Una ajustada majoria amplia els poders d’Erdogan a Turquia

IstanbulAmb un marge molt ajustat el sí va guanyar amb el 51,2% dels vots en el referèndum constitucional d’ahir, mentre que el no va aconseguir el 48,8% de suports. Uns 48 milions de turcs van decidir a les urnes substituir el sistema parlamentari per un model presidencialista. La reforma constitucional per establir una presidència executiva, que elimina la figura del primer ministre, donarà a Recep Tayyip Erdogan la facultat de poder nomenar els ministres, elegir els jutges i dissoldre el Parlament sense necessitat d’un consens a l’Assemblea. Els canvis li permetran, a més, perpetuar-se en el poder fins a l’any 2029 si guanya les eleccions del 2019.

Amb un poder il·limitat tant executiu com legislatiu, el president es convertirà en un intocable que podria portar el país cap a un règim autoritari a imatge i semblança de l’Egipte de Hosni Mubàrak o el règim sirià de Baixar al-Assad. Europa fa mesos que mira amb inquietud els moviments d’Erdogan, que s’allunyen cada vegada més dels principis per poder adherir-se a la Unió Europea. Si bé la finalitat última de Turquia ja no és ser un membre comunitari, continuarà necessitant el finançament d’Europa i les seves relacions comercials.

La campanya del sí i el no ha creat divisió entre els turcs, fins i tot entre els que van votar el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) en les últimes eleccions. El gir autoritari d’Erdogan i la purga d’intel·lectuals, periodistes, opositors i líders polítics després del cop d’estat fallit del juliol de l’any passat ha fet que molts turcs, encara que siguin nacionalistes i conservadors, estiguin preocupats pel futur del seu país.

“Almenys fins ara Erdogan tenia un poder limitat. Ara té la legitimitat per fer de Turquia una dictadura”, adverteix a l’ARA Bekir Özcan, president de districte del Partit Republicà del Poble (CHP). Özcan opina que l’ajustat resultat a favor del sí és un símptoma que l’AKP s’està debilitant.

Tot el poder en un sol home

De fet, a les tres principals ciutats del país ha guanyat el no. A Ankara ha rebut un suport del 50,6%, i a Istanbul, d’un 51%. Hi ha fractures dins del partit. Hi ha un sector que no veu amb bons ulls que hagi desaparegut la figura del primer ministre.

“No es pot confiar tot el poder a un sol home i això passarà factura a l’AKP. Erdogan s’hi jugava molt en aquest referèndum. I no es deixaria vèncer tan fàcilment”, assenyala Özcan, en al·lusió a un possible frau. Precisament, el CHP, principal partit de l’oposició que ha liderat la campanya del no, va impugnar ahir els resultats. Erdal Aksünger, portaveu del CHP, va assenyalar a la premsa que el seu partit impugnarà el 37% de les urnes escrutades, perquè hi ha “molta manipulació”. Amb això es referia a les paperetes que no havien sigut prèviament segellades per l’equip de la mesa electoral i que a última hora la Junta Suprema Electoral va donar per vàlides per al recompte.

L’allunyament de Turquia respecte a Europa i el seu perillós acostament a Rússia i als països àrabs sunnites del Golf podrien carregar-se els principis laics sobre els quals es va fundar la Turquia moderna. Fent gala del seu nacionalisme, el president Erdogan va treure Turquia del crèdit d’ajuda del Fons Monetari Internacional, al·legant que tenia saldat el seu deute. Però la voràgine de construccions que engoleix Istanbul està finançada pels petrodòlars del Golf.

“L’aïllament d’Europa no beneficia el progrés ni el desenvolupament del país. Estem vivint un procés de regressió, de retorn a l’islam, que contradiu la Turquia moderna”, opina Seher Senturk, activista i intel·lectual kurda que va formar part dels moviments esquerrans dels 70.

Des del cop d’estat fallit, l’economia turca ha entrat en recessió i la moneda s’ha devaluat a marxes forçades. La propaganda electoralista de l’AKP ha acusat els insurrectes militars i els països occidentals que els van donar suport d’haver enfonsat l’economia turca però “són les grans inversions, les obres faraòniques d’Erdogan, les que han deixat buides les arques públiques”, denuncia l’economista Avni Türkap.