Aung San Suu Kyi, condemnada a 4 anys més de presó

BarcelonaLa junta militar birmana, que governa el país des del cop d'estat del febrer del 2021, ha condemnat aquest dilluns a quatre anys de presó Aung San Suu Kyi, exlíder civil i premi Nobel de la pau. Una condemna que se suma als dos anys de presó a què ja va ser sentenciada el desembre passat.

En un judici totalment secret, del qual no es coneix cap detall, Aung San Suu Kyi, que segueix detinguda en parador desconegut des del dia del cop d'estat, hauria estat condemnada a quatre anys de presó per possessió de sis walkie-talkies que haurien estat importats il·legalment i utilitzats sense permís, segons la declaració policial. Els aparells es van trobar durant l'escorcoll del seu domicili el dia de la detenció, l'1 de febrer de l'any passat.

La sentència del desembre va ser sota els càrrecs d'incitació a aldarulls i incompliment dels protocols de covid-19. En aquella ocasió, la condemna inicial era també de quatre anys, però hores més tard la televisió estatal va anunciar un indult parcial del cap de la junta militar colpista, que la va reduir a dos anys entre reixes. Aquella condemna ja va provocar la indignació de la ciutadania birmana, que va organitzar una forta cassolada.

10 càrrecs per sumar dècades

De fet, aquest segon veredicte probablement no serà l’últim, ja que el nou govern militar ha imposat fins a 10 càrrecs diferents a la premi Nobel, pels quals podria sumar fins a un centenar d’anys a la presó. Quatre de les acusacions són per corrupció, amb penes de 15 anys per a cadascuna d’elles. Les organitzacions de drets humans tenen clar que les acusacions no tenen base i responen només a un intent d’allunyar-la del poder polític de forma permanent. Aung San Suu Kyi, de 76 anys, ja va passar 21 anys en arrest domiciliari durant la dictadura militar, entre el 1989 i el 2010.

"Una vegada més, Aung San Suu Kyi s'ha convertit en un símbol del que està passant al seu país i ha recuperat el paper d'ostatge polític de l'infern militar, que està decidit a controlar el poder a través de la intimidació i la violència. Afortunadament per a ella i el futur de Birmània, el moviment popular del país ha crescut molt més enllà del lideratge d'una dona i un partit polític", afirmava aquest dilluns Phil Robertson, subcap per a Àsia de Human Rights Watch (HRW).

En la primera sentència del desembre, la junta va explicar que els dos anys imposats es podrien complir en arrest domiciliari, però ara com ara encara es desconeix on es troba exactament. Les principals figures del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia, han estat també detingudes, inclòs el qui era el president electe del país fins al cop d’estat, Win Myint.

La nova condemna tensa encara més la situació al país, on la brutal repressió militar i policial de les protestes ciutadanes contra el cop d'estat ha forçat bona part de la ciutadania a escollir entre fugir del país o agafar les armes. Les mobilitzacions contra el cop militar van ser les més multitudinàries des de la dictadura militar, liderades sobretot per les generacions més joves, que confiaven en poder derrocar la junta militar, però la brutal resposta de l'exèrcit i la policia ha acabat ofegant les esperances d'aquella revolució.