Aung San Suu Kyi seguirà liderant Birmània després que el seu partit arrasés a les eleccions
La formació ofereix un govern d'unitat nacional tot i obtenir més del 80% dels escons en joc
BarcelonaLa cap del govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, podrà mantenir-se cinc anys més en el càrrec després de l'aclaparadora victòria del seu partit a les eleccions generals celebrades diumenge. Aquest divendres, l'organisme que regula el procés electoral ha anunciat que el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), havia aconseguit més del 80% dels escons adjudicats fins ara: 368 de 434.
Aquest resultat situa la formació de Suu Kyi (que fins ara ocupava 390 escons) clarament per damunt de les 322 cadires necessàries per aconseguir la majoria absoluta, quan encara n'hi ha 42 pendents d'assignar. Una quarta part dels escons del Parlament (166) no estaven en joc en aquests comicis, ja que la Constitució del 2008 els reserva als militars, que van governar el país fins al 2011.
La portaveu de l'LND, Monywa Aung Shin, ha assenyalat que la contundència d'aquest triomf demostra que els birmans mantenen la confiança en el lideratge de Suu Kyi, però s'ha compromès a "treballar per formar un govern d'unitat nacional" i ha convidat 39 minories ètniques a col·laborar-hi, segons recull Reuters.
Precisament, el paper de les minories ètniques ha sigut un dels aspectes més conflictius d'aquestes eleccions. D'una banda, hi ha el cas dels rohingyes, la persecució dels quals va ser qualificada d'intent de genocidi per l'ONU i va fer que organismes com Amnistia Internacional retiressin els reconeixements que havien atorgat a Aung San Suu Kyi, guanyadora del premi Nobel de la pau el 1991.
Centenars de milers de persones d'aquesta minoria musulmana (en un país de tradició majoritàriament budista) no han tingut dret a vot en aquests comicis, com ja havia passat el 2015, en les primeres eleccions democràtiques celebrades a Birmània després de la dictadura militar. A més, les autoritats van anul·lar la candidatura dels cinc membres d'aquest col·lectiu que volien presentar-se a les eleccions sota les sigles el Partit per la Democràcia i els Drets Humans (PDDH). "L'exclusió dels rohingyes de les eleccions és una prova evident de discriminació, supressió i apartheid. Per tant, no és possible reconèixer les eleccions a Birmània com a lliures, justes, inclusives i creïbles", va denunciar aquesta formació, segons informa Efe, en un comunicat emès durant la jornada electoral.
D'altra banda, els comicis es van suspendre en algunes circumscripcions, majoritàriament a la regió d'Arakan, a l'oest del país, on hi ha obert un conflicte armat entre el govern central i les milícies que reclamen més autonomia. En les zones d'aquest territori on sí que es va votar, el Partit Nacional d'Arakan s'ha imposat a l'LND, que ha guanyat a tota la resta del país.
Acusacions de frau
Mentrestant, el Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió, la principal formació opositora, creada per la junta militar durant la transició a la democràcia (2011-2015), ha obtingut fins ara només 24 escons (en tenia 41). Dimecres, quan els primers resultats ja apuntaven una victòria clara del partit de Suu Kyi, aquesta formació va denunciar frau electoral i va demanar una repetició dels comicis sota la supervisió de les forces armades. Però el mateix cap de l'exèrcit, Min Aung Hlaing, ja havia dit diumenge, després de votar, que "els resultats de les eleccions han de ser acceptats".
Els observadors del Centre Carter van assegurar dimarts en un comunicat que "els votants han pogut expressar la seva voluntat lliurement a les urnes i escollir els seus representants", tot i que van criticar la privació del dret de vot a algunes minories i el sistema constitucional, que reserva una quarta part del Parlament per a l'exèrcit.