LondresL'avanç de la pandèmia a Àustria ha arribat a límits insostenibles. A partir de l'1 de febrer serà el primer país que farà obligatòria la vacunació contra el coronavirus i des d'aquest proper dilluns tornarà al confinament total almenys durant tres setmanes, fins al 12 de desembre. Amb tot, transcorreguts deu dies, les mesures seran avaluades de nou per si les condicions sanitàries permeten obrir de nou la societat. El nou confinament serà el quart des de l'inici de la pandèmia, el març del 2020. Àustria és el primer país de la Unió Europea que decreta restriccions generalitzades com les que es van veure l'any passat i el darrer hivern.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Àustria admet així el fracàs de la mesura que va posar en vigor a principis d'aquesta setmana, de restringir els moviments als no vacunats. Al final del període de confinament, els que encara no s'hagin vacunat hauran de continuar tancats a casa seva i només se'ls permetrà sortir-ne per raons essencials: anar a la feina, la compra d'aliments, fer exercici o buscar atenció mèdica.
Les persones que es neguin a vacunar-se a partir del moment en què entri en vigor la llei hauran d'afrontar sancions econòmiques. Amb tot, jurídicament la mesura pot resultar molt polèmica i no seria gens improbable que acabés davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Davant les xifres tant de contagis com de no vacunats, i del seu impacte en centres hospitalaris, el cap de govern, Alexander Schallenberg, ha anunciat aquest divendres un nou paquet de mesures que, de fet, tornaran el país a l'època més dura del 2020. Restaurants, pubs i tots els establiments de comerç no essencials quedaran tancats, se suspèn l'ensenyament presencial i els alumnes hauran de continuar la formació a distància. La nova mesura del govern té lloc després que els estats federals de l'Alta Àustria i Salzburg anunciessin dijous que imposarien confinaments regionals de manera unilateral.
Àustria afronta actualment un dels pitjors brots del virus a Europa. Aquest divendres ha registrat 15.145 casos nous i té una incidència per a set dies de 1.049,9 casos per cada 100.000 habitants. El país s'ha quedat per darrere de bona part d'Europa occidental, entre altres raons per unes xifres de vacunació relativament baixes: 64,8% de la població objectiu.
En una compareixença aquest divendres, tant el canceller Schallenberg com el ministre de Sanitat, Wolfgang Mückstein, han assegurat que el confinament per ell mateix no és suficient per acabar amb el "cercle viciós" de la propagació del virus i els tancaments generalitzats repetits. Mückstein s'ha mostrat confiat que "el confinament trencarà la quarta onada" i ha assegurat també que "la sortida de la cinquena onada és la vacunació, la vacunació, la vacunació”.
Per la seva banda, el canceller Schallenberg ha criticat durament les campanyes dels "irresponsables" que s'oposen a les vacunes, i ha admès, també, que malgrat grans esforços, no han aconseguit "vacunar prou gent". "Hi ha massa forces polítiques en aquest país –ha continuat– que han fet campanya contra la vacunació. Les conseqüències d'això són la saturació de les unitats de cures intensives i un enorme patiment humà".
A banda de cridar a vacunar-se els que encara no ho han fet, el govern també ha insistit en la necessitat de les dosis de reforç, que a Àustria es posaran quatre mesos després de rebre'n la segona.
Qui són els antivacunes?
Les dones a Àustria són més escèptiques que els homes en relació amb la vacuna contra el covid. D'altra banda, també hi ha diferències clares des del punt de vista regional pel que fa a la voluntat d'immunització. La por a problemes de fertilitat seria un dels motius exhibits per les dones per negar-se a rebre la vacuna.
Una enquesta feta per Gallup a finals de juliol indicava que només el 74% de la població estava disposada a vacunar-se. Amb tot, les xifres actuals mostren que encara hi ha un 10% de diferència que no ha posat el braç per rebre la punxada. La mateixa enquesta recollia que del 26% que no volia la vacuna, el 15% es refermava en què no se la posaria i el 9% que "probablement" no ho faria. Els negacionistes, per una raó o altra, encara arribaven al 30% el novembre del 2020.
D'altra banda, hi ha variacions regionals pel que fa a l'escepticisme antivacuna. Als estats de Salzburg i l'Alta Àustria, els dos que van declarar ahir el confinament, el percentatge d'opositors voreja un terç de la població.
El dia 1 de febrer d'aquest anys una manifestació d'unes 10.000 persones, que va acabar amb violents enfrontaments amb la policia, i amb 1.700 citacions judicials arran dels incidents, va intentar assaltar el Parlament federal.
Alemanya no ho descarta
Després de l'anunci d'Àustria, el ministre de Salut alemany en funcions, Jens Spahn, ha afirmat que no pot descartar que no s'acabi fent el mateix a Alemanya. "Estem en una situació en què no podem descartar res", ha dit en roda de premsa.
El govern sortint d'Angela Merkel va pactar aquest dijous amb els presidents de les 16 regions un paquet de mesures per fer front a l'increment de contagis al país, que inclou obligar a vacunar-se als treballadors de sectors "sensibles", com ara el sanitari, i també una restricció de la vida pública de les persones no immunitzades quan la incidència de la infecció i el nivell d'hospitalitzacions superi un determinat llindar.
Aquest divendres, la cambra alta del Parlament alemany (Bundesrat) ha donat llum verda a la nova regulació contra la pandèmia presentada per la futura coalició de govern (socialdemòcrates, verds i liberals), que es va aprovar dimecres a la cambra baixa (Bundestag). La llei endureix algunes mesures vigents i introdueix l'obligatorietat de mostrar el certificat de vacunació, de recuperació de la malaltia o un test negatiu per accedir al transport públic i als llocs de treball. La reforma ha aconseguit superar el tràmit al Bundesrat malgrat que els conservadors de la CDU amenaçaven amb tombar-la perquè la consideren insuficient.