Atenes es revolta contra la plaga dels Airbnb
La gentrificació ha elevat els preus de lloguer un 30% en dos anys
AtenesLa senyora Eleni té 80 anys i busca pis. El bloc on viu al centre d’Atenes passarà a ser d’ús turístic. Segons han pogut esbrinar els veïns, la fundació propietària de l’edifici l’ha llogat a una empresa estrangera per fer-hi Airbnbs o un hostal.
Aquesta veïna del barri d’Exarchia viu amb les seves dues filles, i una d’elles té dificultats de mobilitat i es desplaça amb cadira de rodes. Per tot plegat, el trasllat es fa pràcticament impossible. “Pensava que sortiria d’aquesta casa en una caixa. Sé que aquestes coses passen, però no m’ho esperava d’una fundació. Soc optimista per naturalesa, però en aquest tema no hi veig llum”, es lamenta.
El cas d’Eleni Alexiadou és cada vegada més comú a Atenes, on fins fa pocs anys viure al centre i pagar un lloguer assequible era habitual. Però, entre el 2016 i el 2018, els preus de lloguer a les àrees cèntriques van pujar fins a un 30%, segons l’agència immobiliària grega RE/MAX, i cada cop és més difícil trobar pis.
De tot manera, la gentrificació i la pèrdua de lloguers a Atenes han seguit un camí diferent del d’altres ciutats. “A Barcelona, i a Espanya en general, ha sigut un procés molt més organitzat, amb grans inversors obrint mercat. A Grècia no és així, és més espontani i sense control”, diu Georgia Alexandri, investigadora Marie Curie a la Universitat de Leeds. El barri d’Exarchia, conegut per la seva tradició llibertària, s’ha convertit en un dels punts més visibles d’aquesta transformació urbana de la capital grega.
Fa un any va néixer el col·lectiu Acció Contra la Regeneració i la Gentrificació (AARG), i Eleni Alexiadou hi va acudir per visibilitzar el seu cas. Aquest grup ha fet de la plataforma de lloguers turístics Airbnb un dels seus grans cavalls de batalla: “La gentrificació té característiques diferents a tot arreu, però sempre té el segell d’Airbnb”, afirma Thanassis, un dels seus membres.
La plataforma es va popularitzar a Atenes més tard i de forma diferent a d’altres ciutats. “Airbnb va començar de forma informal i espontània, com una estratègia de supervivència d’algunes famílies per fer front a l’increment dels costos de l’habitatge”, diu Dimitris Pettas, investigador postdoctoral a la Universitat Panteion d’Atenes.
En el moment més cru de la crisi, cap al 2013, Airbnb es va perfilar com la forma d’obtenir uns ingressos extres per a una població afectada per un atur de fins al 27%. A Atenes hi ha un alt índex de propietat, quasi del 75%, cosa que facilitava aquesta opció. A partir del 2012, els anuncis a la plataforma es van començar a duplicar anualment, i entre el 2015 i el 2018 es van quintuplicar. Pettas assenyala, però, un canvi de tendència: “Els petits propietaris estan sent expulsats del mercat progressivament i cada cop hi ha més inversors o grans propietaris més competitius”. Això fomenta que els petits propietaris que ja no poden competir tornin a viure de lloguer, però a preus més inflats. “Encara que es limiti Airbnb o deixi de ser rendible per a alguns actors, els preus dels lloguers no tornaran al nivell del 2008”, afegeix l’investigador.
Un altre factor que augmenta la demanda immobiliària és el programa anomenat visa daurada, que ofereix permís de residència de 5 anys a qualsevol ciutadà estranger que inverteixi un mínim de 250.000 euros en propietat. Aquest programa existeix en diferents països europeus, però a Grècia és on té l’import més baix, juntament amb Lituània. A Espanya és el doble, 500.000 euros.
Llançat el 2013, en ple apogeu de la crisi, el programa ha anat creixent i el 2019 va atorgar la residència a un total de 6.304 inversors, un 55% més que l’any anterior, i el 70% eren xinesos. Una de les sortides que tenen aquestes propietats acabades d’adquirir és llogar-les a través d’Airbnb. Pettas assenyala que això fa “més atractiva” la visa daurada “perquè no només obtenen permís de residència i una casa, sinó també una inversió”. Però, alhora, redueix encara més l’oferta de lloguer residencial.
Alexiadou ha viscut tota la vida a Exarchia. Amb la comunitat de veïns i col·lectius com AARG lluitarà per quedar-s’hi, però ho afronta amb poc optimisme: “Estic mirant anuncis però no trobo res. No hi ha cases al barri”.
