàltiques.
Aquests 30.000 soldats russos que s’han desplegat a Bielorússia s’afegeixen als prop de 100.000 que ja estan en territori rus a prop de la frontera russo-ucraïnesa i als 20.000 que es calcula que estan desplegats a prop de les “Repúbliques Populars” del Donetsk i Lugansk, territoris controlats per rebels afins al Kremlin que lluiten contra l’exèrcit ucraïnès des del 2014.
El Kremlin ha insistit que les tropes russes tornaran al país després de les maniobres. Però el president ucraïnès Volodímir Zelenski no s'ho creu i ha reiterat en un comunicat que “l’acumulació de forces a la frontera és una pressió psicològica dels nostres veïns”. També ha volgut deixar clar que, des del seu punt de vista, “ara com ara Ucraïna té prou forces per defensar-se honorablement”.
Resistència bielorussa
Minsk és un important aliat de Moscou, els dos països es necessiten per donar-se suport mutu contra Occident i l'OTAN, tot i que qui té més poder és Rússia. Tots dos formen part de l’Estat de la Unió i han fet passes per integrar-se en un únic estat, tot i que Lukaixenko ha dit en reiterades ocasions que el seu país vol ser aliat i no subordinat de Rússia. Algunes veus assenyalen que justament ara que tant es parla d’Ucraïna, Moscou i l'imprevisible Putin podria estar pensant en ocupar Bielorússia,. Un escenari gens agradable per a Brussel·les i, especialment, per a Ucraïna. Kíev tindria 1070 kilòmetres més de frontera amb Rússia, i Bielorússia perdria la independència.