Les aules es buiden per la democràcia a Hong Kong

BarcelonaLa represa de l'activitat escolar a Hong Kong no ha fet altra cosa que enfortir el moviment pro democràcia que durant tot l'estiu manté el desafiament contra el govern local i el de Pequín per exigir més llibertats i democràcia a l'illa. Les autoritats confiaven que l'inici de les classes destensés l'ambient i que els estudiants, que han estat al capdavant de les protestes, tornessin a la seva rutina de classes i estudi. No obstant això, les vuit universitats públiques i els instituts de secundària han quedat gairebé buits aquest dilluns perquè milers d'alumnes han continuat amb les mobilitzacions, en aquest cas formant una cadena humana i participant en una concentració al centre financer de la ciutat. Els més joves, els de secundària, han anunciat una campanya de boicot i cada dilluns faran aturades com a mesura de pressió.

Segons els organitzadors, més de 10.000 alumnes s'han sumat als actes de protesta i molts anaven vestits de negre –el color del moviment prodemocràtic– i amb màscares antigàs. El missatge és clar: els estudiants continuen compromesos amb la lluita per les llibertats i avisen l'executiu local que no pensen cedir ni un pam.

"L'amenaça d'una ofensiva amb munició real és imminent. ¿Com és possible, quan el govern trenca brutalment Hong Kong i converteix cada carrer i districte en un camp de batalla, que ens asseguem a les nostres cadires a l'escola com si no hagués passat res?", es pregunten els sindicats estudiantils en un manifest unitari que s'ha llegit en un dels actes d'avui. En aquest sentit, l'alumnat sosté que el fet de secundar una vaga no és simplement deixar d'assistir a les classes, sinó que és "una acció col·lectiva per la justícia social i el compliment de la responsabilitat cívica".

Mentrestant, el funcionament del metro ha tornat avui a la normalitat després que diumenge se suspengués la línia que connecta la ciutat amb l'aeroport arran dels actes vandàlics per part d'alguns manifestants violents i de la resposta brutal de la policia. L'acció va deixar cinc ferits de gravetat i una seixantena de detinguts.

La de diumenge va ser una jornada caòtica perquè els manifestants van aconseguir entorpir el trànsit viari cap a l'aeroport, el setè amb més vols del món, tot i que no es va produir cap cancel·lació de vols.

Les grans mobilitzacions van començar al juny i des de llavors s'han mobilitzat centenars de milers de persones cada cap de setmana, en la crisi política més greu a què s'enfronta l'antiga colònia britànica. La policia ha donat per acabada certa condescendència amb el moviment i ha reprimit durament les protestes amb gasos lacrimògens, canons d'aigua i porres, cosa que li ha valgut les crítiques d'abús de poder.

Tot i que a principis de juliol les autoritats hongkongueses van declarar "morta" la proposta de llei d'extradició de sospitosos per ser jutjats als tribunals de la Xina continental, els manifestants exigeixen que es retiri oficialment i han ampliat les seves demandes amb l'objectiu de millorar els mecanisme democràtics de la ciutat i, en definitiva, oposar-se a l'autoritarisme de Pequín. El govern xinès, per la seva banda, exigeix a l'executiu de Carrie Lam que acabi amb les manifestacions per intentar no perjudicar la imatge exterior del país.