La variant delta s'escampa per Europa i amenaça l'estiu

LondresTan bon punt Londres va fer oficial dijous passat que Malta i altres punts turístics, com les Balears, entraven en la seva llista verda de destins segurs, condició que eximeix de quarantena al tornar al país, les autoritats de La Valletta van imposar les seves pròpies condicions als britànics, que tenen en l'excolònia un dels seus indrets preferits del Mediterrani per fer vacances.

Inicialment, els ciutadans del Regne Unit hi podien entrar sense mesures d'autoaïllament: només els calia una PCR negativa. Ara, però, qualsevol turista que hi aterri des de les illes britàniques haurà de posar-se en quarantena llevat que hagi rebut les dues dosis de la vacuna i pugui demostrar-ho. El govern de Malta ho va justificar divendres a causa de "la situació dels casos de variants [la delta] reportats al Regne Unit".

La petita illa al sud de Sicília té una situació magnífica, la millor de tot Europa, i no vol esguerrar-la. La incidència de contagis els darrers 14 dies fins al 20 de juny va ser de 3,7 per cada 100.000 habitants. Les autoritats sanitàries del Regne Unit havien reportat fins a la mateixa data 166,2 casos, també per cada 100.000 habitants en dues setmanes. Es tracta d'una incidència a les illes britàniques 40 vegades superior que a Malta. La causa: la variant delta, detectada en primer lloc a l'Índia i que corre desenfrenada i és dominant al territori britànic des de finals de maig, i que ho serà també a Europa a finals d'agost, d'acord amb l'European Centre for Disease Prevention and Control.

Amb els números actuals, que continuen a l'alça, no és estrany que el Regne Unit hagi endarrerit l'obertura total quatre setmanes, del 21 de juny al 19 de juliol, i que Malta, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i França, no així Espanya –almenys de moment–, hagin començat a posar barreres a l'entrada de britànics –ciutadans d'un país tercer, extracomunitari– als seus territoris.

A la cimera del Consell Europeu de dijous i divendres es va arribar amb les crides fetes des de Berlín, París i Lisboa per a una coordinació i un control més gran de les fronteres de la UE davant de la variant delta. Uns apunts que tant la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, van matisar en les declaracions que van fer a l'acabar la trobada. Von der Leyen va dir: "A finals de la setmana, gairebé el 60% dels adults de la UE hauran rebut almenys una dosi [de la vacuna], i tenim gairebé un 40% de la població completament vacunada. És un gran pas, però també necessari, perquè estem preocupats per la variant delta". Merkel, al seu torn, va afirmar: "No, els controls fronterers no van formar part de la conversa". Però sí que va advertir que "la pandèmia no ha acabat" i va fer una crida a "evitar una quarta onada", a "estar vigilants" davant d'una pandèmia "que s'ha caracteritzat per la successió de diferents variants". "No puc fer altra cosa que dir-li a la gent que es posi la segona dosi de la vacuna", va reblar, per contenir una nova explosió de la malaltia.

Dies abans, però, la cancellera havia demanat a la resta de països europeus que imposessin quarantenes als viatgers procedents de països amb una incidència de la variant delta elevada, com és el cas del Regne Unit.

Estudi esperançador

El neguit no és tan sols una qüestió europea. Dimecres passat Israel es va veure obligat a fer marxa enrere en la supressió de la mascareta en espais interiors només deu dies després d'haver instaurat una mesura del tot alliberadora. L'epidemiòleg en cap dels Estats Units, Anthony Fauci, considera també que aquesta variant especialment contagiosa és una amenaça per al pla de desescalada del país. Arreu de l'Àfrica s'han disparat els contagis: s'hi barreja l'augment dels casos delta amb una alarmant manca de vacunes, ja que només el 2,5% de la població hi ha tingut accés. Austràlia ha imposat aquest dissabte un confinament de dues setmanes a Sidney, per dotze nous casos a l'Estat de Nova Gal·les del Sud. I Rússia ha informat d'una explosió de la infecció, amb més de 20.000 contagis el 25 de juny, i una mitjana que voreja els 18.000 els darrers set dies. La raó, també la mutació delta

Una de les grans preguntes és si les vacunes que hi ha la poden combatre. En principi, sí. Així ho demostra un nou estudi del Servei de Salut Pública d'Anglaterra (PHE, en les sigles en anglès) difós aquest passat divendres. Les dades certifiquen que cap dels menors de 50 anys completament vacunats ha mort per la variant delta, tot i que els grups d’edat més joves representen el 90% dels contagis. Per primer cop, de fet, el PHE ha desglossat casos, ingressos i defuncions entre persones de més i de menys de 50 anys.

La divisió per edats presenta l’eficàcia de la vacuna amb més claredat. Les dades registren 92.029 contagis delta seqüenciats des de l’1 de febrer, amb 82.458 de menys de 50 anys i 9.571 per sobre d'aquesta edat, que són el col·lectiu més immunitzat. Mentrestant, fins al 21 de juny, a Anglaterra havien mort 117 persones infectades per la delta: només vuit tenien menys de 50 anys, i d'aquests no n'hi va haver cap vacunat amb dues dosis. I encara més raons per a l'optimisme. Per sobre de tres quartes parts (el 78%) dels ingressos entre els de menys de 50 anys eren persones sense vacunar i només el 3% havien estat totalment vacunades.

L'estudi, però, també obre un dubte gens menor, perquè de les 109 morts restants, entre les persones de més de 50 anys, cinquanta havien rebut la pauta completa de vacunació. El que cal ara és aprofundir amb més deteniment si els traspassats doblement vacunats presentaven característiques especials que els fessin especialment vulnerables: per exemple, per condicions de malalties preexistents.

Sigui com sigui, de la mateixa anàlisi es desprèn que la combinació de vacunes i restriccions alenteix la propagació de la variant delta. La conclusió, per tant, és clara, i l'Organització Mundial de la Salut no fa sinó repetir-la: cal vacunar, vacunar i vacunar. I no només a Europa, Israel o els Estats Units. Cal fer-ho a tot el món a la més gran velocitat possible per evitar que una nova mutació acabi burlant definitivament les defenses de Pfizer, AstraZeneca, Moderna o Janssen.