Han passat gairebé set anys des que el febrer del 2008 Austràlia va demanar oficialment perdó a la població aborigen, en un acte ple de simbolisme que buscava iniciar un camí cap a la reconciliació d’autòctons i descendents dels colonitzadors. Després de les disculpes, ara arriba el reconeixement institucional, tot i que no s’han eliminat del tot les discriminacions. El primer ministre, Tony Abbott, ha plantejat la celebració d’un referèndum perquè la Carta Magna mencioni el col·lectiu, que suposa el 2,5% dels 23,6 milions de residents.
La llei australiana preveu que per fer efectiu un canvi a la Constitució cal el suport de la majoria de la població i almenys el de quatre dels sis estats en què està dividit el país administrativament. De moment, Nova Gal·les del Sud ja s’ha mostrat disposat a la convocatòria de la consulta, un gest vital perquè es tracta de la província amb més habitants i té Canberra i Sydney dins del seu territori. El primer ministre de la regió, el liberal Mike Baird, es va mostrar “orgullós” de ser el primer a haver fet el pas i, en declaracions al diari local The Australian, va subratllar que, com que Nova Gal·les del Sud “és la llar de més de 175.000 aborígens”, se sent “amb la responsabilitat de liderar el debat nacional” sobre una qüestió que, al seu parer, ja s’hauria d’haver resolt fa temps. “És una part important de qui som i és una part important de la nostra història”, va dir.
El primer ministre australià, Tony Abbott, ha admès ser reticent a la idea de modificar la Constitució, que manté la reina Elisabet II com a cap d’estat, però el fet que suposarà una millora i un progrés per a la majoria d’australians l’ha acabat de convèncer. “Tenim un llarg camí al davant i m’atreveixo a dir que tindrem moments difícils, però la meva esperança, la meva absoluta esperança, és que puguem arribar a un moment d’afirmació per al nostre país, per a blancs i negres”, va augurar en un discurs. L’agenda política, però, no farà possible el referèndum abans del 2017.