Àustria i Dinamarca trenquen amb l'estratègia de vacunació de la UE i s'alien amb Israel

Londres / BarcelonaContinuen les esquerdes al si la Unió Europea (UE) a propòsit de la campanya d'immunització. Els incompliments i els retards en l'arribada de vacunes per part de les diferents farmacèutiques estan passant factura en una sempre difícil unitat d'acció dels 27. El canceller austríac, Sebastian Kurz, ha anunciat aquest dimarts, a través del compte de Twitter, que el seu país i Dinamarca establiran una aliança amb Israel per "treballar estretament en la investigació i producció de vacunes". Kurz i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, tenen previst visitar aquest dijous Israel per discutir "una corporació internacional per a la fabricació de vacunes", segons també informa l'agència Reuters.

La decisió dels caps de govern austríac i danès suposa un nou cop a l'estratègia de vacunació de la Unió Europea, ja prou en entredit. L'anunci, de fet, ha vingut poques hores després que Polònia, aquest dilluns, demanés vacunes a la Xina i que Eslovàquia hagi adquirit també dos milions de dosis de la Sputnik V russa. Per la seva banda, el primer ministre txec, Andrej Babis, també ha assegurat que no esperaria el regulador de la UE abans de comprar la Sputnik V. A més, un dia abans, el diumenge 28 de febrer, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va rebre la primera injecció, en aquest cas de la vacuna produïda per la xinesa Sinopharm.

Fins ara, l'Agència Europea del Medicament només ha aprovat tres vacunes: Oxford/AstraZeneca, Pfizer/BioNTech i Moderna. Amb tot, s'espera que la setmana que ve, en la reunió del comité de medicines humanes del dijous, 11 de març, doni llum verda a la d'una sola dosi de Jansen /Johnson & Johnson. En qualsevol cas, l'optimista pla previst per Brussel·les –i també pel govern espanyol– de tenir el 70% de la població adulta vacunada a l'estiu està molt en risc, sinó és que és pràcticament impossible d'assolir.

Malgrat que Kurz ha elogiat la iniciativa de la Comissió Europea de la compra mancomunada de vacunes que es va acordar l'any passat, també ha assegurat que "ens hem de preparar per a altres mutacions perilloses" i fer-ho "a temps", paraules que s'han de llegir com una crítica oberta a la lentitud amb què la UE ha desplegat tot el procés. També ha dit en un comunicat: "Ja no hauríem de dependre només de la UE per a la producció de vacunes de segona generació".

Per la seva banda, la primera ministra danesa havia assegurat aquest dilluns que tampoc no creia que es pugui dependre de la UE com a única via de subministrament de vacunes, "perquè necessitem augmentar la capacitat" de producció. "És per això que ara tenim la sort de començar una associació amb Israel" per fer-ho possible, va dir davant de periodistes locals. La iniciativa es pot qualificar d'unilateral, va admetre Mette Frederiksen.

Aquest dimarts, però, des de Brussel·les s'ha tornat a defensar la contractació conjunta i s'ha volgut rebaixar la importància de les accions d'Eslovàquia, Polònia i Hongria, sense entrar, però, en l'anunci d'Àustria i Dinamarca. "No és que l'estratègia s'hagi desfet", ha dit el portaveu de la Comissió, Stefan de Keersmaecker, sinó que els estats membres tenen "el dret" de segellar els seus acords amb productors més enllà dels que la Comissió contracti.

Israel, líder mundial en vacunació

Enmig d’una forta crisi política –Israel celebrarà eleccions el pròxim 23 de març, les quartes en dos anys–, el govern de Benjamin Netanhayu es va fixar com a primer objectiu liderar el procés de vacunació al món. Va comprar les vacunes de Pfizer/BioNTech a preu d’or i va arribar a un acord amb la farmacèutica per facilitar-li les dades de la població vacunada. El resultat és que al país ja s’han administrat més de vuit milions de dosis i que el 38% de la població ja està immunitzada amb les dues punxades de la vacuna de Pfizer/BioNTech. A Espanya només ha rebut les dues dosis de la vacuna el 4% de la població.

Així, el país s’ha convertit en un laboratori privilegiat que permet intuir com estan funcionant les vacunes al món real. I els resultats són contundents: dels primers 1,82 milions d’israelians que han sigut immunitzats, només 1.248 (el 0,07%) s'han infectat del virus, 122 han necessitat hospitalització i 23 han mort, segons les últimes dades oficials, d'aquest dilluns. “El resultat de la vacunació a Israel és molt bo, perquè els casos han baixat molt en totes les franges d'edat en què s'ha vacunat", explica a l'ARA Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA de la UAB. L'excepció són els més joves, que van començar a ser vacunats més tard –ara es vacuna la població a partir dels 16 anys– i protagonitzen un cert repunt: el 67% dels nous casos són entre menors de 30 anys. "Hi ha un percentatge molt alt de població vacunada, i això ha generat una falsa sensació de seguretat entre els que no ho estan. És important que quedi clar el missatge que no es poden relaxar les mesures de prevenció fins que s'arribi a un 80% o 90% de vacunats", alerta Segalés.

Els resultats d'Israel són importants perquè són els primers amb un volum significatiu de població i confirmen el que ja havien dit els estudis clínics: segons publicava fa uns dies el New England Journal of Medecine, si es comparen grups de població vacunada amb no vacunada l'eficàcia contra el contagi és del 92% i del 94% per prevenir l'aparició de símptomes. Segalés destaca que això també és una bona notícia: "Ara tenim clar que la vacuna no només és eficaç per prevenir la malaltia, sinó també per disminuir la seva transmissió".

L’èxit israelià també té punts foscos. La població palestina n’ha quedat exclosa –l’Autoritat Palestina ha comprat vacunes russes que Israel va bloquejar durant una setmana a la franja de Gaza– i tot just aquest dilluns Tel Aviv ha autoritzat la vacunació dels 100.000 treballadors de Cisjordània que tenen permís per treballar a Israel.