Els autobusos de Barcelona tenen una segona vida a l’Havana

L’havanaEl Jesús agafa cada dia l’autobús a tocar del Museo de la Revolución per anar a la universitat sense adonar-se que el rètol que sol indicar la línia diu “A cotxeres” -així, escrit en català-, i que al costat del conductor hi ha un altre cartell també en català que detalla que el preu del bitllet senzill és d’1,35 euros. Com la majoria de cubans, el Jesús no ha parat atenció a aquests detalls perquè està acostumat a veure autobusos d’altres ciutats circulant per l’Havana amb els cartells, colors i emblemes dels ajuntaments que els han donat. A més de Barcelona, a la capital cubana també hi ha autobusos de Rotterdam (preparats per al fred i escrits en neerlandès), de Bilbao i de la marca Yutong d’algunes ciutats xineses.

Procedents de Barcelona hi ha vuit autobusos que van arribar a l’Havana el 2013 mitjançant una donació a petició del ministeri de Cultura de Cuba per poder “transportar els alumnes de l’escola d’art”, segons explica a l’ARA Toni Alzaga, tècnic de cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que va gestionar l’operació en el seu dia. Amb la franja vermella que els distingeix -ara descolorida per la intensitat del sol caribeny- i amb el logotip de l’AMB als laterals, aquests vehicles fan front actualment al pèssim estat d’alguns carrers de l’Havana i a la sobreocupació que pateixen en hora punta. Aleshores no hi cap ni un pèsol, literalment. Com que l’autoritat municipal de l’Havana no exigeix un criteri estètic ni uniforme als autobusos de la ciutat, molts xofers personalitzen els seus vehicles amb banderes cubanes o del Vaticà, peluixos, bufandes del Barça, del Madrid o de l’equip de beisbol de la capital. Tots els ornaments conviuen alegrement amb rètols com “Mercè 119”, “Canyelles” i “Transports de Barcelona”. Un autobús fins i tot l’ha fet servir la Creu Roja cubana en cas d’emergència.

El país caribeny necessita aquestes donacions per fer front als problemes de transport que hi ha a gairebé totes les ciutats i per les dificultats econòmiques i polítiques que suposa la compra d’autobusos nous, perquè el bloqueig complica l’adquisició de vehicles si algunes peces s’han fabricat o dissenyat als Estats Units. Malgrat l’estat d’alguns d’aquests autobusos, la situació era bastant pitjor fa deu anys. Aleshores era evident la falta de vehicles.

El responsable a Barcelona dels contractes de serveis dels autobusos quan es va fer la donació, Eduard Incita, explica que li va satisfer molt que els vehicles poguessin continuar circulant a l’Havana. I que això va ser possible pel bon estat de conservació dels autobusos, enviats fa quatre anys. Segons Incita, en el futur no serà tan fàcil que l’AMB pugui donar vehicles a altres països perquè la vida útil dels autobusos cada cop s’allarga més. Els que circulen actualment per Cuba van arribar a uns 10 o 11 anys de vida. En canvi, ara s’estan retirant als 14 anys. A més, els autobusos actuals estan construïts amb uns components electrònics més tecnificats que, a diferència dels antics de dièsel, requereixen una nova tecnologia més complexa que fa més difícil el manteniment al lloc de destinació. Alhora, la complexitat més gran dels vehicles complica que es puguin adaptar a altres entorns diferents dels de Barcelona, com per exemple els carrers plens de sots de l’Havana.

L’Havana i Barcelona ja tenien moltes similituds a causa de l’herència colonial. Per exemple, l’empremta catalana és present en moltes zones de la part antiga de la capital cubana, com el passeig del Prado -copiat directament de la Rambla- i els edificis modernistes amb façanes de ferro forjat. Ara també comparteixen autobusos i destinacions. Uns vehicles que, tot i les mostres evidents del pas del temps, no desentonen gaire en un parc mòbil cubà que sembla un museu vivent, amb cotxes americans dels anys cinquanta i Lades i Moskvitxs de l’època soviètica.