DRAMA HUMANITARI

Àustria posa límit a l’acollida de refugiats

Viena aprova un topall que suposa retallar una tercera part les sol·licituds del 2015

Ni la neu i el fred aturen el flux de refugiats a la frontera entre Macedònia i Sèrbia.
Isaac Lluch
21/01/2016
2 min

MunicÀustria es prepara per capgirar la seva política de refugiats. Si bé fins ara s’hi havia manifestat en contra, el govern de coalició de Viena va acordar ahir posar un topall a l’acollida de sol·licitants d’asil. “És una solució d’emergència”, va justificar-se el canceller austríac, Werner Faymann, mentre sostenia que hauria preferit, abans de prendre aquesta determinació, que s’hagués ja arribat a un acord a escala europea. “Només una distribució [de refugiats] a Europa ens possibilitaria procedir de manera calculada i digerible en aquesta qüestió”, va indicar el líder del Partit Socialdemòcrata Austríac (SPÖ).

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Àustria se sent forçada a prendre aquesta decisió nacional perquè les mesures a nivell de la Unió Europea estan poc més que en punt mort, va argumentar el vicecanceller del Partit Popular Austríac (ÖVP), Reinhold Mitterlehner. Segons les seves dades, es van registrar al país unes 90.000 peticions d’asil l’any passat. Aquesta xifra ha de ser rebaixada aproximadament en una tercera part durant el 2016 i el 2017.

De 90.000 a 25.000 sol·licituds

Aquest any Àustria preveu acceptar un màxim de 37.500 asilats; l’any que ve uns 35.000; el 2018 un màxim de 30.000, i el 2019 uns 25.000. Les xifres inclouen suposadament el factor de retrobament familiar d’alguns refugiats. “Aquestes dades corresponen a un valor indicatiu de l’1,5% de la població total austríaca”, va apuntar Mitterlehner. L’executiu de Viena vol limitar en els pròxims quatre anys l’acollida de refugiats en 127.500, va confirmar Faymann després d’una cimera amb caps de governs regionals i representants de ciutats i associacions de municipis.

El que queda poc clar, però, és si posar un topall és compatible amb el dret d’asil a la UE i amb la Constitució austríaca. Viena ha encarregat en aquest sentit dos dictàmens judicials. A la pregunta de si el procés estava acordat amb Alemanya, Faymann va contestar que n’havia parlat de manera general amb la cancellera Angela Merkel, però que encara s’han de produir més “converses concretes”. “La coordinació amb Alemanya continuarà sent estreta”, va destacar.

Merkel se’n surt

L’acord del govern austríac va venir com anell al dit als contraris a la política de refugiats de Merkel. La líder de la Unió Democratacristiana (CDU) va assistir ahir a la clausura d’una reunió dels seus aliats bavaresos de la CSU, especialment crítics amb el rumb que proposa seguir la cancellera. El secretari general d’aquest partit, Andreas Scheuer, va exigir a Berlín que seguís l’exemple del que feia Viena i va reclamar que Alemanya havia d’imposar-se un topall d’acollida de 200.000 refugiats per any.

Merkel, però, no vol canviar d’estratègia. La cancellera va subratllar que cal combatre les causes que provoquen la fugida de milers de persones i trobar una solució conjunta europea. La líder de la CDU, però, va ser diplomàtica amb la CSU: “En el que estem d’acord és que volem reduir de manera notable i sostinguda la xifra de refugiats que han de venir”.

Per la seva banda, el president alemany, Joachim Gauck, va donar total suport a Merkel i va avisar que un repartiment per quotes a la UE seria “moralment i políticament necessari”. Des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el cap d’estat germànic va criticar la falta de solidaritat dels països de l’Est.

stats